Noves sancions a Nicaragua per la deriva autoritària al país

Noves sancions sacsegen el cercle del president de Nicaragua, Daniel Ortega, per la deriva autoritària al país. La Unió Europea ha estès les penalitzacions als fills del mandatari mentre que els Estats Units van anunciar aquest dilluns noves sancions econòmiques contra sis càrrecs del Govern de Nicaragua, i va vetar l’entrada al seu territori de 116 persones que considera «còmplices de soscavar la democràcia» nicaragüenca, hores abans que el president Daniel Ortega iniciés el seu cinquè mandat.

Les restriccions, que afecten, entre d’altres, la ministra de Defensa nicaragüenca, Rosa Adelina Barahona, s’imposen en coordinació amb la Unió Europea (UE), que també va aprovar aquest dilluns noves sancions contra la filla i el fill d’Ortega i contra cinc persones més pròximes al seu Govern. La nova ronda de sancions arriba després que Espanya liderés, al si de la UE, el procés per redoblar les mesures contra Ortega després de les eleccions generals del 7 de novembre que el bloc va considerar fraudulentes i que van posar de manifest la persecució contra qualsevol veu crítica al país.

Així, la UE estén les restriccions d’entrar al bloc i congela els seus actius a Europa a dos dels fills d’Ortega i la seva dona i també vicepresidenta, Rosario Murillo, Camila Ortega i Laureano Ortega, que exerceixen com a assessors presidencials i als quals atribueix maniobres propagandístiques durant les eleccions així com recolzar l’empresonament arbitrari i il·legal de precandidats presidencials i líders estudiantils.

«El president Ortega s’investirà avui per a un nou mandat presidencial, però les eleccions predeterminades que va dissenyar el 7 de novembre no li concedeixen un nou mandat democràtic, només poden fer-ho unes eleccions lliures i justes», va dir en la mateixa línia en un comunicat el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken. Aquests nous avisos continuen sense afectar directament Ortega, però cada vegada estrenyen més el cercle al seu voltant.

Sancions econòmiques

D’una banda, el Departament del Tresor nord-americà va anunciar sancions econòmiques contra tres càrrecs de l’aparell militar del país centreamericà, dues directives de l’Institut Nicaragüenc de Telecomunicacions i Correus (Telcor), i un altre de l’Empresa Nicaragüenca de Mines (Eniminas).

Aquestes sancions afecten la ministra de Defensa, Rosa Adelina Barahona; el general de brigada Bayardo de Jesús Pulido Ortiz, que ocupa el tercer major grau en la jerarquia en el sistema castrense del país, i el cap d’Estat Major de l’Exèrcit de Nicaragua, Bayardo Ramón Rodríguez Ruiz.

El Tresor els sanciona pels «actes estatals de violència» contra l’oposició política i les manifestacions, que han deixat, assegura, més de 300 morts, 2.000 ferits i l’empresonament de «centenars d’actors polítics i de la societat civil».

En el cas de la directora general i directora general adjunta de Telcor –Nahima Janett Díaz Flores i Celina Delgado Castelló, respectivament–, el Tresor les penalitza per «desinformació i persecució de mitjans independents».

Segons el comunicat, Telcor «va suspendre la llicència d’operació del Canal 21» després que el seu director «denunciés anomalies en el procés electoral», i també va operar més de mil comptes en xarxes socials per «difondre propaganda negativa sobre l’oposició».

Responsabilitat per les eleccions

A més, les mesures punitives afecten la presidenta del Consell Suprem Electoral com a responsable última de la preparació, celebració i certificació dels comicis del novembre i altres individus relacionats amb l’organització d’unes eleccions que van tenir lloc en un clima de fustigació i sense les condicions democràtiques mínimes.

Notícies relacionades

«Nicaragua és una gran presó», denuncia la dona del líder opositor Juan Sebastián Chamorro

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Així mateix, el bloc europeu ha imposat sancions contra la Policia Nacional de Nicaragua per la repressió de l’oposició al règim i l’acusa d’«infligir tractes degradants, entre els quals tortures físiques i psicològiques» a les persones detingudes il·legalment.

Amb aquestes mesures, la UE estén les sancions a 21 persones implicades en l’espiral de violència política i les eleccions fraudulentes en la deriva autoritària que viu Nicaragua. El mes de desembre passat, l’alt representant de la UE per a Política Exterior, Josep Borrell, va rebutjar una resposta econòmica a l’assenyalar que el flux comercial amb Managua és escàs i només dificultaria la vida als treballadors nicaragüencs dels sectors afectats.