Sánchez reclamarà més ambició davant la tíbia resposta de Brussel·les als preus de la llum

Ni la «caixa d’eines» inclosa fa una setmana per la Comissió Europea en la seva proposta per frenar l’escalada dels preus de l’electricitat ni l’esborrany de conclusions que perfilen els líders de la Unió Europea com a colofó a la «discussió estratègica» d’aquest dijous i divendres al Consell Europeu que se celebra a Brussel·les reflecteixen, segons el parer del Govern espanyol, la gravetat de l’emergència energètica que viu Europa. Les recents propostes són decebedores, insuficients i no compleixen les expectatives espanyoles. Tot i així, el president Pedro Sánchez acudeix a la cimera, segons fonts del Govern, amb una posició contundent i la intenció de lluitar i demanar a la resta de caps d’Estat i de Govern més ambició perquè Europa adopti mesures més estructurals.

Segons la carta d’invitació dirigida pel president del Consell Europeu, Charles Michel, l’escalada dels preus s’abordarà en la primera jornada de la cimera per estudiar què es pot fer a escala nacional i europea tant a curt com a llarg termini. Com a punt de partida, la comunicació presentada el 13 d’octubre per l’Executiu comunitari en què Brussel·les enumera les mesures a escala nacional que poden adoptar els governs a curt termini per frenar l’impacte de la pujada dels preus, però que aparca les grans propostes d’Espanya. Un revés que a Madrid es prenen amb resignació ateses les grans diferències de diagnòstic que existeixen de sud a nord i d’est a oest d’Europa.

«És clar que hi ha un parell de països que tenen problemes amb preus domèstics a l’alça i és just que vulguin treure el tema», però «a curt termini són els estats membres els que han d’actuar no la Comissió Europea», afirmen fonts diplomàtiques d’un dels països del nord d’Europa satisfetes amb les mesures i el full de ruta plantejat per Brussel·les. «Pensem que és una caixa equilibrada» i «molt útil», afegeixen altres fonts que, igual com la Comissió, consideren que la pujada dels preus energètics és un problema temporal. És la tesi que defensen països com Holanda, Alemanya o Bèlgica.

Amb Michel i von der Leyen

Malgrat aquesta divergència d’opinions, Sánchez, que mantindrà un esmorzar de treball amb Michel i una trobada posterior amb la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, defensarà aquest dijous davant els seus homòlegs, tal com han fet les vicepresidentes Nadia Calviño i Teresa Ribera en diferents formacions del Consell, la importància d’impulsar compres conjuntes de gas i crear reserves estratègiques, la necessitat d’abordar amb més contundència l’especulació als mercats d’emissions de CO2, el foment de contractes a llarg termini i una reforma en profunditat del mercat de l’electricitat. 

Qüestions, totes, que no s’esmenten explícitament a l’esborrany de conclusions, que només convida Comissió i governs a utilitzar «urgentment de la millor manera possible» la caixa d’eines per donar ajuda a curt termini als consumidors i empreses més vulnerables i a considerar a mitjà i llarg termini altres mesures que millorin la resiliència i la seguretat en el subministrament. «No hi ha solucions fàcils i (sens dubte) no hi haurà solucions dissabte», admeten des d’un altre país del nord d’Europa. Tot i així, s’espera un debat intens –hi ha països que aprofitaran per defensar els beneficis de l’energia nuclear i d’altres per atacar el paquet climàtic Fit for 55– que no s’acabarà en aquesta cimera, en què, a més d’energia, també es parlarà de Polònia i l’Estat de dret.

Discussió sobre Polònia

La sentència del Tribunal Constitucional polonès qüestionant la primacia del dret comunitari i les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea han obert una bretxa més en les ja tenses relacions amb Varsòvia. Malgrat els intents de Michel per esquivar el debat i tot i que no estava inicialment a l’agenda, són molts els estats membres que han exigit un debat sobre una sentència que va deixar moltes capitals «en xoc». La idea és traslladar en persona al primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki, el profund malestar que regna després de la sentència, tot i que fonts del Govern espanyol esperen que no acabi monopolitzant el Consell Europeu. 

Notícies relacionades

La UE xoca amb Polònia

Què estan fent els països europeus per mitigar la pujada del preu de la llum

«Necessita sentir la reacció d’altres estats membres. No serà un passeig pel parc», augura un diplomàtic europeu. Entre els països que estan determinats a prendre la paraula hi ha el primer ministre holandès, Mark Rutte, que ja ha demanat a Brussel·les que no aprovi el pla de recuperació polonès –i desbloquegi els 23.900 milions en subsidis– mentre Varsòvia no respecti les sentències del TJUE. No ho farà amb ànim d’intensificar l’enfrontament, però és «una qüestió greu i cal abordar-la», assenyalen fonts holandeses satisfetes amb la línia d’actuació marcada per Von der Leyen aquesta setmana al ple d’Estrasburg. «Per a nosaltres la base de la discussió és que tothom ha de complir els veredictes dels tribunals, especialment del TJUE. És un valor bàsic de ser europeu que mai hauria de ser desafiat.

A més d’energia i Polònia, la cimera també avaluarà la situació de la Covid-19, la transició digital, les relacions comercials i la política migratòria. L’esborrany de conclusions torna a denunciar qualsevol intent de tercers països per instrumentalitzar la immigració per motius polítics, recalca la importància d’assegurar una política de devolucions efectiva i un control «efectiu» de les fronteres exteriors, i esforços per evitar «moviments secundaris».