Editorial Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

La UE xoca amb Polònia

Europa no pot cedir sota pena d’establir un perillós precedent que qüestioni els principis de la Unió

3
Es llegeix en minuts
La UE xoca amb Polònia

JOHANNA GERON / AFP

La primacia del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre els tribunals nacionals dels estats membres és un dels fonaments més sòlids i lògics sobre el qual descansa el principi d’igualtat de tots els ciutadans europeus. Els tractats d’adhesió protegeixen i consagren aquest principi que, si admetés excepcions, es trencaria. Es tracta, sens dubte, d’una cessió de sobirania, com sosté el primer ministre de Polònia, Mateusz Morawiecki, però aquesta cessió és necessària i ineludible perquè, en cas de no existir, es vulneraria el referit principi d’igualtat que és tant com dir que patiria un dany greu la cohesió dels Vint-i-set.

L’agra discussió d’aquest dimarts al Parlament d’Estrasburg és a més esclaridora: la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, es va veure en la necessitat de recordar que no es pot impugnar la prevalença del dret comunitari i de les resolucions del TJUE; el primer ministre polonès va acusar la Unió Europea de practicar el xantatge financer (el bloqueig de fons procedents de Brussel·les). En realitat, el recurs a l’anomenat mecanisme de condicionalitat de l’Estat de dret és perfectament possible d’acord amb el reglament aplicable al període pressupostari 2021-2027, i el compromís de la Comissió a supeditar qualsevol decisió al que dictamini el TJUE és una mostra de prudència extrema i una forma de donar a Polònia prou temps perquè recapaciti.

Més enllà d’aquests formalismes, el que està en joc és la consolidació de la unitat de doctrina jurídica davant la pretensió del Govern polonès d’obrir la porta a una espècie de règim jurídic a la carta en virtut del qual cada Estat adquiriria la potestat de respectar o no el patrimoni jurídic del TJUE, segons entengués que col·lideix o no amb la seva Constitució. L’eurofòbia de l’extrema dreta, en la qual cal incloure Llei i Justícia, el partit majoritari al Parlament de Varsòvia, apunta justament a aquest objectiu, moguda pel seu frenesí nacionalista i divisiu. I per aquesta mateixa raó, tots els grups del Parlament Europeu, menys el grup ultra, s’han manifestat contra la posició defensada per Morawiecki des de la tribuna.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

La Unió Europea no pot cedir en aquest dissens sota pena d’establir un perillós precedent. Perquè si ara cedís, debilitaria enormement la seva posició en altres assumptes que són sobre la taula, com la llei aprovada a Hongria que prohibeix parlar d’homosexualitat a les escoles i que la UE considera que lesiona la doctrina llargament consolidada de protecció dels drets humans. És a dir, si ara transigís, no podria en el futur sortir en defensa de la igualtat dels ciutadans europeus davant qualsevol transgressió dels seus drets. Perquè al que a la pràctica aspira el Govern polonès és a presentar-se davant l’electorat que el sosté com a valedor a ultrança de la identitat nacional i, alhora, com a decidit defensor que el país es mantingui al si de la UE en les condicions que Varsòvia estableixi. Una cosa del tot inassumible pels altres socis i que només pot derivar en greus i costoses conseqüències d’acord amb les regles de joc que els europeus s’han donat des d’antany. La pretensió de mantenir-se dins de la UE sota unes regles ‘ad hoc’ té un precedent en l’actitud que va sostenir el Regne Unit i durant dècades, i va acabar desembocant en el Brexit. El cas no es pot repetir.