El president peruà, Pedro Castillo, evita per ara el judici polític

  • La proposta dels sectors de dreta no va arribar a prou vots al Congrés

  • Des de la seva assumpció, el 28 de juliol, el mestre rural afronta crisis polítiques permanents

El president peruà, Pedro Castillo, evita per ara el judici polític
3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

El Congrés peruà va rebutjar debatre una moció de censura contra el president, Pedro Castillo –la seva assumpció va ser el 28 de juliol– i dimarts a la nit va esquivar de moment l’horitzó de la destitució que promouen el fujimorisme i els seus aliats. El projecte necessitava 52 vots, però en va aconseguir 46. El recurs de la «‘vacancia’ per incapacitat moral» s’ha convertit en un costum perillós durant els últims anys de vida política al Perú. El president Pedro Pablo Kuczynski va dimitir el 2018 per no ser jutjat pels legisladors. El va substituir Martín Vizcarra, que l’any passat va tastar la mateixa medicina.

«Creiem important manifestar-los que sí que tinc l’autoritat moral, com la té aquest poble, per combatre la corrupció. Avui se’ns jutja per anar-nos-en a fer un cafè en un domicili. ¿On es reunien els expresidents? ¿On feien els seus negocis sota la màniga? ¿On es feien els grans contractes? ¿On ho feien? ¿I per què amb mi? ¿I per què amb un home del poble?», es va pronunciar el mestre rural d’esquerres hores abans que comencés la votació. Les forces conservadores van intentar jutjar-lo pels seus nomenaments polítics, el suposat finançament irregular del Perú Lliure, el partit que el va portar al Govern, denúncies de suposats trànsits d’influències i, a més, per reprendre les relacions diplomàtiques amb Veneçuela i Cuba. Se l’ha responsabilitzat, a més, d’haver generat la «inestabilitat econòmica» del país.

El Congrés és dominat per la dreta i la ultradreta. A primera hora de dimarts creien que s’aplanava el camí de judici polític. El debat va demostrar el contrari. El portaveu de l’oficialisme, Waldemar Cerrón, va considerar durant el seu discurs que no hi havia «arguments sòlids» per forçar la sortida de Castillo pocs mesos abans d’haver assumit el càrrec. La representant d’Aliança per al Progrés, Eduardo Salhuana i el congressista de Som Perú, José Jerí Oré, van seguir el mateix raonament. Ruth Luque, de Junts pel Perú, va estimar que la iniciativa pretén «desconèixer els resultats electorals» que van permetre l’arribada de Castillo al Palau Pizarro. «Hem de reconèixer que hi ha coses que han de canviar, però considerem que la ‘vacancia’ no és el mecanisme, estem en contra de l’admissió a debat de la moció de ‘vacancia’», va opinar Flor Pablo, del Partit Morat.

Els arguments de la dreta

Jorge Montoya, de Renovació Popular, va defensar la moció de ‘vacancia’ perquè el president, va dir, «té poca capacitat moral per conduir per les vies institucionals les Forces Armades.

«No estem dient que el president és un immoral, sinó que no té capacitat moral», va afirmar per la seva banda el fujimorista Hernando Guerra García. Per Edwin Martínez, d’Acció Popular, si bé aquesta vegada Castillo en va sortir airós, «aquesta serà l’última oportunitat que se li donarà» per mantenir-se al poder.

Escenari delicat

Malgrat la derrota parlamentària dels partits hostils a Castillo, la situació política és lluny d’estabilitzar-se. El mandatari ha intentat dialogar amb sectors amb què no té empatia ideològica perquè no s’afegeixin a la conjura. «La circumstància que l’afany de la vacancia no arribi a materialitzar-se, no obstant, no hauria de ser percebut pel Govern com una victòria o un senyal encoratjador. La pregunta que el president Pedro Castillo i els que l’acompanyen a l’administració de l’Executiu més aviat s’haurien de fer és per què el que va començar com una mesura solitària va anar guanyant el pes necessari per posar-los a la defensiva», va advertir el diari de Lima El Comercio, en el seu editorial.

  Des de la seva assumpció, el mestre rural va enfrontar successives crisis que li van valer dimissions de permanents. Pocs dies després d’haver iniciat la presidència, Castillo es va veure obligat a acceptar la renúncia del seu titular Relacions Exteriors del Perú, Héctor Béjar, un exguerriller guevarista durant els anys seixanta, per haver relacionat els serveis d’intel·ligència amb l’origen de la violència política en aquest país. Després van abandonar el Govern el ‘premier’ Guido Bellido i altres ministres.

Notícies relacionades

L’últim escàndol va tenir lloc setmanes abans. El ministre de l’Interior, Luis Barranzuela, va haver d’abandonar el Govern després d’organitzar a casa seva una reunió amb música tan estrident que els veïns no van tenir cap altra alternativa que denunciar-la davant la policia. A Barranzuela li va donar per trasgredir les mateixes recomanacions de la seva cartera a la població per frenar l’expansió de la Covid-19.

 

Temes:

Perú