Bolsonaro pot ser acusat de crim contra la humanitat

El president de la Comissió Investigadora del Senat (CPI-Covid-19), Omar Aziz, va assegurar aquest dimarts que està provat que el president brasiler Jair Bolsonaro va cometre greus delictes en la pandèmia, entre els quals, ni més ni menys que crim contra la humanitat. En declaracions al diari carioca O Globo, el legislador va demanar a la CPI que se centrés en les acusacions que tenen proves consistents per evitar desacords que posin en perill el pronunciament, així com qüestionaments posteriors.

Des del cap de setmana passat, els diaris brasilers van començar a filtrar fragments d’un voluminós expedient d’unes 1.200 pàgines que va redactar el senador Renan Calheiros i en què es responsabilitza el cap d’Estat de negligències en matèria de política sanitària que van facilitar l’expansió del virus i la mort de més de 603.000 persones. El relator, va dir al diari paulista Estado, atribueix a Bolsonaro 11 crims. Aziz va estimar convenient almenys eliminar del dictamen final l’acusació contra el capità retirat de genocidi contra els indígenes.

Els integrants de la CPI han d’escoltar aquest dimecres l’informe en què proposa presentar càrrecs contra 70 persones. Sis dies més tard, els senadors ho hauran de votar. En cas que sigui afirmatiu, la Procuradoria General (fiscalia) i el Tribunal Suprem Federal hauran d’intervenir en l’assumpte. La primera possibilitat no inquieta Bolsonaro. El procurador general, Augusto Aras, és un home que sol complaure el president amb els seus pronunciaments.

Alguns analistes van especular amb la possibilitat que el text acusatori naufragui per desacords entre els legisladors. «No tenim cap raó, després de sis mesos de treball, per arribar al final i llençar-ho tot. Això no està en la ment de ningú», va dir Aziz, que ja va anunciar el seu vot favorable.

Un historial de despropòsits

Quan va esclatar la pandèmia, Bolsonaro la va qualificar de «gripeta». L’allau de morts no va fer-lo canviar d’opinió. Gairebé el 50% dels brasilers ja tenen les dues vacunes. Un 73,4% s’ha immunitzat una sola vegada. El president, cap. Ho considera innecessari. El to dels seus discursos sanitaris no s’ha modificat malgrat les evidències i la pèrdua de la popularitat amb què va assumir el poder, el 2019: el capità retirat rep a penes un suport del 22%.

La CPI ha arribat a la conclusió que el Govern d’ultradreta va constituir una mena de Ministeri de Salut paral·lel, integrat per metges negacionistes, que no van tenir objeccions a defensar l’ús de la hidroxicloroquina per combatre la Covid-19.  El general Eduardo Pazuello, exministre de Salut, és greument assenyalat a l’informe pel desastre que va tenir lloc a Manaus. La històrica ciutat de l’estat de l’Amazones es va col·lapsar per la falta d’oxigen als hospitals.

Notícies relacionades

Milei acusa Sánchez de portar la "decadència"

Més de 17.000 menors han perdut la família a Gaza

Calheiros va formular, a més, greus assenyalaments contra el substitut de Pazuello, Marcelo Queiroga Lopes; l’exministre de la Presidència Onyx Dornelles Lorenzoni; l’exministre d’Exteriors Ernesto Henrique Fraga Araújo; el secretari de Salut Indígena, Robson Santos; el senador Flavio Bolsonaro, i el seu germà, el diputat Carlos Bolsonaro, entre desenes de funcionaris, professionals i legisladors.

La qüestió indígena

Aziz va expressar el seu desacord d’incriminar el senador Bolsonaro, així com el pastor evangèlic Silas Malafaia, un estret aliat del mandatari. El president de la CPI tampoc s’ha mostrat a favor d’acusar el capità retirat de «genocidi» contra els pobles originaris.  «Bolsonaro va predicar la immunització del grup, va impulsar la medicina no provada, va ser un xarlatà receptant medicaments sense eficàcia... Aquests són delictes prou greus. El genocidi és una planificació deliberada per extingir un grup ètnic, com es va fer amb els jueus. ¿Hi havia un pla per extingir els indis? No». Aziz reconeix que no l’han convençut d’aquesta acusació, però si la majoria la promou, no dubtarà a votar-hi afirmativament.