Balanç des del 2019

L’ONU reconeix que els drets humans no han avançat

L’alta comissionada de les Nacions Unides, Michelle Bachelet, assegura que la pandèmia, la guerra d’Ucraïna i la falta de voluntat política han frenat un desenvolupament de les llibertats arreu del món

L’ONU reconeix que els drets humans no han avançat

EFE / Paolo Aguilar (Efe)

3
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’alta comissionada de l’ONU per als drets humans, Michelle Bachelet, ha dit avui que després de quatre anys en el càrrec la situació al món no ha millorat realment, i que la pandèmia, la guerra a Ucraïna i la falta de voluntat política han sigut grans obstacles per aconseguir-ho.

«La feina en drets humans no s’acaba mai», va assegurar Bachelet, que està a una setmana de concloure el seu mandat al capdavant de l’estructura internacional més gran dedicada a protegir i promoure els drets i llibertats al món.

En una conferència de premsa per fer un balanç de la seva gestió, l’expresidenta de Xile va explicar que des de la perspectiva de les Nacions Unides es busquen solucions als problemes, però quan amb prou feines s’estan aconseguint acords sobre com actuar, sorgeix una nova crisi que concentra l’atenció de tots, com ara passa amb l’atac de Rússia contra Ucraïna. «És una cosa molt frustrant no poder avançar gaire més i de vegades un sent que el món no és un lloc en absolut millor», va comentar.

Davant els periodistes va descriure la seva manera de treballar com la d’algú que busca resultats, com quan l’execució d’una persona és imminent i en lloc de fer declaracions públiques agafava el telèfon i trucava directament al president del país involucrat. «De vegades tenia èxit, d’altres no», va confessar.

La pandèmia de la covid-19 va ser un altre gran obstacle perquè Bachelet fes el que tenia planejat, ja que això va interrompre les seves visites al terreny, els seus contactes personals amb autoritats i víctimes, i fins i tot amb el personal del seu organisme a Ginebra, almenys durant el període més agut de contagis. També va assegurar que sempre ha intentat actuar amb professionalisme i eficàcia.

Retorn a Xile

Bachelet ha indicat que la seva intenció és tornar a Xile, tot i que això encara serà en el curs d’octubre, així que el 4 de setembre votarà des de Ginebra en favor de la nova Constitució proposada, segons va revelar. Va afirmar que té la convicció que aquesta Constitució, si s’aprova en el referèndum, serà un instrument d’avenç per al seu país, on s’especula quin serà el rol que tindrà en la nova etapa que s’obre.

Referent a això, Bachelet va dir que fins al 31 d’agost serà alta comissionada de l’ONU, que de moment es concentra en això i no té plans gaire definits per al seu retorn.

No obstant, ella mateixa va reconèixer que no pretén tornar a Xile per «posar-se a teixir» i que al llarg de la seva vida –incloent-hi els períodes en què ha viscut a l’estranger– ha mantingut sempre l’interès pel tot que passa al seu país.

Elecció del successor

El càrrec al capdavant de l’Alta Comissaria de Drets Humans de l’ONU és un dels més sensibles de l’organització i més susceptible a rebre pressions externes, pels delicats assumptes que tracta i perquè una de les seves funcions essencials és la de denúncia.

El successor o successora de Bachelet serà proposat pel secretari general de l’ONU, António Guterres, i ha de ser ratificat per l’Assemblea General, però no s’han filtrat noms que sonin per a aquest càrrec.

Notícies relacionades

Bachelet va dir que ha sentit que unes cinquanta persones s’han presentat al lloc i va revelar –sense proporcionar noms– que algunes es van comunicar amb ella per demanar-li consell. «Sigui qui sigui tindrà el seu propi enfocament i la seva manera de complir la seva tasca, i jo estaré disponible per parlar o donar recomanacions a qui sigui elegit. Hi ha coses que un mai sap fins que no hi arriba», va afegir.

En aquesta ocasió, la qüestió de gènere i la regió d’origen dels candidats no seran criteris que afavoriran alguns abans que altres, ja que, de fet, han ocupat el càrrec més dones que homes, i totes les regions han estat representades en algun moment des de 1994, quan es va crear l’organisme.