Programa polític de la ultradreta

La doctrina Meloni: el programa electoral de la ultradreta italiana en cinc claus

Aquest és el programa polític del partit ultradretà italià amb el qual Giorgia Meloni aspira a aconseguir la presidència

  • La coalició liderada per Meloni guanya les eleccions a Itàlia amb majoria absoluta

  • PERFIL MULTIMÈDIA | Així és Giorgia Meloni

La doctrina Meloni: el programa electoral de la ultradreta italiana en cinc claus

AFP

5
Es llegeix en minuts
Irene Savio
Irene Savio

Periodista

ver +

A l’analitzar el programa polític de Giorgia Meloni, la líder del postfeixista Germans d’Itàlia, molts analistes italians fan un preàmbul. Separen les propostes electorals que podrien convertir-se en realitat del que és irrealitzable o, com a mínim, molt difícil que, a la pràctica, pugui ser portat endavant. Es deu al fet que, com en moltes democràcies, «Itàlia és un país en el qual rares vegades les promeses electorals es compleixen integralment», com va arribar a dir aquesta setmana la veterana Emma Bonino, excomissària europea i avui líder del partit Més Europa. Per això la importància de l’anàlisi dels principals punts del programa polític de la ultradretana

L’etnonacionalisme



En la campanya electoral, Meloni ha insistit que un element clau d’un eventual Govern liderat per ella serà frenar el declivi demogràfic. L’assumpte també figura com a primer punt del seu programa polític, en el qual advoca per «una plena aplicació de la llei 194», la legislació italiana sobre l’avortament. Segons Meloni, és necessari ajudar les dones «soles i amb dificultats econòmiques» a no interrompre els seus embarassos a Itàlia, un país ja amb una altíssima taxa de ginecòlegs objectors de consciència (més del 6%). A més, també ha proposat ajuts econòmics a les famílies, i altres mesures per promoure la conciliació. 

Meloni ha contraposat aquesta postura a l’acusació que li fa el centreesquerra de voler solucionar el problema demogràfic amb «una invasió» de migrants. D’aquí que Germans d’Itàlia hagi arribat a proposar un bloqueig naval per impedir les arribades per mar, i que es rebutgi la concessió de la nacionalitat als menors estrangers nascuts o crescuts a Itàlia i que han estudiat al país. Una mesura, aquesta, que és difícil que tiri endavant si la ultradretana agafa el poder, mentre que, al front de l’avortament, els experts no s’esperen una cancel·lació de l’actual llei sinó un augment de les dificultats de les dones per avortar.  

Una economia liberal-conservadora



Sobre aquest tema, el programa econòmic de Germans d’Itàlia no s’allunya gaire del model liberal-conservador, amb alguna postura ‘intervencionista’ i proteccionista. Tot i així, l’encaminat camí d’Itàlia per a l’obtenció dels fons europeus de recuperació (al voltant de 200.000 milions d’euros), fan poc probable girs importants en aquest apartat. De fet, com Marine Le Pen a França, Meloni ja no vol sortir de la Unió Europea o de l’Eurozona, i recolza un Pressupost de l’Estat equilibrat. Tot i que sí que té crítiques a l’actual sistema de negociació del preu del gas a la borsa d’Amsterdam, «on es dona l’especulació». Part d’aquest raonament, que apunta a reduir la inflació, és la proposta de posar un sostre al preu del gas. 

Un altre és el cas de les polítiques industrials, on els experts sí que creuen que podrien produir-se conflictes amb altres països del bloc europeu. Això es deu al fet que Meloni advoca per defensar el made in Italy i la primacia dels interessos nacionals d’Itàlia. Conflictes que, a curt termini, podrien veure’s també plasmats en reivindicacions de gran impacte mediàtic. A més la ultradretana ha anunciat mesures per reduir la pressió fiscal sobre les empreses per frenar la desindustrialització i les deslocalitzacions. «Traurem impostos a les empreses que contracten nous treballadors», ha repetit en més d’una ocasió. Així mateix, la proposta de Meloni també conté una sèrie de promeses virtuoses per ajudar joves i avis, tot i que no està clar com pensa finançar aquestes propostes.

El model sanitari pandèmic, en discussió

Es tracta d’un dels punts més foscos del programa de Meloni, sobre el qual menys ha parlant. Tant és així que en el seu programa polític l’assumpte amb prou feines ocupa un paràgraf que, a més, inicia amb la genèrica proposta de «superar la paràlisi provocada per la pandèmia». Tot i així, en el tancament de la seva campanya electoral, Meloni ha criticat el model sanitari portat endavant per fer front a la covid de l’actual ministre de Salut italià, Roberto Speranza. «¡N’hi ha prou amb el model Speranza!», ha dit la ultradretana. «¡Itàlia ja no serà un experiment per al model xinès (per fer front) a la covid», ha afegit. 

L’energia fòssil i la nuclear com a solució



Malgrat que els italians han rebutjat l’energia nuclear amb alguns referèndums, la implementació d’aquest sistema de producció energètica és una de les propostes de més pes per resoldre l’actual crisi i les seves seqüeles per a la indústria. A més d’això, Meloni també ha canviat d’opinió amb respecte a l’explotació dels jaciments de gas metà a l’Adriàtic italià que ara, com ja fa Croàcia, vol explotar. «Seguir la ideologia de Greta Thunberg ens portarà a perdre milers d’empreses i milions de llocs de treball a tot Europa», va dir Meloni, en la seva aparició en un míting de Vox a Marbella al juny, al qualificar el Pacte Verd europeu de «fonamentalisme climàtic». 

De facto, Meloni ha sigut criticada per una visió pròxima al difunt pensador conservador Roger Scruton, que feia una connexió entre ecologia i religió, i creia que les actuals solucions arribades per la comunitat internacional no són la resposta adequada al problema. Tot i així, Meloni ja no combrega amb posicions obertament negacionistes del canvi climàtic, una cosa que també es deu al fet que el país és subjecte a creixents episodis de clima extrem, cosa que ha fet augmentar la sensibilitat dels italians sobre aquest assumpte.

La fidelitat amb el bloc occidental i l’OTAN



Meloni, des de sempre una figura obertament atlantista, ha repetit en nombroses ocasions que la pertinença d’Itàlia a l’OTAN no està en discussió. Tanmateix, aquí també hi ha contradiccions i potencials discrepàncies no només amb els aliats de la seva coalició, sinó també amb els aliats internacionals de la ultradretana. De fet, en els anys, Meloni ha cultivat una amistat amb l’ala del Partit Republicà nord-americà més pròxima a Donald Trump, el president que va posar en dubte la supervivència de l’Aliança Atlàntica. A més, Meloni també ha assegurat que creu que Ucraïna té dret a defensar-se, en fort contrast amb els seus socis de coalició. Exemple han sigut aquesta setmana les paraules de Silvio Berlusconi, el líder de Forza Italia, que va dir que el president rus, Vladímir Putin, va ser empès a envair Ucraïna. «Les tropes havien d’entrar, en una setmana arribar a Kíiv, substituir el Govern de Zelenski per un Govern de gent decent i en una setmana tornar. En canvi, van trobar una resistència imprevista, que es va fortificar amb armes de tot tipus procedents d’Occident», ha afirmat l’avi polític, al provocar nombroses polèmiques.