Gairebé 800 cubans són jutjats per participar de l’esclat social de l’11-J

«Avui potser no recordaràs la seva cara», cantava el 2020 Abel Lescay. La cançó ‘La voz del viento’ forma part del disc ‘Al pie del árbol’. Llavors el seu autor tenia 21 anys i començava a aconseguir elogis. Lescay, estudiant de la carrera de composició a la Universitat de les Arts, és en l’actualitat un dels 790 cubans que es troben sota procés judicial per haver sortit al carrer durant l’esclat social del passat 11-J.

«Informació sobre els processos penals dels disturbis de l’11 de juliol», va titular Granma, l’òrgan oficial del Partit Comunista, per explicar les accions de la Fiscalia General de la República que involucren 55 persones amb edats entre 16 i 18 anys, i 60 entre 19 i 20 anys. El 69% dels encausats compleixen presó preventiva des del moment en què van cessar les inèdites protestes que van sacsejar diverses ciutats de l’illa. La Fiscalia, va explicar Granma, ha assumit, després de diversos mesos de silenci, «haver» de «continuar informant el poble i l’opinió pública internacional sobre la resposta legal donada als greus fets» que «van atemptar contra l’ordre constitucional i l’estabilitat del nostre Estat socialista».  Sobre l’esquena d’aquests ciutadans pesen acusacions de van des de la sedició al desacatament, la instigació al robatori de béns estatals, el sabotatge i el desordre a l’espai públic. En alguns casos, com han relatat familiars dels detinguts, se’ls van emportar per replicar una consigna. Les penes que ha contemplat la part acusadora arriben als 30 anys de presó.

La severitat judicial ha trobat en Granma un justificatiu que ha suscitat controvèrsies dins i fora del país: «Aquests fets van passar en un context especialment complex de crisi econòmica mundial, aguditzada per una pandèmia sense precedents que va arrabassar la vida a molts cubans, i la recrudescència del bloqueig econòmic, comercial i financer del Govern dels Estats Units al nostre país, que continua intentant, sense poder aconseguir-ho, destruir la Revolució». Se’n desprèn que els manifestants van actuar en funció d’aquests propòsits desestabilitzadors.

EEUU conoce bien que los actuales procesos judiciales en Cuba se desarrollan con pleno apego a la ley y dentro de estándares internacionalmente aceptados. Miente para empañar la labor ejemplar de #Cuba en la protección a su niñez y justificar medidas coercitivas criminales.

— Bruno Rodríguez P (@BrunoRguezP) 24 de enero de 2022

Per ara han tingut lloc 84 judicis. En la meitat d’aquestes causes s’han dictat sentències que afecten 172 ciutadans. «Els EUA coneixen bé que els actuals processos judicials a Cuba es desenvolupen amb plena afecció a la llei i dins d’estàndards internacionalment acceptats. Menteix per entelar la tasca exemplar de Cuba en la protecció a la seva infantesa i justificar mesures coercitives criminals», va explicar el ministre d’Exteriors, Bruno Rodríguez, a través de Twitter. «El canceller menteix», li va respondre Cubalex, un col·lectiu d’advocats i periodistes que reporta sobre les violacions de drets humans a l’illa.

Els arguments de l’oposició

Segons Cubalex, els 790 cubans encausats són víctimes de «la criminalització d’un dret humà natural com la protesta pacífica». La legislació processal cubana «no té» eines que «garanteixin els drets de l’imputat». A aquest element «s’hi suma la total absència de voluntat política per part del Govern per garantir un Estat de dret als seus ciutadans, cosa que es demostra de manera fefaent amb la falta de separació de poders».

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Les autoritats, afegeix l’oenagé, «van negar als familiars el parador real dels detinguts». En molts casos no van tenir «accés a la defensa lletrada». Molts detinguts van ser «coaccionats» per «declarar en contra seu al moment de la detenció». S’ha pogut comprovar «l’ús de mètodes com el tancament durant llargs períodes en patrullers exposats al sol sense permetre’ls la possibilitat d’hidratar-se, o en el cas de les dones el nu total, la revisió forçada de cavitats o l’impediment de lavabo personal diversos dies en presència del seu període menstrual».

El gobierno cubano no solo hostiga a los ciudadanos que salieron a manifestarse, también reprime a sus familias. El gobierno cubano no solo está imponiendo altas penas a quienes salieron a la calle el #11J, están amenazando a sus familias para que no denuncien. pic.twitter.com/AWxBRsLDro

— Cubalex (@CubalexDDHH) 25 de enero de 2022

L’Havana assenyala els Estats Units

Granma va passar per alt aquestes denúncies i va centrar la seva fúria en la sort dels nens i adolescents condemnats pels tribunals nord-americans, sobre la base de l’informe de Child Defender. El president cubà, Miguel Díaz Canel, es va sentir obligat a opinar sobre el que passa als Estats Units. «Alarmant informe ‘L’estat dels infants d’Amèrica 2021’, del Fons @ChildDefender, reconeix flagrants violacions de drets infantils als #EUA. I aquest Govern pretén acusar Cuba. La doble moral de l’imperi no té límits».