Els països del sud d’Europa es conjuren contra el límit desorbitat del gas de Brussel·les

Els països del sud d’Europa, comandats per Espanya, volen que la Comissió Europea modifiqui dràsticament la seva proposta inicial per topar el preu del gas. No només per abaixar el fix màxim de 275 euros per megawatt hora (MWh) proposat per Brussel·les el mes passat, també perquè aquest límit sigui mòbil, i s’adapti de forma eficient a les condicions de mercat. A Alacant, en una cimera presidida per Pedro Sánchez, els nou països del grup del Mediterrani EU-Med9 han firmat una declaració conjunta que demana una reforma en aquest sentit.

Els països mediterranis consideren essencial adoptar mesures per «limitar la volatilitat dels preus» del gas, així com «accelerar una reforma en profunditat» de l’actual disseny del mercat de l’electricitat perquè es «desacobli» del preu del gas natural. Tot això, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte dels preus de l’energia «de forma urgent». Els preus de l’energia van començar a augmentar abans de la invasió russa d’Ucraïna i s’han disparat des d’aleshores. Per a això, demanen al Consell Europeu que posi en marxa un límit «basat en el mercat» de forma efectiva, que garanteixi la competitivitat industrial i la seguretat en el subministrament. 

Van més enllà: sol·liciten que s’implementi de forma ràpida un sistema de compres conjuntes de gas «per utilitzar el nostre poder de compra [el de la UE] per abaixar els preus», segons es llegeix en la declaració conjunta firmada aquest divendres per Espanya, França, Itàlia, Grècia, Portugal, Croàcia, Eslovènia, Malta i Xipre (països de l’EU-Med9).

En aquest sentit, el president del Govern espanyol i amfitrió de la cimera, Pedro Sánchez, confia que la Unió Europea pugui acordar aquest límit al preu del gas «dinàmic», perquè la proposta actual «necessita ajustos». Els ministres d’Energia dels Vint-i-set es reuniran el pròxim 13 de desembre per debatre aquest assumpte, i dos dies després farà el mateix el Consell Europeu, l’òrgan de decisió amb els caps d’Estat i de Govern dels estats comunitaris.

El president francès, Emmanuel Macron, ha ressaltat que s’ha arribat a la cita a una «convergència» de criteris en temes com l’energètic per trobar una fórmula de límit del gas que lluiti contra l’especulació en els mercats energètics, singularment en els mercats majoristes del gas natural.

El límit dinàmic, segons la proposta espanyola, es basaria en una mitjana del preu del gas natural liquat i un plus de preu per determinar. Altres països, com Grècia, han suggerit que el valor sigui parcialment dinàmic (el 25%) i en part fix (75%).

La idea proposada per la Comissió Europea és la d’un límit que es posaria en marxa quan el preu de mercat arribés els 275 euros per megawatt hora durant dues setmanes, sempre que fos 58 euros superior a la referència del gas natural liquat durant 10 dies. Espanya ha apuntat que, amb aquest disseny, el límit del gas pràcticament mai es posaria en marxa. Segons van avançar Reuters i Bloomberg, la presidència europea de torn en mans de la República Txeca prepara una proposta per plantejar un límit de 220 euros per MWh.

Fons d’emergència per a futures crisis

Els nou països de l’EU-Med9 s’han conjurat també per demanar a Brussel·les que reformi les regles fiscals de tal manera que siguin flexibles per afrontar futures crisis econòmiques. Itàlia, Portugal i Espanya han enaltit la gestió de la crisi econòmica actual provocada per la invasió d’Ucraïna, i l’anterior, després de l’arribada de la covid, i això en oposició a les fallades comeses després de la caiguda del sistema financer el 2008, quan es van imposar les mesures d’austeritat a qualsevol cost.

El primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, ha demanat que es posi en marxa un fons comú d’emergència, un «instrument permanent d’inversió», que serveixi d’element «estabilitzador macroeconòmic permanent» per garantir l’autonomia de la Unió Europea. Inversions estratègiques en transició energètica o digitalització, a més de defensa o intel·ligència artificial. 

Els països del sud d’Europa, que representen prop de la meitat de la població i del PIB de la Unió Europea, han reivindicat la seva veu dins de la Unió. «Nosaltres, els països del sud de la UE, aspirem a promoure respostes europees als grans reptes que tenim per davant», es llegeix en la declaració conjunta. Pedro Sánchez ha incidit que aquest grup ha «de construir l’agenda europea», i així l’hi ha traslladat a la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, present a la cita.

Han demanat que les normes fiscals a la UE permetin una reducció realista i gradual del deute, a un ritme adaptat a cada estat membre, mentre es manté l’objectiu d’unes finances sòlides. A finals de l’any que ve acaba la moratòria de Brussel·les als límits de dèficit, una excepció llançada per ajudar a capejar la crisi de la covid i la derivada de la invasió d’Ucraïna. 

Corredors energètics

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

França, Espanya i Portugal s’han congratulat del projecte, que han presentat hores abans, per crear un corredor d’hidrogen verd. L’H2Med connectarà a finals de la dècada la península Ibèrica amb França, a través d’una canonada terrestre entre Portugal i Espanya i una altra de submarina des de Barcelona fins a Marsella.

En aquest sentit, el vicepresident italià, Antonio Tajani (que substituïa Giorgia Meloni, indisposada amb grip) ha volgut ressaltar que el seu país també vol ser un ‘hub’ per resoldre la situació energètica. Poc abans, Ursula von der Leyen havia beneït el projecte H2Med aventurant que permetrà que la Península es converteixi en un centre energètic global.