Donald Trump reforça el seu domini del Partit Republicà després del registre de l’FBI

Van patir també derrotes alguns dels candidats que l’expresident ha estat recolzant en primàries per a les eleccions legislatives del 8 de novembre. Cap d’aquestes derrotes va ser més significatives que la de Geòrgia, estat que serà vital per determinar el control del Senat i que era central per a l’impuls de Trump en la generalització de «la gran mentida» sobre l’inexistent frau electoral del 2020, que podria portar potencials i perillosos canvis en les autoritats a càrrec de les eleccions.

L’erosió, si n’hi va haver, va ser un miratge. Després del registre realitzat per l’FBI dilluns passat a la seva residència en Mar-a-Lago, Trump ha revalidat i fins i tot reforçat el seu domini del Grand Old Party. I com ha dit Sean Noble, un assessor polític republicà d’Arizona, un estat en què els candidats recolzats per l’exmandatari han tingut triomfs rellevants, «som en territori inexplorat amb un antic president tenint aquest nivell de control sobre el partit».

Suport polític i de votants

Tot i que l’operació del Departament de Justícia va estar autoritzada judicialment i, com s’ha demostrat, tenia base legal pels indicis de diversos delictes relacionats amb l’ús irregular de documents classificats, ha servit per rellançar Trump, assetjat per altres investigacions civils, penals i polítiques. S’ha convertit en una útil i buscada eina de recaptació de fons. I malgrat que comencen a palpar-se algunes fissures, lleugeres i en cap cas dels més alts estaments del partit, Trump ha aconseguit un tancament de files gairebé complet al voltant de la seva figura i del seu missatge, tan marcat per interessos personals com de costum però, si éspossible, més incendiari.

Aquest tancament de files es palpa entre els seus votants més fidels. Una enquesta realitzada entre conservadors després del políticament espinós registre va elevar al 57% el nombre de votants en primàries que asseguraven que donarien el seu suport a Trump davant una potencial candidatura presidencial el 2024, quatre punts més que al juliol. I ja uns dies abans de l’operació a Mar-a-Lago, al conclave conservador del CPAC, en què el 99% dels assistents li van donar la seva aprovació, en una enquesta informal per veure quin candidat volen el 2024 Trump va obtenir el 69% dels vots, 10 punts més que en la reunió de febrer. Ron DeSantis, el governador de Florida que per ara és qui més ombra li fa com a potencial aspirant a la Casa Blanca, es quedava amb un 24%. «Trump és més popular que mai», assegurava el responsable de la votació.

El tancament de files és també polític. I precisament DeSantis va ser un dels potencials rivals de Trump que va parlar abans i amb més contundència contra el registre de l’FBI, una cosa que van fer també altres gairebé segurs aspirants a la Casa Blanca, des del senador Ted Cruz i l’exsecretari d’Estat Mike Pompeo fins a l’exvicepresident Mike Pence.

DeSantis llançava alguns dels mateixos missatges que han sortit des del registre de la boca o el tecleig a la xarxa social Truth del mateix Trump, entossudit en parlar d’una «caça de bruixes políticament motivada» i que incideix en la seva visió apocalíptica i antigovernamental dels EUA. Tant ells com mitjans conservadors repeteixen ara descripcions del país com una «república bananera», i s’apressen a oposar-se al «règim». S’ha demonitzat l’FBI i el Departament de Justícia. S’està arribant a fer comparacions amb l’Alemanya nazi o amb la Gestapo, s’amenaça amb investigacions i, en els casos més extrems de les veus més radicals, s’apressa a treure el finançament a l’agència policial.

El registre, a més, s’està vinculant a altres elements polítics amb què els republicans pretenen fer campanya per a les legislatives, en les quals a més d’importants eleccions estatals es renova tota la Cambra de Representants i un terç del Senat. «Si van contra Trump aniran contra tu», deia recentment, per exemple, Pompeo.

Assenyalava, com estan fent molts altres republicans, el reforç amb 87.000 inspectors d’Hisenda aprovat en la llei de reducció de la inflació, una norma amb mesures fiscals, sanitàries i contra el canvi climàtic que ha culminat una sèrie de victòries legislatives de Joe Biden, que sumades a la mobilització popular progressista contra la decisió del Tribunal Suprem de derogar la protecció constitucional al dret a l’avortament han millorat les perspectives demòcrates de mantenir almenys el control a la Cambra alta.

¿Candidatura?

Una de les objeccions que mostren alguns republicans és que Trump utilitzi el registre per anunciar la seva candidatura presidencial de manera imminent, com volen alguns assessors pròxims. Perquè ningú dubta que Trump, de 76 anys, es presentarà («si hi havia un 99% de possibilitats que es presentés ara són 100%», deia a Politico una font pròxima a l’operació de l’expresident). Però n’hi ha que temen que aquest anunci tingui un efecte negatiu al novembre, convertint de nou els comicis en un referèndum sobre ell i desviant el focus de l’atenció que molts republicans volen posar sobre la frustració ciutadana amb l’elevada inflació o el preu de la gasolina.

Violència

El Trump que domina ara el Partit Republicà és, si és possible, més explosiu que quan va ser candidat per primera vegada o quan va ocupar la presidència, quan als missatges racistes es van anar sumant incitacions a la violència, que van culminar amb l’assalt al Capitoli. Ara, sota l’ombra de les investigacions, desencadenades en el seu repte a normes i institucions, tampoc fa res per calmar les aigües que les veus més radicals estan agitant perillosament després del registre. «El país està en una posició molt perillosa, hi ha una ira tremenda, com no he vist abans, per totes les estafes», va dir aquest dilluns a FoxNews.

Notícies relacionades

Terratrèmol polític als EUA pel registre de la residència de Donald Trump

La infinitat d’investigacions que estrenyen el setge legal sobre Donald Trump

Divendres el Departament de Seguretat Nacional va distribuir un memoràndum en el qual adverteix que l’agència i l’FBI han identificat des de dilluns passat un augment d’amenaces «sobretot ‘online’ i a múltiples plataformes» contra càrrecs i instal·lacions federals i fent crides a «la guerra civil i a la rebel·lió armada».

La setmana passada, un home armat, que va acabar morint en un enfrontament amb la policia, va assaltar una oficina de l’FBI. Diumenge a la matinada es va suïcidar un altre home armat després d’estavellar el seu cotxe contra una barricada a prop del Capitoli i després de realitzar diversos trets a l’aire.