Rússia transfereix milers d’ucraïnesos al seu territori avivant els fantasmes del passat

Oleksandra Matvitxuk relata aquestes històries en una videotrucada amb EL PERIÓDICO des de Kíiv, on hi ha la seu del Center For Civil Liberties, l’organització de drets humans que dirigeix. Matvitxuk ha parlat personalment amb alguns dels milers d’ucraïnesos que han sigut «forçosament transferits» a Rússia en les últimes setmanes, així com amb els seus familiars. Principalment des de Mariúpol i els voltants, però també des d’altres regions orientals com Khàrkiv i Sumi. «En lloc de permetre que siguin evacuats mitjançant corredors humanitaris, estan sent desplaçats il·legalment a Rússia», assegura aquesta advocada. La vice primera ministra ucraïnesa ha xifrat en 40.000 les persones que han sigut enviades a l’altre costat de la frontera sense cap coordinació amb les autoritats de Kíiv. Una xifra que és impossible de verificar, com tantes altres coses en aquesta guerra.                                                 

Les transferències forçoses de població no només constitueixen una greu violació del dret internacional, sinó que estan fent reviure els ucraïnesos alguns dels pitjors fantasmes del seu passat. «El que estan fent els ocupants avui resulta familiar a la generació més anciana, que va viure els horribles esdeveniments de la Segona Guerra Mundial, quan els nazis van capturar la gent per força», va dir fa deu dies l’alcalde de Mariúpol, Vadim Boitxenko, la ciutat assetjada i reduïda a runa on les tropes ucraïneses continuen resistint. «És difícil imaginar que a ple segle XXI s’estigui emportant forçosament la gent a un altre país». 

En aquells temps, els seguidors de Hitler van deportar més de dos milions d’ucraïnesos a l’Alemanya nazi per utilitzar-los com a treball esclau. També Stalin va fer una cosa semblant amb els tàrtars de Crimea en una operació de neteja ètnica declarada com a genocidi pel Parlament Europeu. Més recentment s’ha fet a Birmània amb la població rohingya. 

Moscou nega les acusacions

Rússia nega que estigui transferint ningú per força. Parla d’«evacuacions» cap al seu territori, que ha xifrat en 380.000 persones, principalment des de les autoproclamades repúbliques independents de Luhansk i Donetsk, on hi ha Mariúpol. Els seus mitjans oficials afirmen, a més, que centenars d’ucraïnesos han sigut enviats a «centres de transició» a la regió de Rostov i diversos centenars més a les de Iaroslav i Riazan en ferrocarril, situades a més de 1.000 quilòmetres de la frontera ucraïnesa. 

Però la lectura des de Kíiv és molt diferent. «El dret humanitari internacional diu que cal obrir corredors perquè els civils puguin abandonar amb seguretat la zona dels combats», diu Matvitxuk. «El problema és que Rússia només n’ha acordat fins ara un amb el Comitè Internacional de la Creu Roja. La resta han sigut decisió ucraïnesa, a compte i risc seu. Per això, milers de persones continuen atrapades en ciutats destrossades com Mariúpol i aquestes suposades evacuacions són il·legals». 

Campaments de filtració

Els familiars dels transferits asseguren que molts no portaven a sobre la documentació o va ser confiscada per les tropes russes, segons Matvitxuk. I estarien sent allotjats temporalment en campaments o hotels. Les autoritats ucraïneses van més enllà i asseguren que els civils capturats estan sent enviats a «campaments de filtració» com els que Rússia va aixecar a Txetxènia, on milers de txetxens van ser brutalment interrogats i d’altres van desaparèixer.

«Després de passar pels campaments de filtració s’envia els ucraïnesos a zones econòmicament deprimides de la Federació Russa», va afirmar el Ministeri de Defensa a la seva pàgina de Facebook. «Com a destinació final, els porten a regions del nord, en particular a Sakhalín. Allà se’ls ‘ofereix’ ocupació i aquells que accepten reben documents que els prohibeixen sortir de Rússia durant dos anys». L’illa de Sakhalín és a 7.000 quilòmetres de Mariúpol en línia recta, a prop de les costes del nord del Japó. 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Talita de Souza Dias és doctora en Dret Internacional per la Universitat d’Oxford. En un correu electrònic assegura que «la transferència forçosa d’ucraïnesos a Rússia podria ser considerada una deportació», classificada com a «crim de guerra» quan es transfereix civils a un altre país mitjançant l’expulsió o altres actes coercitius o com un «crim contra la humanitat», quan s’esdevé en un context d’atacs sistemàtics contra la població civil. «I tots dos casos són certs actualment en les accions de Rússia a Ucraïna», afirma De Souza Dias.