La retirada russa de la perifèria de Kíiv deixa al descobert una reguera d’atrocitats

Les fotografies captades per diversos mitjans internacionals, començant per les de l’espanyol Santi Palacios per a ‘5W’, a les quals se n’han d’afegir altres de publicades pel Ministeri de Defensa ucraïnès, semblen tretes d’una pel·lícula de terror. Mostren una reguera de cossos amb roba civil a les voreres, al mig del carrer, exsangües a les cunetes i desplomats davant les vivendes. Alguns tenen les mans lligades a l’esquena. D’altres estan despullats de cintura cap amunt. Un home està estirat al costat de la seva bicicleta; un altre encara porta una motxilla. «Des del cotxe es podien veure els morts fàcilment. Un era al costat d’un cotxe que havia patit un atac. Hi havia cadàvers al mig i a les dues bandes de la carretera. Era difícil saber com van morir perquè no ens hi podíem acostar gaire, hi podia haver bombes trampa», escriu Palacios a la revista ‘5W’. 

La majoria de les imatges es van prendre a Butxa, una petita ciutat de 30.000 habitants al nord-oest de Kíiv i ocupada durant gairebé un mes per les tropes russes. La destrucció en alguns dels barris és aclaparadora, com va poder comprovar dissabte EL PERIÓDICO. Diversos veïns entrevistats denunciaven haver vist execucions sense motiu aparent davant el seu portal o al mig del carrer a càrrec dels militars del Kremlin. Moltes de civils, però també de veterans de la guerra del Donbass. Aquests testimonis van assegurar que alguns dels cadàvers ja havien sigut enterrats en jardins i descampats. Terrenys per on no convenia caminar perquè l’Estat Major ucraïnès havia advertit unes hores abans de la presència de mines a les zones alliberades per les seves tropes. Des d’aleshores, a Irpín, a prop de Butxa, els seus militars han trobat més de 640 artefactes explosius.

Més de 400 morts

Fins ara les autoritats ucraïneses han quantificat en 410 els morts trobats a la perifèria de la capital. També en fosses comunes tapades amb sorra. «Semblen exactament crims de guerra», ha dit el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, després que el seu Govern afirmés que ja no queden tropes russes a tota la regió de Kíiv. «Hem trobat fosses comunes. Hem trobat gent amb les mans i les cames lligades, gent amb forats de bala al clatell. Eren clarament civils executats», ha dit en un vídeo. Zelinski ha afegit que també s’han trobat cossos parcialment cremats, «com si algú hagués mirat d’amagar els seus crims, però no hagués tingut temps».                                   

Rússia s’ha afanyat a negar les al·legacions dient que són «un muntatge» del Govern de Kíiv. «Durant el període que el poble va estar sota control de les forces armades russes, ni un resident local ha patit cap acció violenta», ha dit el Ministeri de Defensa rus. Però la veritat és que a hores d’ara la credibilitat del Kremlin és nul·la, perquè durant aquesta guerra ha mentit sistemàticament.

Tanmateix, el que no deixa de cridar l’atenció és que no hagi mirat d’amagar els aclaparadors indicis de crims de guerra, com fan altres països quan els cometen. Pot ser que sigui un missatge macabre per insuflar por als ucraïnesos o pot ser que les seves tropes s’haguessin de retirar a la desbandada, tot i que no sorprèn tant si es té en compte la quantitat de soldats russos morts que han quedat a les cunetes ucraïneses sense que ningú els recollís.

Indignació desl governs occidentals

Aquesta matança aparentment indiscriminada de civils ha desencadenat la indignació dels governs occidentals. «No ho podem normalitzar. Aquesta és la realitat del que passa cada dia mentre la brutalitat russa es continuï acarnissant amb Ucraïna», ha dit el secretari d’Estat dels Estats Units, Tony Blinken. «Les imatges de Butxa són intolerables», ha afirmat per la seva banda la ministra d’Exteriors alemanya, Annalena Baerbock. «Tots els responsables d’aquests crims de guerra han de ser portats davant la justícia». La Unió Europea, «escandalitzada per les imatges de les atrocitats comeses», ha anunciat que prepara una nova ronda de sancions contra Rússia.

L’ONU demana una investigació independent

Mentre la fiscalia ucraïnesa i diverses organitzacions de drets humans obtenen totes les proves possibles per mirar de fer seure algun dia els responsables dels crims al banc dels acusats, el secretari general de l’ONU, António Guterres, ha demanat «una investigació independent que estableixi una rendició de comptes eficaç».

És qüestionable, no obstant, que l’horrorós rastre de l’ocupació russa hagi de canviar la posició occidental en aquesta guerra. Cada cop més els ucraïnesos acusen Brussel·les i Washington d’actuar amb covardia davant Moscou, després de veure com es declinava la seva sol·licitud d’imposar una zona d’exclusió aèria o enviar a Ucraïna sistemes antimíssils o tancs, cosa que a ulls d’Occident acostaria la possibilitat d’una guerra directa entre l’OTAN i Rússia.

Notícies relacionades

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

El Suprem apunta a retardar el judici contra Trump per l’assalt al Capitoli

«Després de veure les atrocitats russes contra els civils, si algú a Occident continua sense entendre que hem de fer tot el possible perquè els russos perdin i marxin d’Ucraïna, llavors no puc dir cap altra cosa que Occident em fa pena», ha dit la ministra de Defensa letona, Artis Pabriks.