Entrevista
Josep Borrell: «Una zona d’exclusió aèria abocaria el conflicte a una tercera guerra mundial»
El cap de la diplomàcia europea assegura a EL PERIÓDICO que les sancions a Rússia «no busquen canviar el seu règim polític»
En menys d’una setmana l’Alt Representant per a la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la UE, Josep Borrell, ha saltat del seu despatx a Brussel·les al ple d’Estrasburg, la cimera de Versalles i la ciutat turca d’Antalya per participar en un fòrum internacional sobre diplomàcia. Des d’aquí parla amb EL PERIÓDICO, abans d’iniciar una gira pels Balcans occidentals. En el centre de totes les trobades la guerra d’Ucraïna. «Si Putin guanya aquesta guerra i sotmet Ucraïna estem obrint les portes a la llei de la selva, que el més fort domini el més feble sense excusa ni raó», alerta el polític català.
¿Quin diagnòstic fa de la situació militar i humanitària?
Està clar que no ha sigut una guerra llampec. Segurament no esperaven una resistència tan forta i l’Exèrcit rus tampoc està demostrant una gran capacitat operativa. Com que no pot guanyar territori, quan hi ha enfrontament sobre el terreny no trenca les línies defensives i fa el que fa un exèrcit basat en l’artilleria: bombardejar com van fer a Síria i Txetxènia. Sistemàticament i indiscriminadament com estem veient, destruint objectius civils i causant un enorme nombre de víctimes. En aquest moment, el més preocupant és la situació humanitària a les ciutats envoltades, amb temperatures de 20 graus sota zero, sense gas, electricitat ni aigua i amb els corredors humanitaris sense funcionar.
El preocupa l’arribada de soldats del Pròxim Orient. ¿Per què un exèrcit com el rus necessitaria 16.000 soldats sirians per lluitar a Ucraïna?
No en tinc confirmació. És difícil de verificar però tot indica que estan tenint més baixes del que pensaven, que han perdut molt material, que la seva aviació no està resultant efectiva, no té el control de l’espai aeri.
Els russos controlen les centrals nuclears de Zaporíjia i Txernòbil. ¿Hi ha risc d’incident nuclear?
He parlat amb el director de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica, que abans-d’ahir estava molt preocupat per les notícies que arribaven, però em va tranquil·litzar dient que certament hi havia un risc però que, de moment, la situació està sota control.
No envien avions ni garanteixen la zona d’exclusió aèria que demana el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, però apugen fins als 1.000 milions els diners per comprar armes per a Ucraïna i aproven un quart paquet de sancions. ¿Per què no bloquegen les importacions de gas i petroli? ¿No és continuar donant carta blanca a Putin?
Donar carta blanca significaria que no estem fent res. Estem fent tot el que podem des de la perspectiva militar, contribuint a facilitar la resistència dels ucraïnesos amb material militar, anant amb compte de no estendre la guerra a altres països, i evitant una confrontació que pugui derivar en una confrontació nuclear. Quan algú demana una zona d’exclusió aèria això implica tenir la capacitat i voluntat de fer caure els avions russos que la violin. Seria estendre el conflicte a una tercera guerra mundial i és evident que no volem fer-ho. Ens movem en el límit del que podem per ajudar, sense entrar en una situació de bel·ligerància i formar part del conflicte. Les sancions no tenen capacitat de parar la guerra de la nit al dia però tenen la capacitat de debilitar l’economia russa i li costaran molt car a Rússia. Ens queda el tema de les importacions d’energia però les reduirem tan ràpid com es pugui.
¿Putin pot guanyar aquesta guerra?
Pensava que Ucraïna era feble, que es rendiria en uns dies, que els occidentals estaríem dividits, que no seríem capaços d’aplicar sancions tan fortes en els seus efectes econòmics i financers. S’ha equivocat en tot. Ucraïna resisteix i nosaltres farem el possible per ajudar-la, des del punt de vista dels mitjans militars, les sancions i la pressió diplomàtica internacional sobre Rússia, intentant aïllar-la de la comunitat internacional. Des de les Nacions Unides hi ha hagut una repulsa total i s’ha de continuar aïllant el règim de Putin per demostrar el rebuig del món. Si Putin guanya aquesta guerra i sotmet Ucraïna estem obrint les portes a la llei de la selva, que el més fort pot dominar el més feble sense excusa ni raó.
La Xina no sembla convençuda de la seva lectura.
La Xina no ha recolzat Rússia. Pocs dies abans de començar la guerra, Putin va firmar un acord de partenariat amb la Xina que va molt lluny, però la Xina no ha recolzat Rússia, no ha votat a favor seu i és molt significatiu. És un país que pot jugar un paper i probablement el jugui perquè no es coneix tot el que passa.
El Tribunal Penal Internacional (TPI) ha començat a obtenir proves de possibles crims a Ucraïna. ¿S’ha de jutjar Putin?
El que està passant mereix ser investigat des del punt de vista que constitueixin crims de guerra i ja hi són el TPI i el Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. Nosaltres estem examinant com recolzar millor el tribunal, fins i tot pel que fa a la conservació de proves.
En dues setmanes hem vist una unitat sense precedents i el compromís per gastar més en defensa. ¿Què significa per als plans de la UE i la brúixola estratègica?
Vam dir que Europa està en perill i molts van pensar que era un eslògan per vendre la mercaderia (el pla de defensa), però desgraciadament els fets ens han vingut a donar la raó. La societat europea s’enfronta a un entorn molt perillós. Des del Sahel i la costa oest de l’Àfrica, fins a l’Orient Mitjà i el Caucas. És políticament inestable, sacsejat per moltes dinàmiques perilloses i cada cop més grans, alimentades per canvis estructurals com el canvi climàtic, la inestabilitat política i la influència creixent de Rússia en moltes parts del continent africà. Estem negociant a Viena, intentant reviure el pacte nuclear amb l’Iran. Hem hagut de suspendre uns dies les negociacions per la crisi ucraïnesa però, si ho aconseguim, disminuirem molt els nivells de risc a què s’enfronta la societat europea. Els europeus han de prendre consciència que el món on viuen és un món perillós i s’ha d’estar preparat per fer-hi front.
Diu que l’objectiu no és tombar Putin sinó pressionar. ¿Veu possible una rebel·lió interna a Rússia en resposta a l’aïllament internacional?
El nostre objectiu és que es respecti la legalitat internacional i s’acabi amb la invasió d’Ucraïna i el patiment injustificat del poble ucraïnès. El que passi dins el sistema polític rus és un tema dels russos. No sancionem Rússia perquè canviï el seu règim polític però és evident que amb les nostres sancions estem castigant els oligarques, que són la base del recolzament polític a Putin. No volem la guerra amb Rússia, no volem causar cap mal al poble rus, sinó debilitar la direcció política responsable del que està passant a Ucraïna.
¿Emmanuel Macron ha de continuar parlant amb Putin o és una estratègia equivocada?
Tots els contactes diplomàtics que es puguin desenvolupar són necessaris. S’ha d’intentar tot perquè l’únic que pot parar la guerra és Putin. Ell l’ha començat, és la seva guerra i és qui la pot parar.
Notícies relacionadesLa UE ha descartat una adhesió exprés d’Ucraïna. ¿Zelenski ha de renunciar a la seva incorporació a la UE o l’OTAN i optar per la neutralitat per obtenir la pau?
Respecte a l’entrada a la UE, no veig per què ha de renunciar a una cosa que no té cap dimensió militar. No crec que la justificació de la guerra es pugui trobar en la hipotètica pertinença d’Ucraïna a l’OTAN, que no estava en absolut en l’agenda. I ningú pot impedir que Ucraïna formi part de la família europea perquè és part de la família europea. Ningú li ha de donar permís. Vol viure en un sistema de llibertats públiques en què la gent tria el seu govern i una economia de mercat. És el que no li agrada a Putin perquè és tenir part de la població eslava vivint sota un sistema polític que ofereix més llibertat, drets i prosperitat. És la veritable amenaça que Putin creu que és Ucraïna.
