Un mes de protestes a l’Iran: la mort de Masha Amini encoratja a desafiar a la repressió

Els manifestants han tornat a sortir al carrer a les ciutats de l’Iran aquest dissabte per denunciar la mort de Masha Amini, una jove de 22 anys que va morir quan estava sota custòdia de la policia de la moral a la capital Teheran. Amini estava arrestada per «portar mal posat el vel» i suposadament infligir l’estricte codi de vestimenta a què s’han de sotmetre les dones de la República Islàmica.

Després d’un mes de protestes sense pausa i diverses declaracions de les autoritats iranianes afirmant que la jove va morir d’una malaltia i no pels «cops», la indignació –i la insuficient explicació– de la seva mort ha desencadenat l’onada més gran de manifestacions i violència a l’Iran des de les protestes del 2019 contra la pujada dels preus de la gasolina.

Les concentracions les encapçalen dones joves que cremen el seu vel i, malgrat els talls de les xarxes socials més populars i el risc que estan assumint per rebel·lar-se i enfrontar-se a la policia, es continuen propagant-se.

«¡Els mul·làs han de marxar!», van corejar dissabte un grup d’alumnes sense vel a l’Escola Tècnica i Professional Shariati de Teheran; a Al-Hamedan (a l’oest de la capital), els manifestants van llançar projectils contra les forces de seguretat, segons imatges verificades per AFP; hi va haver diverses marxes a l’Ardabil, al nord-oest; i els comerciants van fer vaga a Saqez, la ciutat originària d’Amini. Diversos grups de joves també es van manifestar a les universitats de Teheran, Isfahan (al sud) i Kermanshah (nord-oest), segons imatges compartides a internet.

El lema dels manifestants respon a la crida «¡El principi del final!» del règim, i els activistes criden als ciutadans a manifestar-se en llocs on no siguin presents les forces de seguretat per poder corejar frases com «Mort al dictador», amb referència al líder Ali Khamenei.

Solidaritat internacional

La marea de protestes a l’Iran, que ja entra en la cinquena setmana consecutiva, ha tingut ressò d’àmbit internacional i molts països s’han solidaritzat amb el poble iranià. Els Estats Units i la Unió Europea han determinat sancions contra els funcionaris implicats en una repressió que ja ha deixat almenys 108 morts, 23 dels qualss menors d’11 a 17 anys, segons l’organització de drets humans Amnistia Internacional.

Notícies relacionades

Els EUA ajudaran amb 95.000 milions de dòlars Israel, Ucraïna i Taiwan

El Senat nord-americà obre la porta a la prohibició de TikTok

El president de l’Iran, Ebrahim Raisi, ha acusat diverses vegades els Estats Units de voler desestabilitzar el seu país. I abans que la Unió Europea imposi sancions a Teheran aquest dilluns, el cap de la diplomàcia iraniana, Hussein Amir-Abdolahian, va demanar al bloc que adopti una «visió realista» de les manifestacions.

L’Iran és un «pilar d’una estabilitat i una seguretat duradores a la regió», va recordar el ministre divendres durant una conversa telefònica amb el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell.