La diplomàcia silenciosa del Vaticà a Ucraïna

La primera, la segona i la tercera planta solien ser les oficines de la parròquia catòlica de Sant Joan Pau II de Lviv, unes sales per fer classe a nens de preescolar i d’altres per resar. Ara la instantània és monòtona: desenes de persones passen els dies en matalassos estirats a terra, amb les cares tristes, alguns amb els cabells bruts des de fa dies, a l’espera d’un autobús que els evacuï o els digui on es podran quedar fins que la ràbia bèl·lica es calmi. Tot ho coordinen els dos seminaristes i el rector. «Érem 4 i ara som 200. És realment increïble el que ha passat», diu Pacheco, al costat d’una voluntària de l’Església grecocatòlica ucraïnesa, una denominació que es va fundar l’any 988 i que recentment s’ha tornat a acostar al Papa de Roma. 

«Els ortodoxos ens ajuden molt, els crido a qualsevol hora i sempre atenen. En aquesta guerra estem col·laborant com mai abans», afegeix Draus obrint-se pas en aquest lloc que avui viu de la seva força i l’ajuda internacional. A la dreta hi ha la Ludmila, de 68 anys, amb el seu marit molt malalt amb qui va estar 14 dies amagada en un soterrani de casa seva, a prop de la maltractada Butxa, al nord d’Ucraïna, i una mica més allà l’Igor, que té 9 mesos, i un pare que es va quedar a Zaporíjia, al sud del país. I després es veuen quatre adolescents més amb les ungles pintades que vivien a Khàrkiv. L’única adulta és la mare de dues de les noies, que no les deixa sortir al carrer. I també ronda per aquí una àvia que somriu, tot i que els seus ulls plorin. 

«Sé que és un caos però no deixarem d’ajudar-los», afegeix Draus mentre un autobús vingut de Roma descàrrega ajuda humanitària i carrega persones que volen travessar la frontera. «El més positiu és que ens recolzen. Una de les primeres trucades que vaig rebre va ser de Polònia i també ha estat amb nosaltres el cardenal (Konrad) Krajewski, l’almoiner del Papa», explica el sacerdot mentre els benefactors italians de Càritas s’afanyen a emprendre el viatge de tornada.

Missió en solitari

Krajewski ha sigut la notícia de la setmana per a la parròquia de Sant Joan Pau II. Conegut a Roma per portar mantes i menjar als sensesostre, el sacerdot ha entrat a Ucraïna per organitzar l’entrega de material sanitari i medicaments, en un moment que els hospitals ucraïnesos denuncien fins i tot l’escassetat d’insulina. No obstant, Krajewski no només ha fet això, també va fer sentir que la seva no és una missió en solitari, sinó la de l’enviat del Papa en persona. Francesc «vol ser present en aquesta nació martiritzada», doncs «hem de ser-hi presents i després, és clar, més enllà de l’ajuda moral, més enllà de la fe, portem l’esperança de poder sortir d’aquesta situació terrible», ha dit des de la catedral de Lviv, parlant amb una periodista italianoargentina.

Notícies relacionades

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Israel vol arrossegar els EUA a la guerra amb l’Iran tot i les reticències de Trump

Krajewski, que encara és a Ucraïna i que ha emprès un viatge cap a zones més pròximes al front de batalla, no ha estat sol. A l’altra banda, a la frontera d’Hongria, hi havia el txecocanadenc Michael Czerny, també enviat per Francesc i que es va reunir amb els milers de refugiats que es troben en aquest indret. Czerny també va parlar amb el vice primer ministre del país, Zsolt Semjén, que, davant seu, va dir que Hongria acollirà els refugiats «sense cap límit». 

El Papa, que en el seu moment es va reunir diverses vegades amb Vladímir Putin, no ha deixat de condemnar la guerra iniciada pel president rus. No obstant, també es va oferir a fer de mitjancer per posar fi a les hostilitats, cosa que està en línia amb la consolidada estratègia de la diplomàcia silenciosa del Vaticà en l’intent de facilitar el diàleg. Una cosa que durant la Segona Guerra Mundial, segons sempre s’ha defensat dins l’Església catòlica, va salvar centenars de jueus que van poder ser amagats de la barbàrie nazi.