Justícia al Sudan

El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha declarat culpable de crims de guerra i de lesa humanitat Ali Muhammad Abd al-Rahman. Els fets jutjats es remunten a poc més de 20 anys enrere, en la guerra que va devastar la província de Darfur, a l’oest del Sudan. Abd al-Rahman, àlies Ali Kushayb, va escoltar sense immutar-se el passat 6 d’octubre la decisió del tribunal, que té la seva seu a la Haia.

Abd al-Rahman era un dels capitostos de la temuda milícia àrab Yanyauid, responsable de la mort de desenes de milers de civils. Com a líder del grup armat va ordenar l’execució de milers de persones. A dues d’elles les va assassinar ell mateix a destralades. És la primera vegada que el TPI condemna un responsable pels crims de Darfur. No és l’únic en la llista de crims comesos llavors, ni dels que s’estan perpetrant en l’actual guerra.

La història del Sudan independent està associada a conflictes armats gairebé permanents. Des que es va alliberar dels colonitzadors britànics, fa gairebé set dècades, ha estat en guerra 56 anys. Es diu aviat. És la suma del temps que van durar els tres conflictes que ha patit des d’aleshores, amb un saldo de més de tres milions de morts, a més de desastres naturals i episodis de fam. El país es va escindir el 2011 i va néixer el Sudan del Sud, país no exempt tampoc de sagnants conflictes armats interns.

A les tres guerres cal sumar-hi la d’ara, que va esclatar l’abril del 2023 i que enfronta dos militars acusats també de crims de guerra. El general Abdel Fattah al-Burhan, màxim responsable de les Forces Armades del Sudan (FAS) i president de facto del país, i el també general Mohamed Hamdan Dagalo, àlies Hemedti, que dirigeix el grup paramilitar Forces de Suport Ràpid (RSF).

Els dos van participar també en l’anterior guerra de Darfur. Una autèntica neteja ètnica ordenada per qui llavors era el president sudanès, Omar al-Bashir, conegut com "el carnisser de Darfur". El 2009, el TPI va llançar una ordre de detenció contra l’exmandatari acusat de genocidi. Al-Bashir va ser expulsat del poder el 2019 després d’un cop d’estat ordit pels seus subordinats, Burhan i Dagalo. Prèviament hi va haver massives protestes exigint democràcia.

Destronat el dictador, que segueix immune al Sudan, el país va entrar en una fase de transició civicomilitar cap a unes eleccions democràtiques, mai celebrades. En comptes d’obrir les urnes, els dos generals van dur a terme un altre cop i van optar per disputar-se el poder amb les armes.

Mines d’or

Actualment, els combats més intensos se centren de nou a Darfur. Són les forces de Dagalo les que controlen gran part d’aquest territori, que concentra les mines d’or més importants del país. Els jaciments són al nord, a prop de la capital de la província, Al-Fashir. Des de fa més 500 dies, Dagalo, que compta en les seves forces amb mercenaris colombians, manté un brutal setge a aquesta ciutat, últim bastió en aquesta regió d’Al-Burhan. Més de 260.000 civils estan atrapats a Al-Fashir i als camps de refugiats pròxims sense quasi ajuda humanitària.

Al-Burhan, per part seva, es manté fort a Port Sudan, ciutat situada al mar Roig i de gran valor estratègic ja que per allà hi transita el 40% del comerç marítim entre Àsia i Europa. La capital de país, Khartum, passa de mà en mà en una pugna contínua.

Com ja va passar en el passat, els dos generals són responsables d’atacs a civils, escoles i hospitals, a banda també d’utilitzar la violació com a arma de guerra. Segresten i recluten nens i saquegen i obstaculitzen l’entrega d’ajuda humanitària, segons denuncien les organitzacions de drets humans.

El conflicte ha forçat la fugida de casa seva de 12 milions de persones. De totes elles, un terç a països veïns, com el Sudan del Sud. Es dona el tràgic cas que moltes d’aquestes persones són ciutadans del Sudan del Sud que es van escapar de la Guerra Civil que va lliurar el seu país entre 2013 i 2020. Es van refugiar al Sudan i ara s’escapen d’aquesta guerra per protegir-se a la seva terra natal. La meitat dels 50 milions de sudanesos depenen de subministraments alimentaris d’emergència. I dos milions corren el riscc de patir fam, segons un informe de Human Rights Watch fet públic el mes de juny passat.

Missatge als perpetradors

El TPI va començar a funcionar el 2003 i el reconeixen 125 països. Entre aquests, però, no hi ha els EUA, Rússia, la Xina o Israel. De fet, el president Donald Trump ha imposat sancions al tribunal internacional. El TPI era un dels favorits per guanyar aquest any el Nobel de la Pau. El Sudan no és en la llista de set guerres que Trump diu haver "acabat".

Notícies relacionades

Les protestes multitudinàries contra l’autoritarisme de Trump ocupen els EUA

L’assessor de les marxes pro Putinmanté contacte amb militars russos

En un comunicat, la fiscal adjunta del TPI, Shameen Khan, va afirmar que la condemna a Abd al-Rahman "envia un missatge als perpetradors d’atrocitats al Sudan, tant passats com presents". En el seu escrit afirma que "la justícia prevaldrà i que retran comptes per infligir un patiment indescriptible als civils". Sens dubte, un missatge dirigit a Al-Burhan i Dagalo.

La sentència contra Abd al-Rahman es coneixerà en els pròxims dies. Podria ser condemnat a cadena perpètua.