Cuba considera «limitades» però «correctes» les mesures dels EUA per alleujar la situació de l’illa

El Govern de Cuba ha qualificat de «positives» tot i que «d’abast molt limitat» les mesures adoptades per Washington que permetran més viatges grupals a l’illa, així com l’enviament de remeses des dels Estats Units a un país que considera aquests diners de la immigració un dels motors de la seva dèbil economia.

Els EUA també han anunciat ajustos a les regulacions per a transaccions en dòlars amb el sector no estatal, que han sigut rebudes com un senyal d’alleujament pel petit sector privat. L’Administració de Joe Biden ha decidit al seu torn restablir el programa de reunificació familiar, que permetrà accelerar el tràmit de visats en un moment delicat del vincle bilateral: des que va començar l’any, uns 115.000 ciutadans han abandonat el territori cubà.

«És possible identificar algunes de les promeses del president Biden durant la campanya electoral del 2020 per alleujar decisions inhumanes preses pel Govern del president Donald Trump, que van endurir el bloqueig fins a nivells sense precedents» durant el començament de la pandèmia, va afirmar el Ministeri de Relacions Exteriors cubà. Els anuncis, va afegir, «no modifiquen en absolut el bloqueig» ni aspectes principals del «setge econòmic» traçat per la presidència republicana. «No reverteix la inclusió arbitrària i fraudulenta de Cuba en la llista del Departament d’Estat sobre països que suposadament són patrocinadors del terrorisme, una de les principals causes de les dificultats amb què ensopega Cuba per a les seves transaccions comercials i financeres a moltes parts del món».

La vida quotidiana podria sentir ben aviat les conseqüències d’aquest canvi, que, segons Washington, busca garantir «que les remeses flueixin més lliurement cap al poble cubà, sense enriquir els qui perpetren abusos contra els drets humans». D’aquesta forma, s’eliminaria el límit actual de les remeses familiars de 1.000 dòlars per trimestre. Al seu torn, s’autoritzaran remeses donatives (no familiars) «que recolzaran els empresaris cubans independents».

Fragmentos de la Declaración del Ministerio de Relaciones Exteriores de #Cuba sobre las recientes medidas anunciadas por el gobierno de EEUU. pic.twitter.com/nhXfYIyUSZ

— Cancillería de Cuba (@CubaMINREX) 17 de mayo de 2022

Sense canvis essencials

Malgrat que es tracta d’«un pas limitat», l’Havana creu que va «en la direcció correcta» i respon no només a les denúncies realitzades per la seva diplomàcia en fòrums internacionals sinó «a les crides de la societat nord-americana i dels cubans residents en aquest país».

El gest anunciat pel Departament d’Estat no elimina, segons el Govern del president Miguel Díaz-Canel, «un llenguatge obertament hostil, acompanyat de calúmnies tradicionals i noves fal·làcies posades de moda en els últims mesos». Per a Cuba, això demostra que «no han canviat els objectius de la política dels EUA» contra el règim «ni les seves principals eines». Les disputes bilaterals tenen aquests dies un altre afegit: el 6 de juny s’ha d’iniciar a Los Angeles la Cimera de les Amèriques. La Casa Blanca ha expressat la seva voluntat d’excloure d’aquesta reunió hemisfèrica Nicaragua, Veneçuela i Cuba. Mèxic, Hondures, Bolívia i Xile han expressat objeccions a aquesta possibilitat.

Les cares de la crisi

La situació econòmica i social en la més gran de les Antilles és explosiva. L’esclat de l’11 de juliol va posar en escena aquest inèdit descontentament als carrers. Nombroses persones que van sortir als carrers a expressar el seu malestar han sigut jutjades i objecte de severes condemnes que van merèixer el repudi internacional.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Per a l’Havana, no només aquestes manifestacions han tingut darrere els nord-americans. Les autoritats atribueixen l’«increment de la immigració» només als efectes de les polítiques de Washington i no a la falta d’encert de l’economia interna. «Sense exageració, les conseqüències d’aquest setge es poden qualificar com a devastadores». La gran novetat del flux imparable de persones que abandonen l’illa és que ja no travessen les 90 milles marítimes que separen Cuba dels EUA. La gran majoria d’aquestes persones entren en territori nord-americà des de Mèxic, com els immigrants centreamericans.

«El Govern de Cuba reitera la seva disposició a iniciar un diàleg respectuós i en peu d’igualtat amb el Govern dels EUA, sobre la base de la Carta de les Nacions Unides, sense ingerència en els assumptes interns i amb ple respecte a la independència i la sobirania», assenyala finalment el missatge oficial.