Pràctica discutida

Ucraïna ensenya presoners de guerra russos: ¿què en diu el dret internacional?

La Convenció de Ginebra considera que exhibir detinguts en un combat és il·legal si se’ls pot reconèixer

Ucraïna ensenya presoners de guerra russos: ¿què en diu el dret internacional?

EFE / SERVICIO DE PRENSA DEL MINISTERIO DE DEFENSA RUSO

2
Es llegeix en minuts
France Presse

¿La difusió d’imatges de presoners de guerra, com ha passat a Ucraïna, pot violar les lleis de la guerra? Sí, sobretot si són reconeixibles.

¿Què en diu la normativa internacional?

El tercer Conveni de Ginebra, el garant del qual és el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), té com a nucli el tracte humà als presoners de guerra. En virtut del seu article 13, «els presoners de guerra hauran de ser protegits en tot moment, especialment contra qualsevol acte de violència o d’intimidació, contra els insults i la curiositat pública».

«El presoner no ha de donar més que el seu nom, el seu grau militar, la seva data de naixement i el seu número de matrícula, i no hi pot haver cap coacció per demanar qualsevol altra informació del presoner», detalla Cordula Droege, que dirigeix la divisió jurídica del CICR.

Les recents imatges de soldats russos capturats al front ucraïnès, forçats a mostrar penediment, grinyolen als especialistes del dret internacional humanitari.

Soldats regulars i grups armats

Segons els experts, les regles de la guerra, incloses les relatives als presoners, s’han d’aplicar a Ucraïna, ja que es tracta d’un conflicte armat internacional, tot i que Kíev parli d’invasió russa i Moscou, d’una operació militar especial.

En el cas dels conflictes armats internacionals, els soldats regulars es beneficien de l’estatus de presoner de guerra, però no en són els únics.

«Els grups armats organitzats, de vegades anomenats partisans o resistents, que responguin en el seu comandament a una part en conflicte queden emparats també sota la protecció de presoners de guerra», explica Droege.

«En cas d’‘aixecament massiu’, és a dir, quan una població pren les armes per defensar el seu territori contra l’invasor sense haver tingut temps d’organitzar-se, les persones que cauen en mans de la part contrària són també considerats presoners de guerra a condició que portin les armes de manera oberta i respectin les regles de la guerra», afegeix.

¿Crims de guerra?

«Alguns vídeos que circulen de presumptes presoners de guerra russos, si són autèntics, desperten inquietud pel que fa al respecte de la seva dignitat», indica una portaveu de l’Alt Comissionat de l’ONU en Drets Humans, Elizabeth Throssell.

«Les imatges de presoners de guerra en què en veiem el rostre i el podem reconèixer constitueixen una violació del dret internacional humanitari, però no és un crim de guerra», analitza el professor de dret internacional públic a la Universitat de Ginebra, Marco Sassoli, a AFP.

Segons aquest expert, «el simple fet de mostrar una foto, sempre que no sigui un tracte inhumà i degradant, no és un crim de guerra».

Xarxes socials

Notícies relacionades

Les imatges difoses a les xarxes socials poden ser útils i servir com a elements de prova en cas de procés. «Aquestes imatges podrien ser emmagatzemades sense fer-se públiques, perquè quan la guerra acabi i es busquin els desapareguts, puguem saber que en la data de la fotografia, la persona estava viva», explica Sassoli.

Per contra, els bel·ligerants no poden justificar la publicació d’imatges com a mitjà per informar les famílies. El Conveni de Ginebra preveu altres mitjans de comunicació. Els estats han de notificar, a través del CICR, els noms i altres detalls dels presoners. Aquests últims tenen el dret d’enviar correspondència a les família. El CICR té igualment el dret de visitar els presoners.