Ni un maó més

Bibi encertava la xifra de 25.000 palestins per criticar a Barack Obama que comparés l’esdevingut a Palestina amb l’Holocaust. Bibi es portava fatal amb Obama i amb la seva exigència de Ni un maó més, per aturar la política de fets consumats en la colonització de Cisjordània. Xifrava en 250.000 els colons assentats a Cisjordània. Avui són 750.000 i Bibi està en allò de suma i segueix fins que no quedi un pam de Judea i Samaria (Cisjordània) sense colonitzar.

Notícies relacionades

Polaritzar, també, la Vuelta

Polaritzar infla Vox

Des del 7 d’octubre del 23, Bibi porta camí de multiplicar per tres aquesta xifra. És obvi per quins camins va la seva política, que no és cap altra que sepultar tota possibilitat de dos estats com, càndidament, continuen recitant a Europa. Perquè sent terrible el covard i incessant bombardeig a Gaza, el definitiu serà l’ocupació progressiva de Cisjordània, amb l’apropiació de terres que perpetren els colons extremistes parapetats pel Tsahal, eficaç col·laborador.

Israel és una nació admirable en molts aspectes i Bibi un individu amb una biografia excepcional. Però el que s’està vivint critica tota la raó que pugui tenir Israel en la seva defensa per existir. Hamàs no és el problema de fons sinó un pretext per perpetrar un projecte territorial que avança a base de maons i morts. Del Jordà al Mediterrani només cap un país, Israel. La resta està de més i no tenen més futur que ser ciutadans de segona en una Terra Santa que és confessional des del 2018. La democràcia israeliana cada vegada s’assenta més a la dreta i no hi ha indici d’esmena.