Suècia i Finlàndia demanen a la UE activar la defensa mútua en cas d’un atac de Rússia

El temor que les agressions militars de Rússia vagin més enllà d’Ucraïna és real. És per això que els governs de Suècia i Finlàndia, dos països de la Unió Europea (UE) que, no obstant, no formen part de l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN), ahir van enviar una carta per demanar a Brussel·les que estigui preparada davant un possible nou atac llançat per Vladímir Putin.

En concret, les dues nacions nòrdiques demanen al president del Consell Europeu, Charles Michel, que a la Cimera de Versalles que aquest dijous reuneix els líders europeus es faci una menció especial a l’article 42.7 del club comunitari, que remarca que «si un Estat membre és objecte d’una agressió armada al seu territori, els altres membres li deuran ajuda i assistència amb tots els mitjans al seu abast». La petició ha sigut acceptada per tots els socis comunitaris i inclosa a l’esborrany acordat en la reunió.

Aquesta clàusula es va afegir el 2009 per certificar un mecanisme de defensa comuna davant possibles agressions armades al territori. Que tant Suècia com Finlàndia demanin remarcar-la a Brussel·les posa en relleu la creixent preocupació perquè l’expansionisme militar rus amenaci de traspassar les seves fronteres.

¿Entrar a l’OTAN?

Els dos països descarten, per ara, demanar ingressar a l’OTAN, on la clàusula número 5 del tractat també invoca la defensa comuna davant una agressió, per temor a què això pugui tensar encara més la corda amb Moscou. Estocolm ho va fer aquest dimarts passat, i la primera ministra es va guanyar les crítiques de l’oposició, del centredreta. Hèlsinki, per la seva banda, es troba enmig d’una revisió de la política de seguretat i s’espera que aquesta primavera decideixi si presenta la petició d’ingrés a l’aliança atlàntica o no.

Dels vuit països nòrdics i bàltics, tant Suècia com Finlàndia són els únics que no són membres de l’OTAN. Això podria canviar en un context en què el temor a què les agressions russes s’expandeixin i prolonguin està portant, a cada vegada més ciutadans d’aquesta regió, a recolzar un ingrés a l’aliança militar occidental.

Més despesa militar

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Però més enllà de reforçar els llaços amb la UE, aquests països també apunten a una millora dels seus sistemes de defensa. El Govern suec ha anunciat aquest dijous que té la intenció d’augmentar la despesa militar anual fins al 2% del Producte Interior Brut (PIB), una decisió accelerada per l’atac militar desplegat pel Kremlin a Ucraïna. «La situació de seguretat política al voltant de Suècia ha empitjorat des de fa temps. L’atac rus a Ucraïna accentua encara més aquesta evolució. L’assignació per a defensa ha d’augmentar al 2% del PIB tan aviat com sigui possible», ha explicat durant una roda de premsa la primera ministra socialdemòcrata, Magdalena Andersson.

Aquest temor és el que ha portat a altres nacions de l’espai postsoviètic que no formen part de la UE com Geòrgia, Moldàvia o la mateixa Ucraïna a sol·licitar l’ingrés en el club comunitari, un procés que podria activar-se d’aquí poc.