Crisi sanitària global

Schloz aposta per introduir la vacunació obligatòria a Alemanya

  • El futur canceller, el govern sortint de Merkel i els estats federats planegen més restriccions de la vida pública davant el repunt de la pandèmia

Schloz aposta per introduir la vacunació obligatòria a Alemanya

CLEMENS BILAN

3
Es llegeix en minuts
Andreu Jerez
Andreu Jerez

Periodista

ver +

La introducció de la vacunació obligatòria a Alemanya podria ser una qüestió de mesos. Així ho ha dit aquest dimarts el futur canceller federal, el socialdemòcrata Olaf Scholz, en una entrevista amb el diari Bild Zeitung, el diari més venut i llegit del país. «La meva proposta és introduir-la a principis de febrer o a inicis de març», ha apuntat Scholz amb la vista posada en la votació necessària al Bundestag per introduir aquesta controvertida mesura, en un país en el qual hi continua havent importants sectors de la població que es neguen a vacunar-se contra el coronavirus malgrat les xifres de nous contagis.

Scholz, que previsiblement serà investit canceller la setmana vinent amb els vots del seu partit, de Els Verds i dels liberals de l’FDP en virtut de l’anomenada coalició semàfor, ha posat èmfasi en el fet que la mesura ha de ser discutida i votada al Bundestag. També ha apostat per alliberar els diputats i les diputades de la disciplina de partit per ser un «assumpte de consciència».

Scholz es desdiu així de la seva promesa prèvia a les eleccions del setembre passat de no introduir una vacunació obligatòria contra el coronavirus. El futur canceller reacciona a les cada vegada més veus que demanen mesures més dures per ampliar la quota de vacunació a Alemanya, que actualment està en el 79% de la població major d’edat. Estats com Baviera o Saxònia presenten, no obstant, una vacunació menor del 70% i del 60%, respectivament.

Reunió a tres bandes

Les paraules del líder de l’SPD arriben el mateix dia en què el govern sortint d’Angela Merkel, el seu successor i els governs regionals dels 16 estat federats han celebrat una reunió d’urgència per abordar noves mesures davant l’augment de les infeccions per coronavirus. Malgrat que la incidència acumulada durant set dies va caure lleument aquest dimarts, continua estant per sobre dels 450 nous contagis per cada 100.000 habitants.

Les autoritats reunides aquest dimarts no van prendre cap decisió concreta, però van coincidir que són necessàries restriccions addicionals de la vida pública per frenar la cadena de contagis que fa setmanes que porta al límit el sistema sanitari en regions de l’est i el sud d’Alemanya. Algunes de les mesures posades a sobre de la taula són: la introducció de l’anomenada regla 2G per a comerços i locals a tot el territori, cosa que suposaria que només persones vacunades i recuperades del virus podran accedir a aquests espais; restriccions de reunió per a persones no vacunades, també en espais privats; limitació per a celebració d’esdeveniments públics, com els partits de la Bundesliga, que aviat podrien haver de celebrar-se a porta tancada a tot Alemanya. El Leipzig RB, de Saxònia, ja va haver de jugar sense públic al seu estadi el cap de setmana passat.

Reconeixement del Constitucional

Aquest dimarts també es va conèixer una decisió judicial llargament esperada a Alemanya: el Tribunal Federal Constitucional va avalar les restriccions de les llibertats individuals –com la de moviment, la de reunió o el toc de queda nocturn– introduïdes pel Govern de Merkel des de l’inici de la pandèmia.

Notícies relacionades

L’alt tribunal dona el seu beneplàcit a l’anomenat «fre d’emergència», un paquet legal que va entrar en vigor el mes passat d’abril i fins al juny, i que obligava tots els estats federats a fer complir per igual les restriccions de la vida pública. La mesura, impulsada per la mateixa Merkel, va generar una onada de demandes. El Constitucional considera que les restriccions van estar justificades per protegir la salut pública i salvar vides.

Aquest «fre d’emergència» va ser en el seu moment posat en dubte pels liberals de l’FDP i també per algunes veus de Els Verds, en aquell moment en l’oposició i ara a punt de convertir-se en part del Govern juntament amb els socialdemòcrates d’Olaf Scholz.