Xi i Trump segellen un armistici comercial mentre esquiven assumptes sensibles

Les terres rares, el fentanil, les compres de soja… Trump ha cantat victòria en totes les reclamacions que portava a la maleta. Es desconeix a canvi de què, però els xinesos no són coneguts per idiotes ni tebis en els negocis. «Les terres rares han sigut resoltes. Les barricades ja no hi són», ha avançat sobre l’assumpte que a punt va estar de descarrilar les converses. La Xina va tornar a tancar l’aixeta mesos enrere en resposta a diverses mesures hostils nord-americanes i Trump va amenaçar d’aixecar de nou el mur aranzelari. Han acordat dijous la suspensió de les llicències obligatòries a l’exportació durant un any i renegociar el tracte amb periodicitat anual. Es reserva així Pequín l’as a la màniga si la situació es torça de nou, un supòsit probable amb Trump pel mig.

Els Estats Units han rebaixat els seus aranzels del 20% al 10% a les importacions pel compromís de Pequín a lluitar amb més empenta contra els precursors químics amb què s’elabora el fentanil. Aquest opiaci que està delmant la joventut nord-americana era el primer assumpte de la llista. Xi «treballarà molt dur per aturar el flux», ha avançat Trump, i en el convenciment que «realment prendran accions potents» ha justificat els reduïts aranzels. La Xina és un dels països més inflexibles amb el narcotràfic i no ha aconseguit saber què vol Washington, més enllà de mesures com la publicació dels arrestos a la premsa nacional que Pequín ha rebutjat per entremetre’s en els seus assumptes interns. Pequín sospita que Trump només vol desviar la culpa del drama que va crear la seva indústria farmacològica receptant opiacis a granel i l’ha animat a atacar les raons reals.

Soja nord-americana

També ha anunciat Trump que la Xina tornarà a comprar soja nord-americana. «En quantitats tremendes», ha afegit. Pequín havia buscat al Brasil i l’Argentina la soja en els últims mesos, cosa que ha generat una frustració enorme en zones agrícoles on Trump és venerat. Aquesta setmana, com a gest de bona fe, la Xina ja havia encarregat els primers enviaments de l’any.

Tan rellevants són els temes tractats com els ignorats, alguns publicitats per Trump en les vigílies com a prioritaris. Ni una paraula de Taiwan. «No va sortir a la taula», ha justificat el president. Tampoc s’ha parlat de Tiktok, ha confirmat el secretari del Tresor, Scott Bessent, quan s’esperava que la seva venda a accionistes nord-americans fos concretada avui. I no sembla que Trump hagi pressionat Xi sobre Ucraïna. D’una banda, ha admès que no li ha demanat que deixi de comprar petroli rus. De l’altra, un fatalisme realista ha substituït les seves anunciades pressions a Xi perquè convencés Putin de firmar la pau. «Les parts estan encallades en la lluita. I de vegades has de deixar que lluitin, suposo», ha concedit.

Notícies relacionades

Israel reprèn l’alto el foc a Gaza després de matar més de 100 palestins

Un polític precoç per donar una nova empenta al centreesquerra

La cimera va arribar precedida de l’encaixada de mans i els desitjos d’entendre’s. «És un negociador dur, això no és bo», va concedir Trump. Xi va abundar en la necessitat del diàleg pel bé dels dos països i del món. És aquesta la cinquena reunió i la primera des de la tornada de Trump a la Casa Blanca. En la seva presumpta química personal, reivindicada sense parar pel nord-americà, es confiava perquè les dues superpotències arreglaran els seus plets. Trump va partir immediatament a bord de l’Air Force One, prometent que tornarà a la península per veure’s amb el líder nord-coreà, Kim Jong-un. Xi es va traslladar amb automòbil a la veïna Gyeongju, seu de la cimera de l’APEC, on l’esperen desenes de líders mundials. Trump ha evitat la cita.

 El president nord-americà s’ha referit a la cita de Busan com un G-2. L’expressió va ser encunyada en temps d’Obama, quan encara molts a Washington discutien si la Xina era aliada o rival, i se sentia un món regit en harmonia per totes dues. L’hostilitat posterior va acabar amb una fantasia nord-americana per la qual la Xina mai es va interessar gaire, confiada que el multilateralisme és una millor recepta que el repartiment entre els grans.