Daniel Ortega va iniciar el seu quart mandat consecutiu enmig del desaire internacional

  • L’exguerriller va iniciar un nou mandat de cinc anys amb el suport regional de Cuba, Nicaragua i Bolívia

  • La UE i els Estats Units van redoblar les seves sancions el mateix dia que Ortega va reafirmar els seus llaços amb la Xina

Daniel Ortega va iniciar el seu quart mandat consecutiu enmig del desaire internacional

EFE/Prensa Miraflores

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Enmig del desaire internacional, envoltat amb prou feines dels seus històrics aliats, Daniel Ortega va iniciar el seu quart mandat consecutiu i el segon acompanyat de la seva dona i, en els fets, copresidenta, Rosario Murillo. El nou període s’estén per cinc anys. L’exguerriller sandinista, de 76 anys, va ser reelecte el 7 de novembre en una contesa sense competidors, la majoria empresonats, i sota un flagell repressiu que va colpejar especialment la premsa. El president nord-americà, Joe Biden, va qualificar en el seu moment de pantomima aquests comicis. «Es necessita coratge per ser present aquí», va dir Ortega en al·lusió a l’absència de col·legues regionals, amb l’excepció de Miguel Díaz-Canel, de Cuba; Nicolás Maduro, de Veneçuela, i l’hondureny Juan Orlando Hernández. Bolívia va estar representada pel viceministre de Relacions Exteriors, Erwin Mamani. Mèxic hi va enviar un funcionari de menor rang.

Ortega va encapçalar la Junta de Govern sandinista entre 1979 i 1985. Després de les eleccions d’aquell últim any, va governar fins a 1990, amb el rerefons d’una Guerra Civil finançada des de Washington. Va perdre el seu dret a mantenir-se en el poder davant Violeta Chamorro i des de llavors va iniciar una lenta però inexorable transfiguració que va derivar en una caricatura de l’insurgent que havia participat activament de l’enderrocament d’Anastasio Somoza. És al poder des del 2007. L’abril 2018 va afrontar un esclat social que va provocar nombroses morts, ferits, presos i exiliats, a més de la ruptura amb l’església catòlica i l’empresariat, que havien sigut els seus aliats. Durant el seu discurs d’aquest dilluns, Ortega va expressar les seves intencions de reprendre el camí dels acords que va quedar fet miques fa més de tres anys. «Creu i ratlla, i anem cap endavant estimats germans nicaragüencs». Quan li va tocar el seu torn, Murillo va afegir: «Les lluites, gràcies a Déu, són diferents d’aquest episodi terrible d’abril; aquest episodi va ser l’intent de tornar al somocisme».

Aplaudiments i sancions

«Venim amb l’esperit més generós de solidaritat i de germandat», va dir Maduro a l’aterrar a Managua. La reelecció d’Ortega, va sostenir per la seva banda Díaz-Canel, ha tingut «un enorme significat per a les forces d’esquerra, i per als Governs progressistes d’Amèrica Llatina i el Carib».

Les paraules de cortesia d’aquests convidats van contrastar amb la decisió de la Unió Europea i els Estats Units de redoblar les seves sancions econòmiques i polítiques contra funcionaris importants del règim, i inclusivament part de la cúpula de l’Exèrcit. Ortega no va passar per alt aquestes mesures i va demanar expressament a Biden que compensi econòmicament Nicaragua pel finançament de les accions armades de l’anomenada «contra» durant la dècada dels vuitanta, sota l’administració de Ronald Reagan. «No estem demanant almoina, sinó justícia, exigim que cessi el bloqueig contra Cuba i Veneçuela».

Notícies relacionades

Ortega ha decidit reforçar les seves aliances més enllà de la regió i, enmig dels fastos de la seva assumpció, va firmar un acord de cooperació econòmica amb els representants de la delegació de la Xina. «Continuarem lliurant la lluita per la pau, contra l’hegemonisme, les agressions, les anomenades sancions que no són més que agressions i violacions contra els drets humans. I allà hem coincidit [amb Pequín]», va dir.

Degradació

La poeta i narradora Gioconda Belli va ser companya d’Ortega durant els anys inaugurals del sandinisme. Va trencar amb aquesta estructura partidària a partir de la derrota dels noranta i es va convertir en una fiscal implacable de l’excomandant i la seva dona. El matrimoni, va dir, ha ratificat la seva condició de «capitostos» d’una societat que «ha sigut esquerdada per ells». La parella governarà un país «on la gent aspira a emigrar, on en els últims anys s’ha produït la més gran fuga de cervells que es recorda, on els joves talentosos que estaven començant a generar noves idees han marxat o han sigut perseguits, on no hi ha gairebé família que no estigui ferida per alguna mort o per la mala administració del coronavirus». Ortega i Murillo, va afegir, governaran «envoltats de seguretat perquè tenen por del poble, circumscrits a un petitíssim grup de companys que estan amb ells perquè els deuen favors, però en els quals saben no poden confiar cegament».

Temes:

Nicaragua