Esclavitud, avortament, marihuana: altres temes a votació a les eleccions dels EUA

Han passat més de 150 anys des que els Estats Units van abolir oficialment l’esclavitud. Però aquella mateixa esmena tretzena que va posar fi a la compravenda d’éssers humans també especifica que tant l’esclavitud com el servei involuntari es podran mantenir com a «càstig» per als reus degudament condemnats. I, tot i que sembli mentida, aquest llenguatge no només continua vigent a les constitucions de 19 estats, sinó que és una realitat per a centenars de milers de presos nord-americans, forçats a treballar gratuïtament a les presons o a canvi de pagues insignificants. Aquests presos recullen cotó o alfals de sol a sol a les presons del sud o produeixen béns i serveis per a les administracions públiques, una indústria que mou cada any 11.000 milions de dòlars. 

Això explica per què cinc estats decidiran aquest dimarts si volen extirpar completament l’esclavitud de les seves cartes magnes, un assumpte que ha tornat a l’actualitat des que Colorado va fer el primer pas el 2016 al sotmetre la qüestió a referèndum. El treball forçat a les presons serà una de les qüestions plantejades als 132 referèndums i iniciatives populars per als votants nord-americans de 37 estats. Plebiscits, a priori, menys importants que la renovació del Congrés federal o les legislatures en més d’una trentena d’estats, però que podrien servir per esmenar la legislació estatal en temes tan crucials com l’avortament, el salari mínim, els impostos, la marihuana, el joc o la supervisió electoral.  

L’avortament és un dels plats forts d’aquestes eleccions, mesos després que el Tribunal Suprem posés fi de cop a més de mig segle d’empara federal a la interrupció voluntària de l’embaràs. Així, una de cada quatre nord-americanes en edat reproductiva visqui avui a estats on l’avortament és il·legal o està severament restringit. Això és precisament el que es vol evitar a Califòrnia, Vermont i Michigan, on es votarà per protegir el dret a l’avortament a la normativa estatal, i Montana i Kentucky plantegen noves mesures per restringir-lo.  

Marihuana legal

Menys controvertida s’ha tornat la legalització de la marihuana, que no deixa d’avançar per tot el país. El cànnabis medicinal és legal a 37 estats, alhora que 19 més han despenalitzat els seus usos recreatius. El gruix de la població està per la feina. D’acord amb una enquesta de Gallup de l’any passat, un 68% dels nord-americans són partidaris de legalitzar-lo. I aquest dimarts cinc estats més podrien aixecar-ne la prohibició. Maryland és l’únic controlat pels demòcrates; els altres quatre són republicans (Arkansas, Missouri i les dues Dakotes), tota una mostra de com la liberalització del cànnabis s’ha convertit en un assumpte bipartidista.  

Notícies relacionades

Hamàs estudia la nova oferta de treva d’Israel a Gaza

Una empresa israeliana fabricarà "aviat" drons al Marroc

Més delicada és la proposició per despenalitzar les drogues psicodèliques per a ús medicinal a Colorado, que podria seguir l’estela d’Oregon com el segon estat a autoritzar els principis actius dels anomenats bolets al·lucinògens o la mescalina per tractar trastorns com l’estrès posttraumàtic.

Un altre front important en la democràcia directa d’aquests comicis és la fiscalitat. Tant a Massachusetts com a Califòrnia es votarà per augmentar els impostos estatals a les rendes més altes, que, en aquest segon estat, es dedicarien a lluitar contra el canvi climàtic amb subsidis als cotxes elèctrics i a la prevenció contra els incendis. A l’altre extrem, Colorado es pronunciarà per rebaixar el tipus impositiu. A Nebraska, Nevada i Washington D. C. el salari mínim també serà a les urnes. Al primer podria passar dels 9 dòlars l’hora actuals fins als 15 dòlars.