Editorial
Polaritzar, també, la Vuelta
Les paraules de Sánchez pretenien mobilitzar l’espai de l’esquerra en una estratègia que creu beneficiosa

Les escenes que van tenir lloc diumenge a Madrid són impròpies d’un país occidental. El que va començar sent una mostra de la impotència dels ciutadans davant el que està passant a Israel va acabar sent una protesta que va impedir el final de l’última etapa de la Vuelta després d’una insòlita crida a la participació en els aldarulls per part del president del Govern central, Pedro Sánchez. És cert que la massacre a què Netanyahu està sotmetent la població civil de Gaza és absolutament insuportable, com també ho és que no és la primera ocasió en què s’utilitzen esdeveniments esportius o certàmens internacionals per denunciar l’actuació d’alguns governs. I aquestes protestes són legítimes. No obstant, per visibilitzar el rebuig de les morts a Gaza que comparteix amb gran part de la societat espanyola n’hi hauria hagut prou amb la simple coincidència als carrers de Madrid de ciclistes i manifestants, uns i altres a l’espai que els corresponia, visibilitzant aquesta imatge a escala internacional. Però el que es va mostrar al món va ser una altra cosa molt diferent, un simple i pur boicot a una competició esportiva, sense que un desplegament policial pogués o volgués impedir-ho després de la crida del president. Una imatge que pot tenir un cost en la capacitat d’Espanya d’organitzar competicions esportives internacionals.
El nou enfrontament entre el Govern central i l’oposició sorgeix precisament de les posicions expressades davant aquesta qüestió. Els portaveus del PSOE i de l’Executiu no han condemnat el sabotatge a la Vuelta i neguen que es produïssin actes violents durant les concentracions. El president Sánchez es va felicitar de l’èxit de les convocatòries abans, és cert, que es produïssin les interrupcions que van impedir el final de l’etapa. Però al fer-ho sense aturar-se a advertir de la necessitat que fossin compatibles amb el normal desenvolupament de la prova i amb la seguretat dels corredors es va fer responsable de l’ocorregut. Aquest va ser segurament el seu principal error i el que, segons l’oposició, el converteix en còmplice del que va passar. Perquè el líder popular, Alberto Núñez Feijóo, i amb més contundència la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, afirmen que a les manifestacions hi va haver violència i que va ser encoratjada per Sánchez.
És cert també que un ampli desplegament policial es va disposar sota la premissa de garantir tant el dret a la manifestació com el desenvolupament de la prova. Però si era la intenció sincera del dispositiu dissenyat per Interior, es va saldar amb un fracàs pel qual no sembla que hagi tingut cap necessitat de fer autocrítica.
El que sí que sembla clar és que les paraules de Sánchez pretenien mobilitzar i cohesionar l’espai de l’esquerra en una estratègia de polarització política que creu beneficiosa per als seus interessos i a la qual tampoc és aliè el PP, encara que en aquest cas Núñez Feijóo hagi procurat mostrar un discurs molt més equilibrat que el d’alguns dels seus correligionaris. El Govern central necessita reforçar els seus suports socials davant de la seva creixent debilitat judicial i política, i als populars aquest terreny de joc també sembla anar-los bé. Seria bo, no obstant, que assumptes de tanta gravetat com la matança de civils a Gaza es mantinguessin fora de la batalla partidista interna.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.