Investigació oberta
‘Cum Ex’: l’escàndol financer que persegueix Olaf Scholz
El canceller nega haver influït políticament perquè un banc es beneficiés d’una tècnica d’enginyeria fiscal, però la seva versió dels fets mostra esquerdes
A Olaf Scholz no li agrada que li preguntin per l’escàndol d’evasió fiscal conegut com cas ‘Cum Ex’. Ho va deixar clar l’11 d’agost en la tradicional conferència de premsa d’estiu que el canceller ofereix després de les seves vacances estivals. Després de respondre amb paciència i fins i tot algun somriure a unes quantes preguntes al respecte formulades per periodistes alemanys, Scholz va estar a punt de perdre els nervis amb la intervenció d’un corresponsal holandès.
Aquest últim va dir en la seva pregunta que al banc hamburguès Warburg se li havia permès quedar-se «amb diners robats» durant el Govern de Scholz a la ciutat-estat del nord d’Alemanya. El canceller no només va negar rotundament l’acusació, sinó que a més va convidar el reporter a mesurar les seves paraules abans de formular unes asseveracions que no podria demostrar en cas d’haver de fer-ho. La resposta va sonar a amenaça davant la possibilitat que el periodista hagués de respondre davant d’un tribunal, i va deixar entreveure també certa inseguretat en un assumpte que pot passar una cara factura política al líder socialdemòcrata.
Aquest divendres, Scholz ha declarat per segona vegada davant d’una comissió d’investigació del parlament regional d’Hamburg. En aquest escenari –poc desitjable per al càrrec polític més important del país– el canceller no s’ha mogut ni un mil·límetre de la seva posició: «No vaig influir de cap manera en el procés fiscal del Warburg», ha dit Scholz, que ha afegit: «Conservo l’esperança que les suposicions i insinuacions cessin». Aquest comentari sembla dirigit als cada vegada més mitjans de comunicació que burxen a les esquerdes de la versió del canceller.
Estafa a l’Estat
L’escàndol ‘Cum Ex’ es tracta probablement de l’estafa fiscal més greu de la història de la República Federal. A través d’un enrevessat sistema de compra i venda d’accions, banquers, advocats, operadors de borsa i grans fortunes van aconseguir robar a l’Estat alemany més de 10.000 milions d’euros, segons els càlculs de l’oenagé Finanzwende, cofundada i dirigida per l’exdiputat federal verd i expert en finances Gerhard Schick.
El sistema funcionava així: després de comprar i vendre accions, els estafadors demanaven la devolució d’impostos per rendiment de capital –és a dir, per pagament de dividends –que mai havien abonat a l’Estat. Aprofitant-se d’un error en el sistema de recaptació fiscal, aconseguien un benefici directe d’aquestes operacions financeres gràcies al robatori dels diners de la resta de contribuents.
Finanzwende creu que l’estafa es va practicar sobretot entre els anys 2001 i 2011. Les investigacions apunten a la implicació de l’entorn de 100 bancs i caixes d’estalvi. El cas ja va generar registres policials a les oficines del Deutsche Bank, Morgan Stanley i el banc cooperatiu Sparda. «No tenim una visió completa d’exactament quins bancs hi van estar implicats», assegura Gerhard Schick, que sospita que la suma total podria ser finalment molt més alta que els 10.000 milions.
Falta de memòria
L’escàndol ‘Cum Ex’ persegueix Olaf Scholz des de fa anys. L’actual canceller va ser alcalde-governador de la ciutat-estat d’Hamburg entre el 2011 i el 2018. El 2016 i el 2017 es va reunir en diverses ocasions amb Christian Olearius i Max Warburg, propietaris del banc Warburg.
Malgrat que Scholz assegura que no recorda de què es va parlar en aquelles reunions, el banquer Olearius va registrar en el seu minuciós diari personal que li havia demanat consell al polític socialdemòcrata sobre la reclamació per part de la hisenda hamburguesa de 46 milions d’euros que l’entitat havia rebut de l’Estat gràcies al sistema ‘cum ex’. Després d’aquestes reunions, el fisc va desistir finalment de reclamar aquests diners al banc. La sospita d’influència política i tracte de favor es fa, per tant, evident.
L’assumpte –que l’equip de Scholz va aconseguir minimitzar a l’última campanya electoral que va acabar en una victòria del Partit Socialdemòcrata i amb l’arribada de Scholz a la cancelleria federal– s’ha complicat aquests últims dies. Segons han informat diversos mitjans alemanys, la policia va trobar durant un registre el setembre de l’any passat més de 200.000 euros en metàl·lic en una caixa forta propietat de Johannes Kahrs, diputat federal socialdemòcrata pertanyent a la federació hamburguesa de l’SPD. Kahrs apunta a ser una figura clau en les trobades entre Scholz i els banquers hamburguesos.
La fiscalia de Colònia, responsable del cas ‘Cum Ex’, ha confirmat el registre del correu electrònic de la secretària personal de Scholz després d’haver trobat indicis i d’haver detectat un esborrament d’‘e-mails’ sospitós. Tant Gerhard Schick, de l’oenagé Finanzwende, com el periodista d’investigació de la televisió pública ARD Oliver Schröm, especialitzat en aquest cas, troben poc creïble la falta de memòria del canceller. Mentrestant, la paraula ‘dimissió’ comença a guanyar força en una part de l’oposició parlamentària alemanya.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- El pacte del PSOE i Junts sobre immigració s’encalla en els NIE
- El cas Begoña Gómez
- Macron busca trencar la unió d’esquerres per formar govern