La desoladora empremta de 29 dies d’ocupació russa a la perifèria de Kíiv

Aquest va ser el començament surrealista de l’ocupació russa de Butxa per a la família Klimparski, que va començar el 3 de març i es va allargar fins al 31 del mateix mes, quan l’alcalde de la ciutat la va donar per «alliberada». I és que a Ucraïna no hi ha bases militars de l’OTAN. De fet, el país ni tan sols pertany a l’Aliança Atlàntica, per més que Vladímir Putin hagi assenyalat aquesta possibilitat –ja descartada per totes les parts-– com un dels arguments per justificar la invasió que està destruint regions senceres d’Ucraïna. Als Klimparski, les seves explicacions no els van servir de res. Més de 40 militars russos es van instal·lar a casa seva durant gairebé un mes mentre ells feien vida al soterrani sortint només ocasionalment.

Buscant menjar

«No ens van tractar malament, però vam passar molta por. De nits ens tancaven perquè tenien por que la gent del poble els ataqués», assegura el Leonid davant una llarga cua de veïns que espera per recollir els aliments que ha portat fins a la ciutat un petit comboi de la World Central Kitchen, l’organització fundada pel xef espanyol José Andrés, que dissabte va encapçalar l’expedició als castigats carrers de Butxa i Irpín. EL PERIÓDICO es va afegir a la missió juntament amb un periodista de Ràdio Nacional d’Espanya, només dos dies després que les últimes tropes del Kremlin es retiressin d’aquesta ciutat dormitori severament castigada.

Les cicatrius són per tot arreu. Un tanc rus calcinat sobre la calçada, al costat de fileres de cotxes convertits en un garbuix de ferralla. Els casquets de munició s’apilen al costat de les voreres i, per tota la ciutat, hi ha vivendes destruïdes, negocis cremats i blocs d’apartaments amb grans esvorancs a la façana. La tipologia del desastre, confirmada per militars ucraïnesos, suggereix que la batalla per la perifèria occidental de Kíiv ha tingut lloc fonamentalment amb artilleria, morters i obusos.

No hi ha masses senyals que l’aviació russa hagi jugat un paper important. I és que, si bé la destrucció és generalitzada i aterridora en alguns punts, no arriba a les dimensions apocalíptiques que els caces de guerra russos i el règim sirià van causar a Alep o la que l’Exèrcit israelià va deixar al sud del Líban i els barris xiïtes de Beirut el 2006, completament arrasats.

A la carretera entre Irpín i Butxa, hi ha un autobús escolar groc estampat contra una tanca. I no gaire lluny, apareixen dos vehicles amb la paraula ‘nens’ escrita al lateral i la carrosseria ruixada de bales. No sembla haver ningú dins, tot i que els indicis de crims de guerra són nombrosos. Per les xarxes socials circula un vídeo fet presumptament a Butxa des de la sortida de les tropes russes en què un cotxe va esquivant entre la boira els cadàvers que hi ha sobre la carretera, aparentment de civils

A sang freda

En un altre barri del sud de Butxa, conegut com la Fàbrica de Vidre, l’Aleksei assegura que les tropes russes instal·lades al barri van matar a sang freda diversos civils desarmats. «Jo mateix n’he enterrat tres», diu l’Aleksei, un veí de 42 anys, que no vol dir el seu cognom. «Un home estava prenent un cafè en aquest banc, al costat del nostre bloc d’apartaments, i un soldat se li va acostar i li va disparar sense dir res».

L’Aleksei assegura que alguns cossos han sigut enterrats als gèlids jardins del barri, on amb prou feines queden finestres intactes. També el dipòsit d’aigua, una torre de maó amb el cap ennegrit i foradat, va ser atacat amb un tanc, segons els residents. «Quan van arribar es van comportar amb amabilitat, però a poc a poc es van anar tornant més agressius. Disparaven als cotxes sistemàticament i van donar l’ordre que només les dones sortissin a recollir aigua».

Diversos veïns asseguren que els soldats anaven buscant excombatents del Donbass, la regió separatista que es va aixecar en armes el 2014 amb el recolzament del Kremlin, en protesta contra la revolta del Maidan que va acabar defenestrant l’últim president prorús d’Ucraïna.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

«Aquí en aquest barri en van trobar set i se’ls van carregar», explica l’Aleksei al costat de diversos negocis amb les vidrieres trencades i l’interior saquejat. D’acord amb els residents, els soldats russos van ser els primers d’entregar-se al pillatge. No només dels comerços, sinó també d’algunes cases, d’on fins i tot s’haurien semportat els televisors i altres electrodomèstics. Però després van ser els veïns els que van buidar el que encara quedava a les cases perquè han hagut de sobreviure durant el mes d’ocupació amb el poc que tenien. I s’ha d’afegir la falta d’aigua, electricitat i gas.

De fet, aquest dissabte les fogueres amb petites olles de ferro fumejant seguien a les portes dels edificis. I diversos veïns reconeixien que no saben exactament com ha sigut la batalla de Butxa perquè han passat gairebé tot el temps amagats al soterrani de casa. Només sortien per recollir aigua, tallar llenya i cuinar al ras. «Ha sigut horrible, vivíem amagats sota terra, no hi havia menjar ni medicines», diu la Tatiana, una dona de 54 anys que sembla haver fet els 80. Abans de marxar, amb una mirada atordida de molta confusió, pregunta: «¿Vostè sap si els russos han de tornar? Ho dic perquè aquest cop no podrem aguantar».