‘Back in the USSR’

Aquest dilluns, el Partit Demòcrata Liberal de Rússia, formació ultradretana pertanyent a l’anomenada oposició sistèmica, ha presentat per a la seva discussió i votació a la Duma Estatal una moció en què es valorava l’autodissolució de l’URSS amb les mateixes paraules revisionistes que va fer servir el líder del Kremlin per referir-se a aquest esdeveniment històric en un discurs pronunciat fa tres lustres i repetit moltes vegades des d’aleshores: «La Duma estatal considera el col·lapse de la Unió Soviètica com la principal catàstrofe geopolítica del segle XX, que va portar a la desintegració de diverses àrees de la societat» i a l’«exacerbació de les crisis política i econòmica i a l’aparició dels conflictes nacionals», proclama el document. Segons es llegeix al text, els signants de la seva acta de defunció, Borís Ieltsin, president de Rússia aquells agitats anys, Leonid Kravtxuk, el seu homòleg ucraïnès, i Stanislav Xuixkiévitxch, en representació de la petita república de Bielorússia, van realitzar un acte il·legal a l’adoptar una decisió per a la qual «no estaven autoritzats».

L’exaltació cap al desaparegut imperi comunista ha tingut fins al seu vessant esportiu a la moscovita pista de gel CSKA Arena. L’equip nacional d’hoquei, desproveït de bandera i himne a causa dels successius escàndols de dopatge que han esquitxat l’esport local, ha jugat partits d’un torneig de seleccions amb una samarreta retro en què hi havia escrites les sigles de l’URSS en idioma rus i alfabet ciríl·lic –CCCP–. «M’agrada, perquè els nostres jugadors soviètics van entrar en la història de l’esport mundial com uns dels millors», ha justificat Viatxeslav Fetisov, antic defensa de la selecció nacional, exjugador a la lliga professional d’hoquei nord-americana i en l’actualitat membre del Consell de la Federació (Senat).

‘Revival’ i enyorança

El líder del Kremlin, per la seva part, ha volgut aportar el seu gra de sorra a aquesta atmosfera de ‘revival’ i enyorança, revelant per primera vegada un presumpte episodi de la seva vida en aquells agitats anys que, sobre el paper, sembla destinat a congraciar-lo amb les penúries econòmiques que van patir llavors milions de ciutadans exsoviètics: «De vegades, havia de guanyar uns diners extres; vull dir, amb un cotxe, com a conductor privat; no és agradable parlar-ne, però desgraciadament, aquest va ser el cas». En els temps immediatament posteriors al final de l’URSS, milers de caps de família completaven els devaluats salaris portant als seus cotxes de fabricació soviètica camí del treball qualsevol passatger ocasional que aparegués en la ruta. En canvi, Putin, que havia treballat com a agent del KGB a Dresden des de mitjans dels 80, va tornar a Rússia després de la reunificació alemanya en teoria ben col·locat: de seguida va començar a treballar per a una de les estrelles polítiques del moment, Anatoli Sobtxak, que acabaria convertint-se en alcalde de Sant Petersburg.

Notícies relacionades

Putin amenaça amb una resposta «militar i tècnica» si els EUA no responen a les demandes

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La nostàlgia i la reivindicació festiva de l’oficialisme es transformen en neguit, pessimisme i inquietud davant el futur quan els qui parlen són els representants de l’oposició o de les organitzacions dels drets humans. «30 anys després del final de l’URSS, veig que el país no ha extret les conclusions necessàries i no ha derrotat el bolxevisme i el comunisme», explica a EL PERIÓDICO Nikolái Riabkov, cap de files de Iábloko, la principal força liberal de Rússia. «S’està portant a terme la rehabilitació de Stalin i els seus mètodes de Govern, l’individu i els drets de l’home tenen cada vegada menys importància per al Govern; a més, el poder intenta destruir la memòria dels crims soviètics i revisar aquest període», ha denunciat.

Precisament, les maniobres del poder rus per blanquejar i fer oblidar les actuacions de l’Estat totalitari comunista són una de les grans preocupacions de Tatiana Lokxina, al capdavant de l’oficina local de Human Rights Watch. «És precisament en aquests moments quan el Govern vol liquidar Memorial», denúncia Lokxina a través del telèfon. Aquesta organització, una de les tasques de la qual ha sigut revelar i treure a la llum els crims comesos durant l’era soviètica, afronta en aquests moments un procés judicial que podria desembocar en la seva il·legalització. Posats a recordar l’URSS, l’activista Lokxina compara els judicis i condemnes a una bona part del lideratge del Fons contra la Corrupció, l’oenagé fundada pel bloguer empresonat Alekséi Navalni, amb «els processos a dissidents soviètics» del segle passat, on els jutges «no eren independents» i obeïen «consignes «polítiques».