Boric diu que l’esclat social que va esgarrifar Xile no va ser una «revolució anticapitalista»

«L’esclat no va ser una revolució anticapitalista ni una onada de delinqüència, va ser una expressió de dolors i fractures de la nostra societat que la política de la qual som part no ha sabut interpretar ni donar resposta», va dir el president xilè, Gabriel Boric, al complir-se tres anys del que va ser conegut com «el reventón». El centre de Santiago va tornar a ser escenari d’algunes manifestacions que van reivindicar els estremiments del 2019. No han faltat bombes de terrabastall ni barricades.

Boric, de 36 anys, una edat en la qual molts dels seus companys de generació van protestar als carrers, va considerar que el 18 d’octubre «hagués de desafiar-nos a tots i totes» al moment de discutir els horitzons de canvi que es van veure frustrats amb la derrota de la Constitució que va ser redactada després de la commoció social. El Congrés té ara a les seves mans la possibilitat d’elaborar un altre text fonamental. El temps corre. «Ja és temps que sortim de la nostra zona de confort», va dir el cap d’Estat, en una crida a donar resposta també a les demandes econòmiques i socials que van ser el caldo de cultiu dels episodis que van esgarrifar aquest país i que van deixar 31 morts i desenes d’homes i dones amb lesions oculars, entre altres ferides, com a conseqüència de les bales dels Carrabiners, com es coneix la policia militaritzada.

La temptativa fallida de canviar la Carta Magna va ser una manera de solució negociada del conflicte que va travessar les grans ciutats xilenes. La derrota d’aquesta proposta a les urnes va modificar la realitat política. «Hi va haver un període llarg, de mesos i mesos en què més del 70% (de la societat) va recolzar l’esclat social... una de les raons per les quals vam arribar a això va ser per la incapacitat dels polítics (de respondre als ‘reclamos’)… des d’aleshores hem avançat poc, encara no concretem les reformes que resolguin la debilitat dels drets de les persones, al contrari».

A 3 años del Estallido Social, tenemos una nueva oportunidad para construir las bases de una sociedad justa y digna. Como @GobiernodeChile trabajamos con urgencia para ello, con reformas que atiendan las exigencias de las chilenas y chilenos. https://t.co/40mFvodJ07

— Gabriel Boric Font (@gabrielboric) 18 de octubre de 2022

Boric, el nivell d’aprovació del qual és inferior al 30%, a menys d’un any d’haver assumit el poder, no va passar per alt el saldo d’aquell «reventón». Va estimar en aquest sentit que «la violència va tornar contra les mateixes causes de l’esclat». I va remarcar: «Les violacions als drets humans, com danys oculars, agressions sexuals, lesions greus, fins i tot morts, no són acceptables i, alhora, Carabineros compta amb tot el nostre suport per combatre la delinqüència i assegurar el control de l’ordre públic en el marc de l’estat de dret. No hi ha una dicotomia entre les dues posicions i ho defensarem».

Crítiques per dreta i esquerra

L’oposició de dretes, que va reprendre amb força la iniciativa política després de la consulta popular, va criticar la intervenció del president. «Queda clar que assumeix que el Govern ha patit una derrota ideològica com també reconeix que no ha existit una violació sistemàtica els drets humans. Es distancia ostensiblement del Partit Comunista al condemnar la violència», va dir el diputat de l’UDI, Sergio Bobadilla.

Diego Schalper, secretari general de Renovació Nacional (RN), el partit de Sebastián Piñera, el president que va enfrontar les protestes, va qualificar per la seva banda de «tebi» el suport que va donar Boric a Carabineros. Boric, va dir, va haver de fer un «malabarisme polític» per «parlar a tothom i no parlar-li a ningú».

Carlos Ruíz, autor d’Octubre chileno: la irrupción de un nuevo pueblo’, i un influent intel·lectual d’esquerres, especialment del sector, que va veure créixer la figura del mateix Boric va recordar també que res ha canviat des del 2019. Va lamentar respecte a això la falta d’audàcia de les actuals autoritats executives. «Aquest Govern no té nom, no té coalició, llavors no té programa». Va alertar que un nou perill es discerneix a Xile perquè l’elit ha passat de reconèixer la seva incapacitat d’haver previst l’esclat social a «aquí no ha passat res». Això, va considerar, «és jugar amb foc, perquè les causes de la crisi social no s’han resolt».

Sense culpables

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

En aquest context, l’Institut Nacional de Drets Humans (INDH) va informar que, d’un total de 3.151 querelles presentades per l’Institut, 2.879 accions judicials es troben estancades perquè els acusats no s’han presentat davant la justícia o no han sigut identificats. «Semblaria que les gestions del Ministeri Públic han resultat insuficients per determinar persones imputades, i procedir així a la determinació de responsabilitats penals». D’acord amb l’INDH, el Govern «ha de proposar una política de reparació integral que inclogui mesures dirigides a la restitució de les condicions o la situació prèvia a la vulneració dels drets humans de les víctimes, entre elles, per exemple, la rehabilitació dels danys físics o psicològics patits per les víctimes; la indemnització compensatòria a conseqüències del dany o pèrdua soferta, i, la satisfacció per mitjà d’accions públiques de reconeixement dels fets i les víctimes».