Rússia reclama per a si mateixa les propietats ucraïneses a Crimea

A ulls de Moscou, la disputada península de Crimea és Rússia i el que hi ha, també. Les autoritats afins al Kremlin d’aquest territori han anunciat aquest divendres que planegen nacionalitzar les propietats de ciutadans de «països hostils». El president del Consell Suprem de Crimea, Vladímir Konstantínov, ha publicat en xarxes que «part dels beneficis aniran a recolzar els participants» de l’ofensiva russa a Ucraïna. El Govern regional afirma que el suport també es traduirà, en part, a donar de manera gratuïta parcel·les de terreny a gent afí. 

Segons el mateix Konstantínov, la llista d’expropiacions inclou «prop de 500 instal·lacions relacionades amb diferents companyies i bancs, així com infraestructura turística i esportiva». Aquesta regió ha sigut molt valorada pel clima i per la natura tant durant els temps de la Unió Soviètica com de la Rússia moderna. Fins el 2014, any en què Rússia es va annexionar unilateralment la península, els russos corrents solien travessar-ne la frontera en època de vacances. La major part de països del món reconeixen Crimea com a part d’Ucraïna, tot i que de facto la controla Rússia i està habitada principalment per russos ètnics.

Oligarques en el punt de mira

Notícies relacionades

Directe | Últimes notícies sobre la guerra entre Rússia i Ucraïna

Putin, en el 80è aniversari de la batalla de Stalingrad: «Tenim amb què respondre als tancs»

Entre els perjudicats hi hauria principalment ciutadans ucraïnesos, entre ells dos noms importants dins del país com Rinat Akhmétov i Igor Kolomoiski. El primer és l’home més ric d’Ucraïna, mentre que el segon és un dels empresaris més coneguts del país, a més de ser un important suport del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, quan aquest va començar l’etapa en política. Tots dos tenen empreses energètiques, mitjans de comunicació, un patrimoni d’almenys 1.000 milions d’euros i una forta influència política al país. També s’han vist expropiades propietats del club de futbol del Dinamo de Kíiv, així com 12 entitats bancàries i altres empreses ucraïneses.

El març del 2022 les autoritats russes van fer una llista de països «no amistosos», i van respondre així a les sancions imposades per aquests mateixos estats, entre els quals hi ha tots els membres de la Unió Europea, Ucraïna, els Estats Units, el Regne Unit, Corea del Sud, el Japó i Austràlia, entre d’altres. Tot i que Moscou va optar per nacionalitzar propietats de ciutadans ucraïnesos, en aquesta ocasió no ha fet públic si hi ha afectats d’altres nacionalitats. Prèviament, a Occident ja s’hi han congelat milers d’actius d’oligarques i polítics russos i s’ha amenaçat d’expropiar els esmentats actius.