El peronisme rep una pallissa en les primàries argentines

El peronisme va rebre una pallissa a les urnes. Els argentins van castigar un Govern que va prometre restaurar les ferides socials deixades per la dreta durant la presidència de Mauricio Macri i que, pandèmia mitjançant, amb el seu llarg confinament, no va fer altra cosa que aprofundir-les. Les eleccions primàries obertes, obligatòries i simultànies (PAS) són un termòmetre molt aproximat del comportament de l’electorat en les legislatives del 14 de novembre. Per això, diumenge a la nit s’ha tancat amb notícies amargues per al president Alberto Fernández. L’oficialisme ha sigut derrotat en 18 dels 24 districtes del país, i ni més ni menys que a la província de Buenos Aires, on es troba el 40% del padró nacional. Junts, la coalició que havia governat entre el 2015 i el 2019, es va beneficiar del profund descontentament col·lectiu: va arrasar a la capital, va preservar bastions estratègics com les províncies de Còrdova i Mendoza i va guanyar en departaments que han sigut històricament esquius a les forces conservadores, entre els quals Chaco, La Pampa, Tierra del Fuego, Misiones i Santa Cruz, ni més ni menys que la província que va veure néixer el projecte polític de Néstor Kirchner i la seva dona, Cristina Fernández.

Els peronistes no esperaven aquesta ensopegada. Almenys no l’auguraven els sondejos. Però els enquestadors han tornat a errar en els seus pronòstics, com en les conteses anteriors. Si es confirmen en 63 dies els resultats de les PASO, el peronisme haurà de completar la seva gestió en condicions d’una enorme dificultat per a la governabilitat. Pot perdre el control del Senat i reduir les seves banques a la cambra de Diputats. Segurament els mercats prendran aquest dilluns nota d’aquestes possibilitats.

Un demacrat Alberto Fernández va intentar explicar el veredicte de les urnes. «Alguna cosa no hem fet bé. Evidentment hi ha errors que hem comès», va dir, secundat per la vicepresidenta Cristina Kirchner, que tampoc va poder ocultar la seva perplexitat. «Res és més important que escoltar el poble, quan el poble s’expressa és una dada que prenem molt seriosament, molt en compte», va afegir.

El mandatari va reconèixer que van ser «insuficients» els esforços per mitigar els efectes devastadors de la pandèmia en bona part de la població: el PIB va caure 10 punts el 2020, la pobresa ha perforat el límit del 40%, el poder de compra del salari s’ha reduït un 10% i la inflació dels últims 12 mesos és gairebé del 52%. Però, a més, la Covid-19 va matar més de 113.000 argentins. S’han aplicat gairebé 47 milions de vacunes. El 40% d’electorat ha rebut les dues immunitzacions. Però la campanya de vacunació no va ser suficient per ratificar la confiança en el Govern. De fet, un 40% de les persones es va quedar a casa i no va anar a votar. El president va mirar de donar un missatge esperançador i va deixar entreveure que no tot està perdut: «a cada militant li demano que demà mateix vagi a parlar amb els seus veïns».

Galimaties a la dreta

L’oposició va estendre els festejos fins a altes hores de la nit. «Felicito els argentins pel coratge, la sana rebel·lia i l’aprenentatge. Després del dolor hi ha una Argentina que diu prou a l’atropellament, a la immoralitat...els vaig dir que es faria de dia dilluns amb un somriure i ho esperava amb tot el meu cor», va assenyalar Macri. «Encara tindrem temps difícils, amb un Govern que no té pla, no té rumb», va advertir.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El gran guanyador de Junts no és Macri, sinó l’alcalde de la ciutat de Buenos Aires, Horacio Rodríguez Larreta, que va encertar en l’estratègia electoral als grans districtes i es perfila com un aspirant de pes a la presidència el 2023.

L’altra gran novetat a la capital argentina és l’ascens trepidant de la ultradreta: l’economista Javier Milei va obtenir 13% de les adhesions. Dos anys enrere era tot just un personatge excèntric en els mitjans de comunicació.