Alerta màxima
Stoltenberg: «L’OTAN té la responsabilitat que aquesta crisi no escali més enllà d’Ucraïna»
Els ministres de Defensa aliats fan una reunió extraordinària per fer balanç de la situació a Ucraïna i el reforç permanent de l’Aliança Atlàntica
La guerra de Rússia i Ucraïna, en directe
Zelenski es resigna que Ucraïna no entri a l’OTAN
Milers de soldats, avions i barcos estan en màxima alerta al flanc est de l’OTAN, a la qual cosa s’hi suma el desplegament de bateries Patriot a Polònia i Eslovàquia. Una nova realitat de seguretat provocada per la invasió russa d’Ucraïna i la seva integració militar amb Bielorússia, que obliguen els 30 països de l’Aliança Atlàntica a replantejar-se la seva estratègia de defensa a llarg termini. Sobre tot això parlen a Brussel·les aquest dimecres els ministres de Defensa aliats en una trobada extraordinària convocada pel secretari general, Jens Stoltenberg, per fer balanç de la «brutal invasió russa d’Ucraïna» que ha canviat i canviarà l’escenari de seguretat al continent.
«Examinarem no només les conseqüències immediates de la invasió russa d’Ucraïna, sinó també les conseqüències a llarg termini i l’adaptació a llarg termini de la nostra aliança, com reforçar encara més la nostra dissuasió i defensa», ha dit Stoltenberg que ha recordat que «l’OTAN té la responsabilitat d’assegurar que aquesta crisi no s’intensifiqui més enllà d’Ucraïna». «Per això hem reforçat la nostra presència a la part oriental», ha afegit. A la cita també hi acudeixen els ministres de Finlàndia i Suècia i per videoconferència participarà el ministre ucraïnès de defensa, Oleksí Réznikov, a qui han tornat a garantir ajuda militar i assistència humanitària per continuar resistint a l’atac de Rússia.
Segons l’anàlisi del màxim responsable del bàndol aliat, el conflicte desencadenat per Rússia tindrà conseqüències duradores per a l’entorn de seguretat dels 30 països aliats, fet que fa necessari preparar-se. «Centenars de milers de militars estan en alerta elevada, hi ha 100.000 soldats nord-americans a Europa i 40.000 sota comando directe de l’OTAN, majoritàriament al flanc oriental de l’Aliança, recolzats per forces navals i aèries», ha recordat Stoltenberg.
Unitat transatlàntica
Notícies relacionadesEl líder aliat ha agraït al secretari de Defensa dels Estats Units, Lloyd Austin, l’important desplegament del seu país perquè confirma el missatge d’«unitat transatlàntica» en un moment en què l’OTAN necessita començar a mirar a llarg termini, «a com enfortir la més nostra defensa i dissuasió i eliminar qualsevol espai per als errors de càlcul o malentesos a Moscou sobre la nostra disposició per protegir i defensar tots els aliats», ha afegit.
Aquest reforç permanent a l’est d’Europa centrarà el treball dels països aliats en els pròxims mesos que encarregaran als comandaments militars que desenvolupin els seus plans de cara a la cimera de líders de l’OTAN a Madrid el mes de juny. A més d’aquest escenari a llarg termini, sobre la taula dels ministres de Defensa també hi ha la proposta de Polònia de crear una «força internacional de pau». Una idea acollida positivament per algunes delegacions com el Canadà i Estònia i amb més cauteles per països com Holanda, que veuen necessari abans que es produeixi un alto el foc i una retirada de tropes de Rússia. «És massa aviat per a això. Primer necessitem un alto el foc, la retirada de Rússia», perquè «és molt difícil una missió de pau amb una guerra en marxa i la intensitat de l’agressió de Rússia», ha explicat la ministra Kajsa Ollongren.
