Borrell anuncia un mecanisme europeu per sancionar la desinformació

  • El cap de la diplomàcia europea adverteix que és necessari «defensar que la informació sigui un bé protegit»

  • L’Eurocambra vota l’informe de la comissió especial sobre ingerències estrangeres i desinformació

Borrell anuncia un mecanisme europeu per sancionar la desinformació

STEPHANIE LECOCQ

4
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

«No mirem de decidir què és veritat o fals. No tenim un ministeri de la veritat», però «la informació és el combustible de la democràcia» i «si la informació és dolenta, la democràcia és dolenta. Si la informació està sistemàticament esbiaixada i contaminada per la mentida, els ciutadans no poden tenir just coneixement de la realitat i el seu judici estarà esbiaixat». Per això «hem de defensar que la informació sigui un bé protegit», «que no sigui un element que contamini les ments [...] Proposaré un nou mecanisme que ens permeti sancionar els actors que desinformen», ha anunciat aquest dimarts el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, durant el debat de l’informe sobre desinformació i interferències estrangeres a l’Eurocambra.

L’informe, aprovat abans de la invasió russa d’Ucraïna en la comissió especial INGE i que votarà aquest dimecres el ple, denuncia l’amenaça que representen els règims autocràtics estrangers, en particular Rússia i la Xina, i alerta de la falta de mesures a escala europea per impedir que actors maliciosos prenguin el control d’infraestructures crítiques, llancin atacs cibernètics, reclutin antics polítics d’alt nivell i polaritzin el debat públic, així com els vincles entre el Kremlin i formacions polítiques europees, particularment d’extrema dreta, amb la campanya del Brexit o amb el secessionisme català.

La bateria de recomanacions per combatre aquestes amenaces inclou campanyes de sensibilització i informació de l’opinió pública, regles més estrictes per a les plataformes socials, més recolzament als mitjans per garantir més pluralisme i verificadors de dades, considerar les infraestructures electorals com a entitats crítiques, millorar la ciberseguretat per evitar aplicacions espia com Pegasus, clarificar les relacions inapropiades entre alguns partits polítics europeus i Rússia així com un règim de sancions contra la desinformació, precisament la mesura anunciada per Borrell en el marc d’una bateria més àmplia per reforçar la capacitat d’actuació europea. 

Russia Today i Sputnik

Aquesta mesura, que castigarà els actors estrangers que difonen notícies falses, se sumarà a la que els Vint-i-set van adoptar la setmana passada amb la decisió de sancionar els mitjans de comunicació Russia Today i Sputnik per ser part de la maquinària de propaganda i desinformació del Kremlin. «És una reacció radical sense precedents, però és necessària», ha justificat la vicepresidenta de la Comissió, Vera Jourova. «No és un mitjà innocent amb una determinada visió de la realitat. Va ser creat per un decret presidencial rus per recolzar les polítiques russes a l’estranger», ha recordat l’alt representant per a la política exterior de la Unió Europa (UE).

Segons el polític europeu la guerra llançada per Putin contra Ucraïna ha posat de manifest de nou que és necessari prestar atenció a la ingerència i la desinformació perquè l’agressió militar s’ha produït utilitzant informació falsa sobre els motius de la invasió i presentant el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, com un genocida, un criminal i una marioneta en mans d’Occident. I és que el Kremlin, sosté la UE, utilitza els mitjans estatals i l’ecosistema al seu voltant per manipular i enganyar. «No només es bombardegen cases, infraestructures o cossos. També els estan bombardejant les ments», ha dit Borrell. 

Llaços amb l’extrema dreta

L’informe debatut per l’Eurocambra reprova els acords de cooperació firmats per partits com l’austríac FPÖ, el francès Reagrupament Nacional o la Lliga italiana amb la formació Rússia Unida de Putin així com els «estrets contactes» que l’alemany AfD, el Fidesz i el Jobbik d’Hongria o el Partit del Brexit mantenen amb el Kremlin. El document es fa ressò per exemple que algunes d’aquestes últimes formacions han enviat «observadors electorals» a les eleccions controlades per Moscou a Donetsk i Lugansk, a l’est d’Ucraïna, cosa que legitima un procés electoral condemnat per la UE.

Notícies relacionades

El projecte de resolució també esmenta els contactes estrets i regulars entre «funcionaris russos i representants d’un grup de secessionistes catalans a Espanya» i demana una «investigació en profunditat». Segons els eurodiputats, els dos exemples «formen part de l’estratègia més àmplia de Rússia per aprofitar totes i cada una de les oportunitats per manipular els discursos a fi de promoure la desestabilització» a la UE.

Per exemple, també es fa ressò de la contractació de polítics europeus per defensar els interessos russos i cita com a exemple l’excanceller alemany Gerhard Schröder i l’ex primer ministre de Finlàndia Paavo Lipponen, que van ser contractats per Gazprom, el monopoli de gas rus. «La ingerència estrangera és allà i els funcionaris d’alt nivell estan servint països que no són amics. Passa amb Rússia però també amb la Xina. Les empreses juguen amb antics polítics europeus que exerceixen pressió en els ‘lobbies’ per a ells», ha denunciat l’eurodiputada letona i ponent de l’informe Sandra Kalniete.