Bòsnia, en perill de desintegració pels seus cabdills

Les picabaralles de vells cabdills apareixen, una vegada i una altra, com un dels problemes més grans a Bòsnia. L’última, que ha encès l’alarma internacional per temor d’un nou conflicte al turmentat país balcànic, té un nom i cognom molt conegut a la regió. És el del veterà Milorad Dodik, principal líder serbobosnià des de fa dècades i actual representant serbi al Govern tripartit multiètnic de Bòsnia i Hercegovina, el complex model imposat de governança en els acords de Dayton que van posar fi a la guerra (1992-1995). La principal amenaça de Dodik: desconnectar la regió semiautònoma sèrbia (anomenada República Srpska, RS) d’algunes institucions nacionals que tenen diverses competències crucials, entre les quals, les de l’Exèrcit estatal, de la judicatura i de la Hisenda pública. Institucions que fins ara s’han compartit amb l’altra entitat bosnianocroata del país (la Federació de Bòsnia i Hercegovina).

Un envit que ha alarmat tant internacionalment que, des de múltiples fronts, s’ha començat a parlar del «risc» que, per aquesta nova disgregació no consensuada, el país pugui sumir-se en «una nova perillosa onada de violència», com diu Adi Ćerimagić, investigador sènior de The European Stability Initiative. A Bòsnia, «les persones en parlen com una cosa que ja no és impensable. I no s’ha d’oblidar que a la República Srpska viuen uns 200.000 ciutadans no serbobosnians, que són els més vulnerables i ara estan molt espantats», adverteix.

Els últims anys, «Dodik ha perdut popularitat i per això està jugant de nou la carta del nacionalisme per mantenir-se en el poder. El problema és que és difícil preveure el que això pot desencadenar als carrers», afegeix Ćerimagić. «Les autoritats de la RS fins i tot van fer recentment un gran exercici militar a prop de Sarajevo. Això ha disparat la preocupació i la por de molts», exemplifica Valery Perry, de Democratization Policy Council. No obstant, altres veus relativitzen el risc. «Dubto que això pugui desembocar en una altra guerra. Ningú vol això. La gent està més aviat esgotada per la situació socioeconòmica del país», afirma la politòloga independent Ivana Marić.

Grans protestes

La novetat més destacada de la crisi és precisament aquesta, diu Marić. «A Bòsnia hi ha una terrible crisi econòmica i sanitària, empitjorada per la pandèmia i, fa un mes, el mateix Dodik va ser objecte d’una gran protesta a Banja Luka (la capital de República Srpska) per la corrupció, el nepotisme i el desgovern del qual ell també és responsable. Així s’explica aquesta crisi: és pura propaganda, una maniobra de distracció per continuar alimentant les preexistents xarxes clientelars», opina. «La corrupció és sens dubte un problema major que consumeix aquest país», afegeix la periodista Elvira Jukic.

La cronologia de la crisi, en certa mesura, reflecteix aquest context. Les pujades de to de Dodik, de fet, van començar a produir-se aquest estiu, després que Bòsnia patís entre març i abril el pitjor moment de la pandèmia després de més d’un any en què les autoritats, malgrat la situació internacional, gairebé no havien imposat mesures per frenar la Covid. Així, al juliol, amb la decisió de l’anterior alt representant per a Bòsnia, l’austríac Valentin Inzko, d’introduir una esmena al Codi Penal bosnià per prohibir que es neguin el genocidi i els crims de guerra –un tema que encara genera debats als Balcans–, Dodik va escriure el preàmbul de la crisi actual. Ho va fer a l’anunciar, immediatament, la seva intenció de boicotejar les institucions locals.

Política comuna

Notícies relacionades

El robatori d’unes joies que van pertànyer a Napoleó obliga a tancar el museu del Louvre aquest diumenge

Justícia al Sudan

Al setembre, l’escàndol que va esclatar després de conèixer-se un cas de presumpta corrupció en l’adquisició de subministraments –fins i tot d’oxigen destinat a pacients de Covid– per combatre la pandèmia, va ser una altra ocasió que Dodik no va desaprofitar. Al revés, la va utilitzar en el seu favor per establir les bases per crear una agència del medicament pròpia i separada de Sarajevo. I, a l’octubre, fins i tot va al·ludir a «la via eslovena» com a solució per a la ruptura de Bòsnia, amb referència a la declaració unilateral que Ljubljana va utilitzar el 1991 per separar-se de l’avui extinta Iugoslàvia.

Així van saltar també les alarmes a la UE (la situació és «de gran preocupació», va dir la setmana passada el portaveu d’Exteriors europeu, Peter Stano). El problema és que precisament «l’absència d’una política comuna europea als Balcans, el traspàs de poder a Alemanya i que Rússia no donés el seu aval [al Consell de Seguretat de l’ONU] al nou alt representant Christian Schmidt, també són elements que van permetre que Dodik llancés els seus envits», reflexiona Ćerimagić. I afegeix Jukic: «És en aquest caos que tot és possible».