El veredicte de les urnes
Els resultats de les eleccions als Estats Units 2022, per cambres i estats
Els republicans conquereixen la majoria a la Cambra de Representants, però els demòcrates mantindran el control del Senat

Les eleccions legislatives als Estats Units han deixat un escenari favorable, però no aclaparador, per al Partit Republicà de Donald Trump i un revés menys greu de l’esperat per al Partit Demòcrata del president Joe Biden.
En aquests comicis de meitat de mandat es renovaven els 435 escons de la Cambra de Representants, 35 dels 100 escons del Senat i 36 governadors, a més de multitud de càrrecs clau en diversos estats. Els republicans han aconseguit la majoria a la Cambra baixa i s’han adjudicat la majoria dels governadors en joc, però els demòcrates mantindran el control de la Cambra alta.
Aquests són els principals resultats del veredicte de les urnes.
Resultats a la Cambra de Representants
El Partit Republicà ha arrabassat als demòcrates el control de la Cambra baixa dels EUA a l’arribar als 218 congressistes que atorguen la majoria absoluta, davant els 210 del partit de Biden, i a falta encara de 7 escons per adjudicar. Fins ara, els demòcrates tenien una exigua majoria (222 congressistes eren demòcrates i 213 eren republicans) a la Cambra baixa.
Amb aquest tomb, el partit de Trump podrà decidir quines lleis es debaten al Congrés, limitant així la capacitat legislativa de Biden. També passaran a presidir els comitès de la Cambra, cosa que els donaria marge, per exemple, per frenar la investigació de l’assalt al Capitoli, que recentment va citar a declarar l’expresident Trump.
Resultats al Senat
El disputat pols al Senat s’ha decantat a favor del Partit Demòcrata, que retindrà el control de la Cambra alta. A falta de l’escrutini a Geòrgia, els demòcrates han aconseguit 50 senadors i els republicans, 49. Tot i que l’escó que queda per adjudicar se se l’emportés el partit de Trump, el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris en cas d’empat permet als demòcrates blindar la seva ajustada majoria. Actualment, demòcrates i republicans estaven empatats al Senat a 50 senadors.
A Geòrgia no hi haurà desenllaç fins al 6 de desembre perquè cap dels candidats va aconseguir el 50% dels vots i la llei electoral de l’estat obliga a anar a una segona volta en aquest cas.
Al conservar el control del Senat, els demòcrates podran evitar, per exemple, que els republicans obstaculitzin les nominacions judicials de Biden, constrenyin la seva política exterior i dominin també els comitès de la Cambra alta.
Resultats dels governadors
També el repartiment de governadors està molt igualat, però lleugerament a favor dels republicans, que podrien haver aconseguit imposar-se en 24 estats davant els 22 que haurien aconseguit els demòcrates.
Aquesta votació permet també renovar en cada estat càrrecs fonamentals per al procés electoral. Dit d’una altra manera, el partit que controli els secretaris d’estat i fiscals generals jugarà un paper decisiu en la certificació de les eleccions presidencials del 2024.
La història de les ‘midterm’
Històricament, al partit que controla la Casa Blanca li sol anar malament en les eleccions de mig mandat. El partit del president ha perdut escons en totes les eleccions de meitat de mandat des del 2006, una tendència que s’ha repetit tant amb presidents demòcrates com republicans.
Notícies relacionadesEn els comicis de meitat de mandat de 1934, celebrats durant la presidència de Franklin D. Roosevelt en la Gran Depressió, hi va haver una diferència de 219 escons entre republicans i demòcrates, la més gran del segle. Entre 1968 i 1990, aquesta bretxa va oscil·lar entre un mínim de 61 i un màxim 147 seients, però des del 1994 mai ha superat els 60.
Les últimes eleccions de meitat de mandat van ser durant la presidència de Trump. Llavors va guanyar dos escons en el Senat, igual com va passar el 2002 amb George W. Bush al poder. En altres comicis d’aquest tipus celebrats en els últims 30 anys, el partit del president va perdre seients en aquesta Cambra i només el 1998 no hi va haver cap canvi net de representació.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Laura Lobo, advocada experta en herències: “No s’ha de donar per fet que els nebots hereten del tiet solter i sense fills”
- Marc Márquez passa pel quiròfan i es complica la seva reaparició
- Horta-Guinardó Les disputes obliguen a tancar l’Associació de Veïns del Carmel
- Solidaritat amb Palestina ¿La vaga del 15 d’octubre per Palestina segueix endavant després de l’acord de pau? Sí, i aquests són els serveis mínims
- Futbol El Barça va concedir a Limak l’obra del Camp Nou malgrat que un informe tècnic li atorgava la pitjor puntuació
- Un estranger estalla amb l'estil de vida d'Espanya: "Les persones amb un sou de 1200 euros ja no poden viure bé"
- Empreses La venda del 33% de Planeta dels Lara García s’encalla
- Consell Executiu Catalunya redueix un 95% l’impost de successions al camp per facilitar el relleu generacional
- MACROECONOMIA L’FMI torna a revisar a l’alça el creixement d’Espanya per al 2025 fins al 2,9%
- Investigació d’IrsiCaixa Una vacuna de Can Ruti potencia la resposta immunitària en càncer de bufeta no invasiu, segons un estudi