Així funciona la xarxa de tràfic de persones dissenyada per Lukaixenko per portar immigrants a la UE

Després, des de la capital econòmica turca, va volar fins a Minsk i, una vegada allà, es va allotjar en un hotel durant 10 dies. Finalitzat aquest temps, va agafar un taxi juntament amb quatre companys més i es va dirigir cap a la frontera, l’etapa més complicada i perillosa del viatge, una cosa similar al que es va convertir en la crisi de refugiats del 2015 el pas del mar Egeu, entre Turquia i Grècia, on van morir desenes de persones.

«En total, he pagat 2.500 dòlars», admet Goran a EL PERIÓDICO en un alberg caritatiu polonès on ha sigut acollit. Tota una fortuna per a la seva butxaca i una xifra en cap cas justificable, a priori, per les despeses del viatge: el visat tan sols hauria de costar unes desenes de dòlars i un hotel a Minsk, una quantitat similar, mentre que un bitllet d’avió entre Turquia i Bielorússia, en condicions normals, ascendiria a tot estirar a 150 i 200 euros. Els mitjancers que van participar en l’organització del seu viatge, segons Goran, eren de nacionalitat «iraquiana, turca i bielorussa». En el més que probable cas que Polònia acabi rebutjant la seva sol·licitud d’asil, serien uns diners perduts per sempre.

En el cas d’Ahmed, l’escala turca va ser substituïda per un vol des de Dubai a Minsk, a bord d’un avió de FlyDubai, una companyia aèria de baix cost dels Emirats. En el seu cas, assegura haver desemborsat «uns 3.000 dòlars», una xifra que supera de llarg unes despeses de viatge que, sobre el paper, haurien de ser només una mica superiors a les de Goran. Tot i que se sent enganyat, Ahmed evita també donar noms o detalls sobre els individus o institucions que van participar en el seu trasllat. Només insisteix que si hagués sabut les dificultats i els perills del viatge, mai l’hauria emprès.

Tot i que cap dels dos admet haver sigut ajudat pels militars bielorussos en el moment de creuar la frontera, a les xarxes circulen fotografies de guàrdies fronterers bielorussos amb enormes tenalles per tallar els filats que separen la demarcació, o trasllats de migrants sota la vigilància d’efectius de les forces de seguretat d’aquest país.

Operació de Lukaixenko

La Unió Europea (UE) està convençuda que aquesta nova crisi migratòria no és més que una operació dissenyada pel règim d’Aleksandr Lukaixenkoper desestabilitzar la Unió. Més encara. En aquesta suposada xarxa de tràfic humà organitzada pel Govern de Minsk, seria el mateix entorn del dictador bielorús el que s’estaria beneficiant dels ingents beneficis econòmics que generen els sobrecostos cobrats als immigrants. Clement Bon, secretari d’Estat per a Assumptes Europeus del Govern de França, ha acusat recentment «familiars de Lukaixenko» de trobar-se al capdavant del dispositiu i lucrar-s’hi, tot i que va evitar esmentar-los pel nom.

Precisament, les sancions que els Vint-i-set preveuen aprovar ben aviat afecten entitats i aerolínies que col·laboren amb el trasllat, i podrien incloure companyies tan conegudes en territori europeu com Turkish Airlines o FlyDubai, a més dels membres de l’entorn del president bielorús que s’estarien omplint les butxaques amb l’operació.

Nicolás de Pedro, expert en amenaces híbrides, Rússia i desinformació del londinenc Institute for Statecraft, estableix un paral·lelisme entre l’actual crisi migratòria i anteriors ocasions en què països veïns de la UE, com Turquia o el Marroc, van utilitzar la immigració com a arma llancívola contra la Unió, tot i que creu que aquest «és un cas més greu» i constitueix per les seves circumstàncies un desafiament més gran a la UE. Erdogan o Mohamed VI «es van limitar a obrir les fronteres i permetre el pas», mentre Lukaixenko «porta immigrants al seu territori en un pont aeri i en una complexa operació logística», assegura telefònicament a EL PERIÓDICO.

L’ombra de Rússia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Molts acadèmics i responsables polítics dels EUA i la UE entreveuen en l’actual crisi l’ombra de Rússia, un país acusat de forma reiterada en els últims anys de llançar campanyes de desestabilització i ingerència a Occident i únic aliat que li queda al món al president bielorús. Amb una satisfacció indissimulada, els responsables polítics a Moscou han reaccionat als esdeveniments, recolzant sense fissures Lukaixenko i exigint fins i tot als responsables europeus que concedeixin el mateix tracte que van donar al seu dia a Ankara, i ofereixin a Minsk contrapartides econòmiques a canvi de mantenir els aspirants a refugiat al seu territori. «¿Per què no és possible ajudar els bielorussos de la mateixa forma?», va etzibar el ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov.

La seva portaveu, Maria Zakhàrova, va carregar amb força contra Polònia, recordant que va ser dels pocs països que van recolzar el 2003 l’ocupació de l’Iraq per l’aliança anglo-nord-americana. Segons l’opinió de l’analista De Pedro, «aquestes declaracions demostren de forma clara el beneplàcit de Moscou» davant el que està passant, mentre «sembren la discòrdia a la UE proporcionant» a aquells sectors de l’opinió pública europea que es van oposar el 2003 a la guerra de l’Iraq «elements per atacar Varsòvia» .