Daniel Innerarity: "En un món governat per la IA, el MeToo no seria possible"

Les tecnologies digitals són tecnologies molt poc reflexives i això pot portar-nos a una situació de somnàmbul digital: la tecnologia ens condueix a llocs on no havíem decidit anar. La meva proposta seria convertir l’implícit en una cosa reflexiva. Preguntar-nos si la nostra relació amb la tecnologia respon al que volem ser, o si hi prestem massa atenció perquè ens enganxa la pantalla.

¿De què ens n’adonaríem si ens féssim les preguntes adequades?

Descobriríem els grans avantatges que pot oferir-nos i alguns dels seus límits més clars. Amazon et suggereix altres llibres similars i hauria de recomanar-te autors que et portin la contrària. Plató llegia l’enemic; jo vaig llegir autors antivacunes en la covid o teòrics de l’extrema dreta per entendre com pensen els que vull combatre. La intel·ligència artificial, com les xarxes socials, està pensada per donar-te la raó. La IA és fabulosa, però no serveix per establir les finalitats a les quals es posa al servei. En un món governat per la IA, el moviment del MeToo no seria possible: van sorgir quan ningú els esperava. Això ho hem de decidir nosaltres. Ens falten amics de veritat que ens diguin ‘estàs fent el ridícul’.

¿Quines responsabilitats individuals i col·lectives suposa això?

Sobretot col·lectives. Quan posem el pes en l’individu, descarreguem d’aquest pes les plataformes i els estats. L’exemple de les hipoteques és clar: després de la crisi, els bancs van haver de garantir que els clients entenguessin a què es comprometien. Ara que denominem la informació el nou petroli, no ens hauríem de veure abocats a acceptar les cookies sense saber el que són. Cal ser més exigents amb les empreses, i els estats han d’espavilar en la regulació.

Europa mira de regular-ho. ¿És massa poc, massa tard, o marcarà tendència?

A la tecnologia sempre hi arribem tard, perquè la tecnologia la inventa gent que no demana permís i la seva capacitat de creativitat és moltíssim més gran que la dels estats que regulen. Els que s’ocupen de la moral i del dret són molt més lents que la gent que s’ocupa de la ciència i de la tecnologia. Per definició, això no té remei. A curt termini el que podem fer és compensar-ho amb regulacions i més previsió.

¿I en aquesta rivalitat Estats Units–Xina, hi ha un equilibri geopolític possible?

A curt termini, gairebé res és possible. Vivim un moment en què els acords internacionals s’han reduït al mínim. Als anys 80 i 90 es pensava que la globalització ens faria més homogenis. Què equivocats que estàvem. La tecnologia s’ha convertit en un camp de batalla, no en una font de fusió. Pensàvem que ens posaria d’acord i, en canvi, estem més polaritzats. La Xina prioritza l’eficiència; els Estats Units, el negoci, i Europa busca un equilibri inestable entre economia, política, cultura i medi ambient. La tecnologia no ens ha unificat, i això dificulta qualsevol equilibri geopolític.

¿És la democràcia occidental davant un moment de crisi?

¡Digue’m un moment en què la democràcia no hagi estat en crisi...! És veritat que aquest és un moment especialment crític. Però la descripció apocalíptica que fem de vegades no és justa. Els líders autoritaris es beneficien si creiem que són més poderosos del que són.

¿Els humans tenen algun avantatge sobre les màquines?

Sí. Amb poques dades, els humans prenem decisions bastant correctes. El consum energètic de la IA és un greu problema. Cal dissenyar investigació que no consumeixi dades innecessàriament.

Notícies relacionades

Trump celebra una luxosa festa de Halloween

A punt per fer història

¿Què és el que més el preocupa i què li dona esperança?

Em preocupa que, desconcertats per la situació, deixem d’aprofitar les oportunitats per combatre-la. Em dona esperança la incertesa: el futur no està escrit. Poden sorgir respostes democràtiques imprevistes. El problema és que tinguem líders mundials com Trump i Netanyahu, que tenen pocs motius per desitjar el canvi, ja que si no fos al Govern, seria a la presó, ja que la immunitat constitucional manté congelats processos judicials dels quals probablement sortirien molt malparats. La seva permanència en el poder redueix els incentius a abandonar certes pràctiques, i això fa l’evolució a curt i mitjà termini molt negativa.