Comicis presidencials

Les eleccions xilenes obren un nou escenari polític al país

  • Prop de 15 milions de xilens han sigut cridats a les urnes en uns comicis que necessitaran una segona volta per conèixer el pròxim cap d’Estat

  • El jove d’esquerres Gabriel Boric i l’ultraconservador José Antonio Kast apareixen com els possibles rivals el 13 de desembre

Les eleccions xilenes obren un nou escenari polític al país

EFE

3
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Els xilens han elegit aquest diumenge els dos candidats que es disputaran la presidència el 13 de desembre en una segona volta electoral. Prop de 15 milions d’electors estaven cridats a les urnes en una jornada que el president del Servei Electoral, Andrés Tagle, ha qualificat de «tranquil·la i sense incidents». Els primers resultats oficials que indiquin tendència no es coneixeran fins ben entrada la matinada, hora espanyola. Sigui quin sigui l’escrutini final, tot indica que el país poc s’assemblarà al que es va configurar a partir de 1990, quan va començar la transició democràtica. La lluita en el segon torn serà entre dos models polítics i econòmics radicalment oposats que obriran un nou escenari polític, diferent del passat més recent. La fissura va començar amb l’esclat social que va castigar el país el novembre del 2019.

Xile és un país amb uns índexs de participació electoral molt baixos. El 2017, l’avui molt impopular president Sebastián Piñera va guanyar els comicis amb una participació del 48% dels vots. El portaveu del Govern, Jaime Bellolio, ha afirmat que aquest diumenge s’ha evidenciat un interès més gran dels xilens, potser relacionat amb tot el que està en joc.

No en va, Gabriel Boric, el jove candidat d’Apruebo Dignidad, l’aliança que conformen una nova esquerra forjada en les protestes estudiantils de l’última dècada, i el Partit Comunista, va convocar la societat a votar sense «por» en aquest «moment històric». Boric apareixia en les enquestes prèvies amb un lloc assegurat en la segona volta, però els últims dies ha sigut objecte d’una forta campanya mediàtica que ha tingut com a eix central atiar el temor d’un retorn del «comunisme», amb una retòrica de vegades emparentada amb què va passar en aquest país en els anys 70 durant el fallit intent de Salvador Allende de construir el socialisme per la via pacífica.

Acords després dels comicis

Si els sondejos no s’equivoquen, el diputat, de 35 anys, lluitarà per la presidència amb l’ultradretà José Antonio Kast o Sebastián Sichel, abanderat d’una dreta moderada. El detall no és menor. Un altre aspecte que es dilucidarà en poques hores és l’avantatge que traurà el guanyador a qui serà el seu rival en la segona volta, així com el suport que rebran dels candidats que han quedat fora del duel.

Passi el que passi, Boric necessitarà arribar a un acord amb el centreesquerra que va governar Xile entre 1990 i el 2010 de manera ininterrompuda. La seva candidata, Yasna Provoste, esperava aquest diumenge un miracle a les urnes. Però la realitat li indicava que haurà de ser artífex d’un acord de cara al 13 de desembre amb la coalició Apruebo Dignidad.

Dilluns, els analistes començaran a treure conclusions del que passarà les pròximes i vertiginoses setmanes. Segons Alex Callís, per saber cap a on s’encamina Xile serà necessari saber la composició del futur Congrés, que aquest diumenge s’ha renovat de manera parcial.

Nova Constitució

A aquest context de forta tensió i incertesa s’afegeix l’Assemblea Constituent, que en pocs mesos ha d’acabar la nova Carta Magna que enterrarà per sempre la institucionalitat del pinochetisme. La presidenta de la Convenció Constitucional, Elisa Loncon, una acadèmica d’origen maputxe, va assegurar que qui surti finalment elegit cap d’Estat encapçalarà de fet un Govern de «transició» perquè iniciarà les seves funcions sense que encara regeixi el nou text fonamental, que haurà de ser aprovat a través d’una nova consulta popular, a mitjans del 2022.

Notícies relacionades