Aquestes són les "diferències irreparables" que han motivat el canvi d’advocat d’Ábalos

El magistrat no va acceptar la renúncia, a l’entendre que es tractava d’un «frau de llei» per ajornar la convocatòria, i José Aníbal Álvarez es va veure obligat a acompanyar el seu client per força aquest dimecres a l’alt tribunal. Durant la compareixença l’advocat va advertir del risc de nul·litat que aquesta obligació comportava i l’ara diputat del grup mixt es va permetre assegurar que el que seria un «frau de llei» seria renunciar a l’escó, com li demanava el seu advocat, amb qui ha mantingut discrepàncies que eren públiques per l’interès periodístic que suscitaven.

Aquestes són les "diferències irreparables" que han portat Ábalos a prescindir de José Aníbal Álvarez i a nomenar un nou advocat: l’exfiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista, que va participar en el judici de l’11-M i va representar el ministeri públic en el cas Faisán, en què s’investigava el xivatada que es va rebre al bar homònim en relació amb una trama d’extorsió d’ETA.

El motiu pel qual el cas Koldo està dividit entre l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem és precisament l’aforament del qual gaudeix José Luis Ábalos per ser diputat. Això significa que si renunciés a l’escó abans de l’obertura de judici oral en alguna de les dues peces obertes contra ell (una per la compra de mascaretes per organismes dependent de transports i una altra per les presumptes adjudicacions d’obra irregulars), tot el procediment tornaria a ser només un i retornaria a l’Audiència Nacional.

Aquesta circumstància, sumada al to dels autos del jutge Leopoldo Puente, en els quals s’anuncia la proximitat del judici de les mascaretes i es palesa el seu convenciment sobre l’existència d’indicis suficients dels greus delictes imputats (integració en organització criminal, tràfic d’influències i suborn, «sense perjudici de valorar també la possible existència d’un delicte de malversació de fons públics»), va portar l’advocat a suggerir al seu client que renunciés a l’escó, opció que Ábalos va descartar i que va exposar al jutge, a qui va titllar de «frau llei».

En el seu escrit de renúncia, remès passades dues i mitja de dilluns a la tarda Ábalos no esmentava la possibilitat de renunciar a l’escó, i centrava les «diferències irreconducibles» en les quals basava la ruptura en dues notícies que van aparèixer el mes de juny passat en premsa en què es feia referència a contactes mantinguts pel lletrat amb la Fiscalia Anticorrupció per mirar d’arribar a un pacte de conformitat que alleugerís les penes a imposar. Però perquè sigui possible és necessari que l’ara diputat del grup mixt reconegui els fets imputats, extrem amb què Ábalos no està en absolut conforme, cosa que va tancar aquesta via, almenys de moment, perquè sempre és possible articular-lo abans que comenci a celebrar-se el judici.

Notícies relacionades

El progressisme europeu acompanya el neerlandès Timmermans, en una campanya costa amunt contra la ultradreta

Feijóo anuncia un pla per rebaixar els impostos als autònoms i diu que els seus diners no poden anar a «pagar xistorres»

I entre els dos punts que constitueixen la pedra angular de l’estratègia de defensa d’Ábalos es va creuar un assumpte menor, però que també ha pesat a l’hora que Ábalos decidís trencar amb José Aníbal Álvarez. Es tracta dels escrits amb què l’exministre va mirar d’evitar que Telecinco emetés l’entrevista que havia gravat la seva exdona, Carolina Perles, entre els quals per error es va creuar una petició perquè declarés com a testimoni davant el magistrat Leopoldo Puente, que va caldre anul·lar aquell mateix dia.

«El que s’està pretenent per part de Carolina Perles és realitzar un judici paral·lel, i sense garanties processals, posant en risc la present instrucció que s’està portant a efecte fins a la present data», acaba l’escrit suplicatori de la defensa de l’exministre. Després, en un altre escrit, la defensa demanava que «no es tingui en compte la sol·licitud ja que s’ha degut a un error involuntari a la redacció».