Extrema dreta
Jutgen el polemista francès Zemmour pels seus insults contra joves migrants
Comença al Tribunal de París el judici de la nova sensació de l’extrema dreta a França
L’assagista xenòfob va titllar els menors no acompanyats de «lladres», «assassins» i «violadors»
Fort amb els febles i covard amb els poderosos. El polemista ultra Éric Zemmour va encarnar aquest dimecres aquesta actitud habitual en els dirigents d’ultradreta i es va absentar de la sala d’audiències. El Tribunal de París ha començat aquest matí el judici de l’assagista-candidat per haver insultat els migrants menors d’edat en un programa de televisió. Els jutges decidiran si la nova sensació de l’extrema dreta a França va cometre un delicte de «complicitat en la provocació de l’odi racial i d’injúria racial». Per això, podrien condemnar-lo fins a un any de presó i 45.000 euros de multa.
Els fets jutjats es remunten al 29 de setembre del 2020. En un plató de CNews, coneguda com la «Fox francesa» per la seva línia editorial molt conservadora, Zemmour es va esplaiar amb duresa contra els menors estrangers no acompanyats: «No tenen res a fer aquí. Són lladres, assassins i violadors, això és tot el que són. Hem de reexpedir-los al seu país i no haurien ni tan sols de venir a França».
Aquestes declaracions es van produir pocs dies després d’un intent d’atac contra l’antiga seu de la redacció de la revista Charlie Hebdo per part d’un pakistanès, de 25 anys, però que uns anys abans s’havia fet passar per un menor d’edat. Llavors, Zemmour va aprofitar aquesta temptativa gihadista per llançar tota la seva bilis xenòfoba. Ho va fer divulgant fake news, ja que només el 10% d’aquests joves migrants han comès delictes. Segons els advocats del polemista, no obstant, ell només «va repetir amb paraules diferents» la preocupació expressada per les autoritats sobre la delinqüència relacionada amb migrants adolescents, que no compten amb l’empara de cap familiar i sovint viuen en situacions de gran precarietat.
«L’essència mateixa del racisme»
«L’essència mateixa del racisme»Els atacs verbals de Zemmour van indignar tant associacions humanitàries, com SOS Racisme o la Lliga de Drets de l’Home, com els consells departamentals (l’equivalent francès dels provincials), encarregats de gestionar l’acollida de menors no acompanyats. Aquests es van presentar com parts civils en el judici.
Tot i que li agrada donar lliçons sobre l’autoritat, el polemista va preferir evitar comparèixer davant les autoritats judicials. Els seus lletrats ho van justificar amb l’argument d’«evitar que l’espai judicial es transformés en un estudi d’una cadena de televisió d’informació 24 hores». A més de l’assagista-candidat, també es jutja el director del grup Canal+, del qual forma part CNews i el president del qual, el controvertit Vincent Bolloré, és el gran mecenes del polemista.
Malgrat l’absència de Zemmour, les primeres hores del plet van resultar agitades. La majoria de les associacions presents en el procés ho fan «per fer política», va criticar Olivier Pardo, advocat del polemista. Les declaracions del tertulià ultra representen «l’essència mateixa del racisme», havia afirmat abans el representant legal de SOS Racisme, Patrick Klugman.
Condemnat dues vegades en el passat
Notícies relacionadesCondemnat dues vegades en el passatDes que es va donar a conèixer al gran públic principis dels 2000 –fins aleshores era un cronista polític de poc import de Le Figaro–, Zemmour ha sigut jutjat una quinzena de vegades per les seves declaracions xenòfobes. En la majoria de casos el van absoldre, però ja el van condemnar en dues ocasions per racisme.
El seu discurs ultradretà sense pèls a la llengua resulta la marca de distinció del polemista, que podria oficialitzar la seva candidatura al desembre. Després d’haver-se erigit en la sensació de la precampanya, tot i que la seva omnipresència mediàtica ha perdut gas les últimes setmanes, els sondejos li atorguen entre el 13% i el 19% dels vots. Aquestes estimacions el situen entre segon o tercer, però s’han d’agafar amb pinces ja que falten cinc mesos per a les presidencials d’abril del 2022. Del que no hi ha cap dubte és que Zemmour farà de les seves provocacions un dels pilars de la seva campanya. El passat 13 de novembre, es va desplaçar davant del Bataclan per aprofitar la commemoració dels atemptats del 2015 per responsabilitzar-ne François Hollande i l’arribada refugiats. Aquest vídeo manipulador no només va suscitar una àmplia condemna, sinó que també va ser un exemple paradigmàtic del seu estil provocador, al límit del moral i el legal, però que pot aportar-li milions de vots.
