Els republicans aconsegueixen el control de la Cambra baixa

La victòria més important del Partit Republicà a les eleccions de mig mandat dels Estats Units, que estableix els dos pròxims anys d’un govern dividit a Washington, s’ha confirmat aquest dimecres. Vuit dies després que tanquessin les urnes, una victòria a Califòrnia ha donat als conservadors l’escó 218 que els assegura la majoria a la Cambra de Representants, i es calcula que hi poden sumar tres escons més dels set que queden per determinar.

Tot i que sigui amb un avantatge molt inferior al que s’havia anticipat, el control d’aquesta cambra és crucial per als republicans, especialment perquè els demòcrates han aconseguit mantenir la majoria al Senat, on encara queda un significatiu escó per decidir el 6 de desembre en una segona volta a Geòrgia. I la majoria republicana, tot i que sigui exigua, marcarà els dos pròxims anys de la vida política als Estats Units i tenallarà l’agenda del president Joe Biden i els demòcrates.

Bloqueig i investigacions

Quatre anys després d’haver perdut la majoria a les legislatives celebrades durant la presidència de Donald Trump, els republicans la recuperen i, amb això, tenen eines importants a la mà, incloent-hi el control dels comitès. Tot i que sense comptar amb el Senat la seva capacitat de legislar es veu limitada, poden funcionar com a fre a qualsevol iniciativa legislativa demòcrata que enviï la Cambra alta i impedir, fins i tot, que se sotmetin a vot. I poden alentir l’aplicació de lleis que ja han vist la llum exercint les seves funcions de control de l’executiu.

Els republicans ja han anunciat també la seva intenció d’iniciar diverses investigacions a la Cambra sobre qüestions com la resposta al coronavirus, l’FBI, la retirada de tropes de l’Afganistan, la situació a la frontera amb Mèxic i sobre Hunter Biden, el fill del president. I aquestes investigacions contribuiran a marcar la conversa política i l’atenció mediàtica els dos pròxims anys fins a les eleccions presidencials del 2024, per a les quals dimarts Trump va anunciar la seva candidatura.

El pes de l’ala extremista 

El fet que els republicans hagin esgarrapat pocs escons en la renovació total de la Cambra a les ‘midterm’ complica, en qualsevol cas, l’escenari per a ells i, especialment, per a Kevin McCarthy, l’home que ha aconseguit ser nominat per al càrrec de ‘speaker’ que el 3 de gener abandonarà la demòcrata Nancy Pelosi. Perquè McCarthy primer s’ha de garantir els 218 vots necessaris per ser confirmat i l’ala més extremista ja ha amenaçat d’utilitzar el seu poder per obtenir concessions. El congressista Matt Gaetz, un aliat pròxim de Trump, de fet ja ha anunciat que no el votarà el dia 3 i assegura que hi ha una «massa crítica» d’opositors com ell.

Fins i tot si aconsegueix ser ratificat McCarthy tindrà el repte de mantenir unit un grup amb diferents faccions, al qual en els últims anys i en aquests comicis han guanyat pes el Freedom Caucus i representants extremistes com Marjorie Taylor Greene.

La majoria republicana i la força d’aquesta ala més radical poden tenir, sobretot, conseqüències greus per al país. Com va passar quan Barack Obama estava a la presidència i el Tea Party es va fer fort al Partit Republicà i al Congrés, s’insinua ara que es podria utilitzar la majoria per no renovar el pressupost operatiu del govern i no elevar el sostre del deute tret que aconsegueixin contrapartides de retallades de despesa o programes socials. I també veus republicanes han qüestionat continuar aprovant l’ajuda a Ucraïna.

Bipartidisme i polarització 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El president Biden, després de confirmar-se la majoria republicana, va emetre un comunicat al qual felicitava McCarthy i allargava una mà a la cooperació bipartidista, i deia que està «llest per treballar amb els republicans a la Cambra baixa per aconseguir resultats per a les famílies treballadores». «El futur és massa prometedor per estar atrapats en guerres polítiques», va escriure. «El poble nord-americà vol que fem coses per a ells, vol que ens concentrem en els temes que els importen i per millorar les seves vides», va dir el mandatari, que ha aconseguit en els dos primers anys tirar endavant algunes lleis importants amb suport bipartidista, per exemple, en infraestructures i en control d’armes.

 El comunicat del president, no obstant, començava, també, analitzant els resultats de les eleccions de mig mandat, com «un fort rebuig dels negacionistes electorals», molts dels quals han fracassat en estats però que sí que han guanyat amb força al Congrés. I la intensa polarització política i la vista ja posada en les presidencials del 2024 no fan augurar un gran període de cooperació, sinó més aviat un en què Biden es veurà forçat a utilitzar més el poder executiu.