Del xou a la propaganda: la guerra Rússia-Ucraïna també es lliura a TikTok

Del xou a la propaganda: la guerra Rússia-Ucraïna també es lliura a TikTok
  • La plataforma de vídeos (en la qual el soldat ucraïnès Alex Hook s’ha tornat viral) s’ha erigit en una eina clau del conflicte

  • Els seus usos basculen entre la mera comunicació, la banalització del desastre i l’arma de guerra.

6
Es llegeix en minuts
Ignasi Fortuny
Ignasi Fortuny

Periodista. Principalment, escric sobre música.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Abans de l’inici de la guerra a Ucraïna, ningú coneixia, evidentment, Alex Hook, un dels soldats del país envaït per la Rússia de Putin. Aquest anònim militar té ara quatre milions de seguidors a TikTok pendents de, parlant en plata, si segueix amb vida. El seu perfil es va popularitzar a la xarxa social per la història que amaga: grava –sovint amb els seus companys– vídeos en què se’l pot veure ballant o fent monades perquè la seva filla vegi que està bé. Com Hook, altres soldats mostren el dia a dia de la guerra a través de la plataforma. Imatges gravades i difoses en primera persona i des de primera línia de foc. I si ho fan els soldats, el mateix passa amb els civils.

A TikTok, els vídeos que inclouen el ‘hashtag’ #rusiavsucrania (n’hi ha molts d’altres que reuneixen imatges sobre el conflicte) porten 239 milions de visualitzacions. «Les xarxes socials han reaccionat de la mateixa manera que amb tots els esdeveniments mundials i noticiables: de molt contingut. Amb cert humor, ironia i ‘shitposting’ [publicacions de contingut pobre, burleta]», exposa Janira Planes, experta en xarxes socials. I apunta: «També comptes governamentals, com els d’Ucraïna, han buscat la màxima viralitat per a dues coses: guanyar el relat ‘online’ i poder rebre donacions».  

L’escriptor i crític cultural Jorge Carrión qualificava aquesta setmana en un article al ‘The Washington Post’ l’actual conflicte com «la Primera Guerra Mundial digital». S’entén, és clar, l’ús de les xarxes socials com un dels molts motius per afirmar-ho, tot i que no és la primera guerra en la qual són presents (per exemple, en les revoltes àrabs del 2011). «S’han convertit en espais centrals de la vida contemporània. També en contextos bèl·lics», explica l’autor de ‘Lo viral’.

«En aquests anys, TikTok s’ha tornat poderós, de manera que és normal que estigui afectant la representació de la guerra», afegeix Carrión. Aquesta afirmació enllaça amb les constants imatges que es poden veure a la xarxa i que, en alguns casos, romantitzen i banalitzen el conflicte. «Les xarxes al final premien el contingut polaritzant. El seu negoci és, literalment, tenir com més ulls enganxats a la plataforma, millor», explica Janira Planes.  

«Les xarxes premien el contingut polaritzant. El seu negoci és tenir com més ulls enganxats a la seva plataforma, millor»

Janira Planes

Imatges «pornogràfiques»

Un dels exemples més estridents l’ha protagonitzat una ‘influencer’ ucraïnesa: es va colar en un tanc aparentment abandonat per gravar un vídeo en què explicava com engegar el vehicle de guerra. Pluja de ‘likes’ i visualitzacions (11 milions) per a ella. Entre els més de 13.000 comentaris que té el vídeo, un ho resumeix així: «TikTok en temps de guerra és un lloc molt salvatge».

A les xarxes socials, aquestes situacions són vistes com una oportunitat per fer créixer la teva marca personal. «TikTok, sobretot, ens ha ensenyat que la clau és l’autenticitat dels moments més mundans», explica Planes, directora de comunicació de la plataforma Wuolah. També –comparteix l’experta– diu molt sobre la manera en què entenem l’oci. Un sol vídeo pot servir per entretenir, comunicar i generar opinió.

Planes ha encunyat un terme afilat per al que s’ha viscut aquests dies a la plataforma: ConflicTok. «El que jo he vist són sobretot noies que l’han utilitzat com a via d’escapament. Segurament és menys traumàtic, almenys a curt termini, viure el conflicte explicant-lo amb sons graciosos i rebent centenars de missatges d’ànim», explica Planes. 

@nastyatyman Если вам попадётся свободный или брошенный БТР – держите лайфхак как его запускать☝ #настятуман #авто #бтр #автознания ♬ оригинальный звук – Туман Настя

Per a Julio Pérez Manzanares, professor de la Facultat de Comunicació i Art de la Universitat de Nebrija i autor d’assajos sobre cultura visual, l’escena de la ‘influencer’ al tanc és un clar exemple del que ell anomena «societat postpornogràfica». Perquè aquesta manera de tractar i banalitzar una situació horrible fa que es ens oblidem del rerefons real.

«Les xarxes han aconseguit el somni pornogràfic per antonomàsia, i és que no siguem capaços de distingir entre les nostres fantasies i la realitat»

Julio Pérez Manzanares

«Gràcies a les xarxes s’ha aconseguit el somni pornogràfic per antonomàsia, i és que no siguem capaços de distingir entre les nostres fantasies i la realitat. Per això han sigut el caldo de cultiu perfecte per a fórmules de llenguatge postpornogràfic com la postveritat, la comunicació emocional o l’aparença de relació i connexió en un món cada vegada més tancat sobre si mateix, més predictiu i més limitat als m’agrada i a la resposta instantània que busca reaccions i viralitzacions, i no reflexions», exposa l’autor de Pospornografía: estética y comunicación en la era viral. 

Nous reptes

Una guerra al primer món el 2022 planteja reptes desconeguts fins ara per diversos fronts. Condiciona indubtablement l’ús estès de les xarxes socials. Per exemple, des de la mateixa estratègia militar. TikTok Jesús A. Núñez Villaverde, codirector de l’Institut d’Estudis sobre Conflictes i Acció Humanitària (IECAH), explica que els exèrcits miren d’establir regles en aquest sentit, fins i tot prohibint als membres de les seves forces armades que difonguin notícies, imatges, etcètera.

«La complexitat que ja tenia qualsevol conflicte violent augmenta en la mesura que el ciberespai comença a tenir un pes significatiu»

Jesús A. Núñez Villaverde

«La complexitat que ja tenia qualsevol conflicte violent augmenta en la mesura que el ciberespai comença a tenir un pes significatiu i, com a mínim, obliga a incloure’l en qualsevol planificació militar», exposa l’expert en seguretat. Aquests dies TikTok ha sigut la xarxa ideal –per la seva agilitat a l’hora de publicar i editar vídeos– perquè civils compartissin imatges que mostraven intervencions i posicions de militars. «Influeix [el contingut publicat a la xarxa] per a bé i per a mal. Per a mal perquè poden donar informació que pugui ser utilitzada per l’enemic i, per a bé, perquè poden contribuir a la desinformació en l’altre bàndol. Fins al punt que de vegades es fan passar per comentaris particulars el que realment és una campanya planificada per confondre l’enemic», comparteix. 

Des d’un prisma molt allunyat a aquest, sorgeix un altre dels grans reptes del present més rabiós, el que ha esclatat a les mans de mares, pares i educadors: com abordar el tema amb els nens. Més encara quan els més crescuts tenen al seu abast un telèfon en què, amb gairebé tota probabilitat, tindrà instal·lada l’aplicació de TikTok.

«És important abordar el tema [amb els nens] abans que comencin a rebre aquests inputs»

David Bueno

Notícies relacionades

David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona, considera essencial l’acompanyament. «No se’ls ha d’amagar la veritat, ja que igualment els arribarà per altres vies», comparteix.

I conèixer-la tan sols a través de TikTok, plataforma amb una gran incidència en adolescents, és perillós ja que pot condicionar la seva percepció sobre el que és una guerra. «És com veure una pel·lícula de Hollywood. Sembla tan irreal, i fins i tot fascinant, que pot generar la sensació que mola. Per això és important abordar el tema abans que comencin a rebre aquests ‘inputs’. En cas contrari, la realitat es pot veure distorsionada, al no percebre el sofriment real de la població», sentencia l’autor d’El cervell de l’adolescent.