Alemanya aposta per la interconnectivitat gasística de l’Europa central amb Portugal i Espanya

Després d’anys d’aprofundiment de la dependència d’Alemanya respecte a les importacions fòssils de Rússia, Berlín busca ara alternatives energètiques a marxes forçades. La roda de premsa d’estiu oferta aquest dijous pel canceller federal, Olaf Scholz, reforça aquesta realitat. El cap del Govern alemany ha apostat públicament per la finalització d’un gasoducte que connecti la península Ibèrica amb l’Europa central com a alternativa al Nord Stream 1 –encara en funcionament però amb un subministrament de Gazprom cada cop menor– i el Nord Stream 2 –connexió directa entre Alemanya i Rússia finalitzada després d’una inversió milionària, però paralitzada sine die després de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna–.

La construcció d’un gran gasoducte que connectés Portugal i Espanya amb Alemanya i altres països centreeuropeus a través de França seria «una enorme aportació per a la relaxació de l’actual situació de proveïment», creu el canceller. Scholz assegura a més haver-ne parlat amb els governs espanyol, portuguès i francès, i també amb la presidenta de la Comissió Europea, la també alemanya Ursula von der Leyen, per posar en marxa el projecte.

Espanya compta amb la majoria de centrals transformadores de gas liquat de la Unió Europea a més d’un gasoducte que la connecta amb Algèria, el seu principal proveïdor de gas. El projecte MidCat per establir un gasoducte que connecti Europa central amb Espanya a través del sud de França va ser paralitzat fa uns anys per considerar-lo massa costós i quan el gas rus continuava sent una font fiable i barata.

Fonts del Govern espanyol han assegurat que la integració de les polítiques energètiques europees té grans avantatges per a tothom i requereix una major i millor coordinació de les infraestructures. «Espanya ha mostrat sempre la seva disponibilitat i ha reivindicat més interconnexió. Aquesta crisi mostra els avantatges d’una integració europea més gran. Valorem positivament el missatge del canceller. És capital que les interconnexions no quedin com una qüestió bilateral i una implicació més gran de la Comissió i el Consell ajudarà a agilitar les inversions i complir els objectius d’interconnexió del 2020 (10%) i el 2030 (15%)», han assegurat, informa Juanma Romero.

Emissions CO2

Preguntat sobre si la construcció d’aquestes infraestructures no retarda l’abandonament de les fonts d’energia fòssils i la transició cap a un model amb menys emissions de CO2, el canceller considera que aquesta crítica és un «error». Scholz creu que les terminals de transformació de gas liquat i els gasoductes es podran utilitzar en el futur per al transport d’hidrogen líquid.

La tradicional roda de premsa que ofereix la cancelleria cada estiu també va tenir espai per altres temes. El paquet d’alleujament fiscal i les ajudes directes a la ciutadania per fer front a la inflació desencadenada per la guerra d’Ucraïna va ser-ne un. Scholz ha anunciat un nou paquet de retallada d’impostos perquè els ciutadans puguin tenir més ingressos nets a final de mes per fer front a l’augment dels preus –Alemanya va tancar el juliol passat amb una inflació del 7,7%–.

Scholz ha recolzat explícitament la proposta del seu ministre de Finances, el liberal Christian Lindner, d’introduir retallades fiscals per valor de 10.000 milions d’euros el 2023 i 2024. El projecte de llei de Lindner, que encara no ha sigut aprovat pel gabinet liderat per Scholz, ha rebut crítiques de les files socialdemòcrates i els verds, els altres dos partits integrants del tripartit que governa Alemanya. Els crítics consideren que els plans del ministre de Finances beneficien sobretot les llars de renda alta.

Notícies relacionades

El PP cita Leire Díez en la comissió del cas Koldo del Senat el 8 de setembre: «Ha tingut un paper clau»

Alberto Fernández Díaz: «Em va doldre que Quim Forn entrés a la presó»

El canceller socialdemòcrata va insistir que el paquet de retallades fiscals és només una part dels plans del seu Govern. L’augment de les ajudes directes per fills, per a llars vulnerables o aturats de llarga durada complementaran l’alleujament impositiu, assegura.

L’actual pujada de preus, afegida a la crisi energètica generada per la reducció del gas rus, fa témer que Alemanya estigui davant d’una onada de protestes a partir de la tardor vinent, quan augmenti la despesa de les llars per la baixada de les temperatures i la necessitat d’escalfar les vivendes amb un sistema de calefacció que, en bona mesura, funciona amb gas. Scholz descarta que el seu país sigui a les portes d’un fenomen similar al dels Armilles Grogues francesos: «Els ciutadans són intel·ligents. Estic segur que ens mantindrem units».