La repressió de les mobilitzacions al Sudan causa nou morts

Almenys nou manifestants han mort aquest dimecres a causa de la repressió d’una nova jornada de protestes contra les autoritats militars del Sudan, mobilitzacions que se succeeixen des del cop d’Estat d’octubre de 2021, que va fer caure el Govern de transició.

El Comitè Central de Doctors del Sudan ha indicat en un missatge al seu compte de Twitter que una novena persona, encara sense identificar, ha mort a la ciutat de Khartum després que una bala li impactés a l’abdomen. Poc abans, ha emès un primer comunicat en què ha afirmat que «dos civils no identificats» han mort a la localitat d’Omdurman, així com dos més, encara sense identificar, que han mort, sense donar-ne més detalls.

«Mentre els sudanesos es preparen per a la ‘marxa del milió’ del 30 de juny i els pacífics revolucionaris es preparen per fer caure la fortalesa dels colpistes, les forces del cop van mostrar la seva moral i no van dubtar a l’hora d’utilitzar la violència», ha denunciat. Així, l’organisme ha detallat que el nombre de morts per la repressió de les manifestacions ha ascendit a 112, mentre que ha subratllat que «els màrtirs continuen sent bandera de la gloriosa revolució de desembre (de 2018) i quedaran immortalitzats en la història».

D’altra banda, la Coordinació de Comitès de Resistència del Sudan ha anunciat la detenció de l’activista Fati Yaya durant la nit de dimecres, així com la d’Amna Abdel Moneim, per distribuir fullets amb informació sobre les protestes.

Sense accés a internet

Durant la jornada, les autoritats han tallat l’accés a internet al país de cara a les manifestacions de dijous, segons ha denunciat l’organització NetBlocks, que ha detallat a través de la seva pàgina web que les alteracions al servei han començat a les 8.00 hores (hora local). «L’incident es produeix en plena sortida al carrer de manifestants per demanar un govern civil en oposició a la junta militar que va confiscar el poder en el cop d’octubre del 2021», ha dit, abans d’afegir que les dades de xarxa mostren que les restriccions afecten «múltiples proveïdors d’internet en telefonia mòbil i fixa, inclòs l’operador estatal Sudatel».

En aquest sentit, NetBlocks ha destacat que es tracta d’«un patró consistent amb una alteració intencionada del servei que corrobora els informes d’usuaris sobre la caiguda del servei a múltiples ciutats». «La connectivitat nacional està al 17% dels nivells habituals», ha assenyalat. «Les restriccions impacten en molts usuaris d’internet al Sudan i és probable que limitin significativament la cobertura dels fets sobre el terreny», ha explicat, mentre ha recordat que «la junta militar ha utilitzat una varietat de tècniques per silenciar veus opositores, incloses les alteracions a la xarxa, les restriccions a les xarxes socials i els bloquejos de telecomunicacions des de l’octubre de 2021».

L’ONU rebutja la repressió

El portaveu de la Secretaria General de les Nacions Unides, Stéphane Dujarric, ha evidenciat la preocupació de l’ONU per l’«ús continuat de la força» per part de les forces de seguretat del Govern al Sudan. «És imperatiu que es permeti a les persones expressar-se lliurement i pacíficament, i les forces de seguretat de qualsevol país han de ser presents per protegir el dret de les persones a fer-ho, no per obstaculitzar-lo», ha sostingut el portaveu de la Secretaria General de l’ONU. «El camí a seguir és que totes les parts trobin una solució política inclusiva al més aviat possible, que condueixi a un retorn a l’ordre constitucional i a les transicions democràtiques», ha afegit.

D’altra banda, les autoritats sudaneses van convocar dimecres l’enviat de les Nacions Unides al Sudan, Volker Perthes, per protestar per les seves declaracions fetes recentment en què demanava a les forces de seguretat «respectar la llibertat d’expressió i el dret d’assemblea» i «evitar l’ús excessiu de la força» contra els manifestants. El subsecretari del Ministeri d’Exteriors sudanès, Dafala al-Haj Ali, va traslladar al cap de la Missió Integrada d’Assistència per a la Transició de les Nacions Unides al Sudan (UNITAMS) que Khartum està «insatisfeta» per les seves paraules i ha reiterat que suposen una declaració «preconcebuda» sobre l’actuació de les forces de seguretat. En aquest sentit, Al-Haj Ali va incidir que les paraules són «inacceptables» a causa que suposen «un prejudici sobre la sobirania nacional», i va destacar que les autoritats sudaneses «respecten la llibertat d’expressió i de manifestació pacífica», tal com ha recollit l’agència estatal sudanesa de notícies, SUNA.

Les protestes continuen enmig dels contactes entre les autoritats militars, encapçalades pel cap de l’Exèrcit i president del Consell Sobirà de Transició, Abdel Fattah al-Burhan, i les organitzacions polítiques i civils opositores per intentar solucionar la crisi.

Notícies relacionades

El dur informe del cas Epstein: el que les víctimes de violacions van explicar a la policia i com els advocats van provar de fer-les callar

Víctimes i congressistes critiquen la censura de documents publicats del cas Epstein

El cop d’Estat d’octubre va derivar en la destitució del primer ministre civil, Abdallah Hamdok, si bé les pressions internacionals van derivar en un acord per restituir-li el càrrec al novembre, fet que va provocar que perdés suport entre les forces opositores i revolucionàries. Tanmateix, Hamdok va presentar la seva dimissió al gener en protesta contra la repressió de les mobilitzacions i després que les autoritats militars expulsessin de l’Executiu diverses agrupacions civils argumentant que actuaven contra els interessos de l’Estat.

Les autoritats de transició van ser instaurades després d’un acord entre la junta militar anterior, sorgida després del cop d’Estat de 2019 contra Omar Hassan al-Bashir, i diverses organitzacions civils i formacions polítiques opositores. Aquest Govern havia iniciat una bateria de reformes socials i econòmiques i ha arribat a un acord de pau amb importants grups rebels de Darfur i altres zones del país.