Bulevard solidari a la frontera entre Ucraïna i Polònia

En aquesta frontera de Medyka tot ha millorat sensiblement en les dues últimes setmanes, asseguren els que porten allà des de l’inici de la invasió russa. Ja no surten refugiats en tromba i tot just entrar a Polònia els esperen desenes de casetes amb roba, menjar calent, medicaments, terapeutes i tendes de campanya amb brasers per reposar forces. «Les primeres dues setmanes van ser un pandimoni», diu Phillip A., un polonès d’uns vint anys que treballa per a l’Organització Internacional de les Migracions. «Unes 25.000 persones travessaven cada dia aquesta frontera. Alguns arribaven després de caminar 17 hores des de Lviv. Hi va haver molts casos d’hipotèrmia perquè la temperatura nocturna podia baixar fins als 10 graus sota zero», afegeix aquest jove corpulent arribat des de Varsòvia.

El carrer on desemboca el pas fronterer no és gaire diferent a aquests que es creen a les entrades dels festivals multitudinaris de música. Però aquí no hi ha més música que el plor d’algun nen i el motor crepitant dels autobusos que porten els ucraïnesos als refugis de les localitats veïnes on passaran la nit, abans de ser derivats cap a altres ciutats poloneses o altres països. Més de 3,5 milions de persones han abandonat ja Ucraïna, en l’èxode més ràpid des de la Segona Guerra Mundial, la gran majoria dones i nens. «Últimament n’estan arribant molts des de l’est del país, de les ciutats més castigades pels bombardejos», assegura Svetlana Santalova, una ucraïnesa de Kíiv que es va fer voluntària a la frontera després de donar allargues a la guerra.

Abraçades i consol

«Els que aconsegueixen sortir en circumstàncies més o menys normals respiren alleujats a l’arribar aquí. Però d’altres estan molt afectats. Ploren, necessiten abraçades i consol, i el seu estat mental és molt diferent», diu aquesta doctora en Geografia, empleada fins fa poc a l’Acadèmia Nacional de Ciències d’Ucraïna. Svetlana remarca que, tot i que continua sortint bastanta gent del seu país, cada vegada són més els que entren. «Moltes són dones que van deixar els seus marits lluitant i volen reunir-s’hi. D’altres s’han adonat de com de difícil és començar una nova vida com a refugiades i han optat per tornar amb les seves famílies», explica.

Notícies relacionades

¿Com resisteix Kíiv l’embat de l’Exèrcit rus?

Zelenski crida el món a aixecar-se contra la guerra

Els petits gestos de la gent anònima que els espera en aquesta espècie de bulevard solidari –on les grans oenagés conviuen amb grups de voluntaris arribats de tot el món que improvisen sobre la marxa– no els canviaran la vida, però potser els ajuden a recuperar certa fe en l’espècie humana. Gestos com el del xaval britànic que arrenca somriures repartint caramels o del pensionista extremeny que empeny la cadira de rodes d’una àvia. Santiago Sánchez, es diu. Té 69 anys i va arribar amb un comboi de 10 vehicles, carregat amb medicaments i alguna cosa de menjar. «Ho hem pagat tot nosaltres», diu ara. «No vull deixar als meus nets aquest món. Vull aportar el meu gra de sorra, per petit que sigui», afegeix aquest voluntari. Quan se’ls acabi el material, s’emportaran 30 refugiats ucraïnesos de tornada a Espanya.

El costat ucraïnès de la frontera és una mica menys benigne. No hi ha allà el desplegament humanitari que hi ha en el costat polonès. I aquesta nit, quan es compleix el primer mes des de l’inici de la guerra, unes 200 persones esperen a la cua per entrar a la Polònia comunitària. Els més grans esperen asseguts en cadires de platja. Una dona dormisqueja a terra coberta amb mantes al costat del seu gos. I a la cua drets un núvol d’éssers humans resisteix al fred amb les mantes que els han portat voluntaris com el Michael, el militar noruec. Tots ja són fora de perill, però els espera un futur incert.