Russia Today (RT): auge i caiguda de la Fox de Putin

Quan la invasió d’Ucraïna es va consumar, Afinogenova va explicar –en l’impecable castellà que ja havia mostrat per seguir cada pas de Carles Puigdemont durant el procés i sobretot per aclamar determinats moviments polítics a Llatinoamèrica– que no s’ho esperava ni ho desitjava. Poc després de l’inici dels combats, la periodista va afirmar que estava «francament abatuda», que desitjava que patís «el menor nombre de gent possible» i que li ha afectat a la seva «salut mental», que ara està «afectada». «Ha passat una setmana i sembla que hagin sigut anys. No recordo bé com han sigut aquests dies, un núvol negre que s’arrossega lentament... Que s’esvaeix amb ajuda d’alguna pastilla però després es fa més gran», va escriure llavors.

Però semblava que Afinogenova es va reposar de seguida i va utilitzar el seu canal personal a Telegram, on té gairebé 100.000 subscriptors, per enviar missatges amb un to diferent. Com lamentar que «l’onada de xenofòbia que es desencadenarà al món no serà ni mig normal» o donar consells per fer possible que els vídeos de RT –acrònim de Russia Today– es vegin ara a Europa.

Malgrat els laments de la seva periodista estrella en espanyol, amb gairebé 350.000 seguidors a Twitter, si es repassa la història de RT es podria dir que el conflicte forma part de la seva essència. El canal va néixer el 2005 amb l’objectiu de «trencar el monopoli dels fluxos d’informació global anglosaxons», en paraules de Putin. El president rus també va dir llavors que calia lluitar contra el missatge de les televisions estrangeres instal·lades al país, que «només saben parlar de crisi i col·lapse». La periodista Margarita Simonian, fitxada per posar en marxa la plataforma, va prendre com a model canals com la CNN i la BBC, tot i que en els últims anys recorda més l’estil populista i agitador de la Fox.

Al principi, sota el nom de Russia Today, l’emissora buscava principalment revertir la visió global –que consideraven que era negativa– sobre el poble rus emetent notícies d’aquest país. Però tres anys després hi va haver un canvi de marca i d’estratègia: la plataforma es va convertir en RT i en lloc d’elogiar Rússia va començar a mirar amb ull crític la resta del món. És a dir: hi havia menys notícies de Rússia i més sobre afers d’altres països que solen quedar fora de les agendes mediàtiques.

En l’època en què es va produir aquest canvi, a mitjans dels 2000, les anomenades «revolucions de colors» a Ucraïna, Geòrgia o el Kirguizistan van provocar la caiguda dels governs prorussos en aquests països. Moscou va denunciar llavors que algunes organitzacions nord-americanes havien tingut pes en les sublevacions.

Acusacions d’ingerència

Des d’aleshores, les acusacions d’intromissió de RT en la vida política de països occidentals han sigut constants. Però combatre el que la majoria de governs identifiquen com a propaganda governamental russa –pagada directament per l’Estat– és molt més difícil que lluitar contra els ‘bots’ i els ‘trolls’ que inunden Twitter. Per exemple: ‘Ahí les va’, l’espai que presenta Afinogenova, és formalment modern i impecable. I quan a RT se li retreu la seva evident parcialitat, simplement s’acull a l’adagi que la pluralitat de punts de vista enriqueix l’espectador. O, en tot cas, apel·lar a la llibertat d’expressió de la qual presumeixen els països occidentals.

Tot i així, les polèmiques internacionals han sigut freqüents. L’enviat d’un mitjà de comunicació català encara recorda l’«impressionant desplegament» de RT a Escòcia durant la campanya prèvia al referèndum d’independència de 2014. Després, RT i Sputnik –el germà petit, més modern i cridaner, també prohibit aquests dies en diversos països– van donar tot l’espai possible a polítics pro Brexit com Nigel Farage abans del referèndum que va propiciar la sortida del Regne Unit de la UE. També el 2016, un informe de l’Agència Central d’Intel·ligència, l’Oficina Federal d’Investigacions i l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA va denunciar que hi va haver una intervenció russa en les eleccions que van portar Donald Trump a la presidència.

Macron s’hi rebel·la

Un any després, Emmanuel Macron va assenyalar amb contundència RT i Sputnik. A més, ho va fer durant una roda de premsa conjunta amb Putin. Per respondre sobre el veto a aquests mitjans que va aplicar durant la campanya que el va portar a l’Elisi, el president francès va afirmar: «Russia Today i Sputnik han difós falsedats sobre mi i la meva campanya, així que vaig considerar que no havien de ser al meu quarter general. És greu que mitjans estrangers hagin interferit difonent falsedats. Aquests dos mitjans no van actuar com a òrgans de premsa, sinó de propaganda mentidera. Ni més ni menys». La rival de Macron en les eleccions, la ultradretana Marine Le Pen, havia donar suport uns anys abans a l’annexió que va imposar Putin de la península de Crimea a Rússia.

Notícies relacionades

Blinken demana a la Xina un tracte just a les empreses d’EUA

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

‘The New York Times’ va resumir la «guerra d’informació de Rússia contra Occident» en la qual RT és el principal ariet afirmant que el canal «ajuda a promoure punts de vista nacionalistes, d’extrema esquerra o d’extrema dreta, que exerceixen pressió sobre el centre polític». No hi ha gairebé preferència ideològica, l’important és moure el tauler. Després de les eleccions nord-americanes i franceses, també Google i Twitter van intentar posar traves a les «notícies falses» de la plataforma russa. El gener de 2022, un informe del Govern dels Estats Units va destacar el paper de RT com a «element crític en l’ecosistema de desinformació i propaganda de Rússia».

Fins fa uns dies, les emissions de RT arribaven a gairebé tots els països del món en cinc idiomes: anglès, espanyol, àrab, francès i alemany. Però sembla que a Putin la guerra en les ones li sembla massa subtil o que els efectes no arriben tan ràpidament com voldria i ha decidit recórrer a les armes de tota la vida. A Ucraïna, les de l’exèrcit; a Rússia, la presó durant 15 anys per als qui difonguin «informació falsa» sobre la guerra. Enmig de l’estampida dels mitjans internacionals, Putin decideix quina informació és certa i quina és falsa per al seu país.