Biden intensifica l’atac als republicans per les amenaces a la democràcia

A principis d’agost el president dels Estats Units, Joe Biden, va mantenir una reunió privada de dues hores a la Casa Blanca amb un grup d’historiadors. Bona part de la conversa es va centrar en el contrast entre valors i institucions democràtiques i les tendències cap a l’autocràcia que s’estan intensificat en l’àmbit global. En aquesta trobada els acadèmics van llançar també veus d’alarma sobre l’estat de la democràcia dins els EUA, dibuixant paral·lelismes amb les amenaces que van viure abans de la guerra civil i quan el moviment feixista es va consolidar abans de la Segona Guerra Mundial.

Són alarmes que Biden fa temps que va incorporar al seu discurs, tant com a candidat presidencial com després ja al Despatx Oval. Ha parlat repetidament de la «lluita per l’ànima de la nació», una frase precisament inspirada en un llibre d’un dels seus historiadors de referència, Jon Meachan. La va recuperar també en el primer aniversari de l’assalt al Capitoli. I aquest dijous reprendrà el missatge en un discurs al país en horari de màxima audiència des de l’exterior de l’Independence Hall de Filadèlfia, un escenari extremadament simbòlic. És el lloc on van debatre i firmar la Declaració d’Independència i la Constitució (i també, en un altre recordatori de la complexa realitat de la història dels EUA, on es van mantenir presos negres que miraven de fugir del sud per tornar-los després a l’esclavitud).

Campanya electoral

Tot i que es tracta d’un discurs a la nació, i no és un acte oficial de campanya, és impossible aïllar-lo del moment polític. Les eleccions legislatives, en què es decideix el control del Congrés i tradicionalment es castiga el partit en el poder, se celebren en poc més de dos mesos, el 8 de novembre. I malgrat que precisament per aquest format de discurs a la nació pot ser que el demòcrata busqui sobretot una oratòria elevada i constructiva, ha trobat la fórmula per incloure sense embuts un missatge clarament electoral, tant per remarcar els èxits legislatius recollits especialment els últims mesos com a mostra que la democràcia i el govern poden funcionar com per assenyalar l’oposició. «Parlarà del progrés que hem fet com a nació per protegir la nostra democràcia i de com els nostres drets i llibertats segueixen en risc», ha avançat una font de l’Administració. «I deixarà ben clar qui lluita per aquests drets, per aquestes llibertats i per la nostra democràcia».

En les deliberacions de la Casa Blanca encara es debat si Biden esmentarà directament en el discurs el nom de Donald Trump, cosa que no va fer en l’aniversari de l’assalt al Capitoli, quan el va acusar de «posar un punyal al coll de la democràcia». El que sí que és segur és que farà una denúncia contundent del Partit Republicà, no només per continuar acceptant i alimentant la «gran mentida» sobre l’inexistent frau en les eleccions presidencials que encoratja Trump, sinó també per una agenda radical i extremista que afecta i amenaça des dels drets de vot a l’avortament o les armes.

L’última setmana Biden ja ha intensificat aquest atac directe. Ho va fer dimarts en el seu discurs sobre les armes (que va fer també a Pennsilvània, un estat frontissa clau i on és oberta una de les carreres que pot ajudar els demòcrates a mantenir el control del Senat). I ho va fer dijous passat en un míting a Maryland, on va assegurar que molta gent del Partit Republicà s’està movent cap al «semifeixisme» i va denunciar que «Trump i els republicans MAGA (les sigles en anglès de l’eslògan ‘Tornar a fer gran Amèrica’) han triat anar cap enrere plens d’ira, violència, odi i divisió». «Han acceptat la violència política i no creuen en la democràcia», va declarar.

Polarització i violència

El fantasma de la violència als EUA no és una cosa que agiti Biden, sinó que fa temps que es consolida en un país especialment polaritzat des de la irrupció del trumpisme. Un sondeig aquesta mateixa setmana mostrava que el 43% dels nord-americans veuen «probable» que es desencadeni una guerra civil en la pròxima dècada. I la retòrica incendiària des dels extrems del moviment conservador s’ha intensificat.

Notícies relacionades

El comitè que investiga l’assalt al Capitoli desmunta «la gran mentida» de Trump

Un document judicial ratifica que Donald Trump va fer un maneig irregular i perillós de material classificat de Defensa

Ho ha fet especialment després del registre de l’FBI el 8 d’agost a la residència de Trump a Mar-a-Lago. Polítics i influents figures mediàtiques i ideològiques han fet crides obertes a la «guerra». I les amenaces que ara s’han elevat als agents de l’FBI s’afegeixen a les que ja s’havien disparat per a jutges, professors i càrrecs electorals.

Diumenge passat, en unes polèmiques declaracions, el senador Lindsey Graham advertia que si Justícia imputa l’expresident pel maneig irregular de documents classificats o obstrucció hi haurà «revoltes al carrer». I fins i tot Trump, que continua estenent idees conspiradores, dilluns demanava que s’anul·lés la seva derrota electoral.