Trump parla de sortides voluntàries però recorre a deportacions ràpides i opaques

Aquestes sortides corresponen a persones amb casos migratoris oberts, a qui un jutge ofereix abandonar el país per compte propi –amb un reemborsament de fins a 1.000 dòlars– abans de rebre una ordre formal de deportació. D’aquesta forma eviten la prohibició de reingressar als Estats Units com a mínim durant 10 anys. «Es tracta de persones amb casos oberts davant un jutge. No veiem que la gent, després d’anys vivint als EUA, decideixi anar-se’n tot d’una», assenyala Ariel Ruiz, analista de l’institut Migration Policy, referent en temes migratoris als EUA.

Tot i que les xifres continuen sent baixes i les deportacions reals difereixen ben poc de les de l’últim any de Joe Biden, el Govern ha endurit les expulsions no voluntàries. Amb la frontera sud gairebé tancada i menys entrades, Trump busca mantenir el ritme. «El Govern necessita mantenir el ritme d’expulsions per sostenir la narrativa de control migratori, i ho fa amb procediments més durs i menys transparents», resumeix Ruiz.

Des de batudes en espais públics fins a processos accelerats que redueixen les garanties de drets humans, el lema trumpista aquí també és «belluga’t de pressa i trenca coses», com va proclamar el seu excap de campanya Steve Bannon. A la pràctica, les deportacions no han crescut: només s’han tornat més ràpides, opaques i punitives.

Relat trampós

És impossible saber quantes persones han abandonat els EUA per voluntat pròpia des que Trump va tornar al poder, al gener. Molts ho fan sense avisar les autoritats, i d’altres són comptabilitzats en categories que barregen realitats diferents. Segons les xifres oficials, ICE va executar 319.980 deportacions entre l’octubre del 2014 i el setembre passat.

Els oficials de Trump van molt més enllà, sense oferir cap mena de prova. La secretària de Seguretat Nacional, Kristi Noem, va assegurar a l’agost que 1,6 milions de persones han abandonat els EUA «voluntàriament o involuntàriament» des de l’inici del mandat, basant-se en un estudi del Center for Immigration Studies, un grup defensor de polítiques ultraconservadores.

En canvi, en el prestigiós Migration Policy Institute, que es defineix com a centre de recerca no partidista i que no ha pres mai partit per cap candidat, ho desmenteixen. «El Govern fa servir aquestes xifres com si reflectissin una tendència massiva, però no parlen del mateix univers de persones», adverteix Ruiz.

El relat polític es construeix sobre aquests castells de cartes. «Les sortides voluntàries mostren que l’estratègia funciona», va manifestar la subsecretària de Seguretat Nacional, Tricia McLaughlin, al presentar la mesura que ofereix 1.000 dòlars als qui usin l’aplicació mòbil de Duanes i Protecció Fronterera (CBP, per les seves sigles en anglès) per declarar la sortida del país i tornada al país d’origen. Els qui no ho facin, va afegir, s’enfronten a la possibilitat de ser enviats a tercers països com ara Ruanda, el Sudan del Sud i Uganda.

Les estratègies del Govern nord-americà consisteixen en les batudes i les deportacions en calent, fins i tot quan implica jugar al límit de la legalitat dins dels mateixos tribunals. «Durant l’Administració Biden, quan un jutge tancava un cas d’immigració pel fet de considerar-lo “no concloent”, la persona quedava lliure i podia sol·licitar asil o regularitzar la situació més endavant», explica Ruiz. «Ara els advocats del Servei de Control d’Immigració i Duanes dels EUA demanen al jutge que tanqui el procés per poder detenir la persona tan aviat com surt del tribunal i aplicar-li una expulsió expedita», assegura Ruiz, que ha vist centenars de casos com aquest.

El tancament del cas, que abans podia representar una oportunitat, s’ha convertit en una trampa processal. A la pràctica, el Govern aprofita els arxius judicials per accelerar deportacions sense garanties.

El procediment d’expulsió expedita permet expulsar sense passar per un tribunal els qui faci menys de dos anys que són al país o resideixin a prop de la frontera. Amb el Govern de Trump, aquesta interpretació s’ha ampliat: el marge ja no és de 100 milles, sinó de 200, i s’aplica fins i tot a persones amb diversos anys de residència o que han entrat d’una manera legal però sense «admissió formal». També la interpretació del que és la frontera s’ha diluït: des de les costes fins a la riba del llac Michigan, l’altra riba del qual és el Canadà.

Sense revisió judicial

Aquesta ampliació «redueix dràsticament les garanties del degut procés» i «permet deportar una persona en qüestió d’hores o dies, sense revisió judicial ni accés adequat a defensa», assegura Ruiz. El Departament de Seguretat Nacional s’ha esforçat a ampliar aquest relat davant l’opinió pública. En un comunicat recent, va esmentar dos sondejos per afirmar que «el poble nord-americà recolza aclaparadorament les deportacions massives d’immigrants il·legals».

Notícies relacionades

La Xina suma la UE al pacte amb els EUA sobre terres rares

Domingo de Silos Manso García, diplomàtic i ambaixador: "Els ministres hauriende fer cas als seus ambaixadors"

Un dels sondejos, de Harvard/Harris, fet per una consultoria d’un aliat del president que té poc a veure amb la Universitat de Harvard, indica que el 56% dels votants registrats dona suport a «deportar tots els immigrants il·legals», i un 78% defensa expulsar els que tinguin antecedents criminals, cosa que no és el cas de la majoria de deportats, atès que són detinguts en batudes aleatòries.

Així, entre xifres selectives i enquestes afins, l’Administració Trump intenta projectar la imatge d’un mandat avalat i eficaç. Però rere les xifres s’amaga una realitat menys èpica: les deportacions no han augmentat significativament; només s’han tornat més ràpides, més opaques i més punitives.