Interpretació de la norma

Què és la Xaria: la llei islàmica a la qual se cenyeixen els talibans

  • La legislació s’aplica d’una manera o una altra depenent de l’Estat, ja que els textos de vegades són ambigus o no estan del tot clars

  • El portaveu talibà ha afirmat que aquesta vegada la lectura serà més moderada: «L’Emirat Islàmic està compromès amb els drets de la dona»

undefined28289503 a muslim reads a book in the grande mosquee  on january 9  2160829212827

undefined28289503 a muslim reads a book in the grande mosquee on january 9 2160829212827 / PATRICK HERTZOG

3
Es llegeix en minuts

Després de la presa de poder dels talibans, l’Afganistan ha recordat com vivia a finals dels anys 90, quan van introduir la versió més estricta de la Xaria, «la llei religiosa islàmica reguladora de tots els aspectes públics i privats de la vida, i el seguiment dels quals es considera que condueix a la salvació», segons la definició de la Reial Acadèmia Espanyola.

La Xaria és la llei que prové dels textos sagrats dels musulmans, i es basa en l’Alcorà  (‘recitació’), el Hadit (‘narració’), l’Ijma (consens), i l’Ijtihad (‘esforç’). Així, la majoria dels musulmans entenen aquesta llei com la paraula revelada per Déu, ja que comença després de la mort del profeta Mahoma en el 632 dC. Però aquesta no regula únicament les qüestions legals, sinó també les accions d’obligat compliment o recomanables, així com les accions que estan prohibides o que convé evitar.

Obert a interpretacions

Generalment, aquest terme s’ha associat amb el càstig, la discriminació i violacions de drets humans, però la realitat és que la Xaria no dicta exactament què cal fer i què no, sinó que està oberta a diferents interpretacions de l’escola jurídica islàmica (el Fiqh), perquè els jutges puguin fixar les lleis. Així, s’aplica d’una manera o altra depenent del país, ja que els textos de vegades són ambigus o no estan del tot clars: a l’Aràbia Saudita o l’Iran, la Xaria és una llei absoluta i restringeix els drets dels col·lectius de les dones i els homosexuals; però, d’altra banda, a Turquia la utilitzen com a font d’inspiració i, a Egipte, és una font principal, però no l’única.

Els càstigs més durs de la Xaria

També, dins de la Xaria poden distingir-se diferents tipus de delictes. Així, els més durs són els ‘Hadd’, aquells que ha de decidir un jutge i són els següents:

  • Relacions sexuals il·legals (relacions sexuals fora del matrimoni, l’adulteri i l’homosexualitat)

  • Acusacions falses sobre relacions sexuals il·lícites

  • El consum de vi (de vegades, el consum d’alcohol en general)

  • El robatori

  • El robatori a mà armada o bandolerisme.

Aquests càstigs venen especificats a l’Alcorà i en la Sunna, però s’apliquen condicionants en totes les ocasions, ja que suposen violacions als drets humans i es pot debatre. Així, els càstigs per cometre aquests delictes van des de la flagel·lació a la pena capital i l’amputació.

¿Com afecta les dones afganeses?

L’aplicació de la Xaria durant el govern talibà quan va governar l’Afganistan entre els anys 1996 i 2001 va ser de la manera més estricta i radical possible. I, sens dubte, un dels grups més afectats i vulnerables van ser les dones, que se’ls va prohibir anar a treballar, a l’escola o sortir de casa soles.

Notícies relacionades

Així, l’Associació Revolucionària de Dones de l’Afganistan (RAWA) ha publicat una llista de les prohibicions que pateixen les dones sota aquesta aplicació de la llei, entre les quals riure o portar ornaments. Però com a resposta, els talibans han acceptat una ‘amnistia general’ i han admès que no es prohibirà treballar o estudiar: «L’Emirat Islàmic està compromès amb els drets de la dona dins de la Xaria», ha afirmat el portaveu talibà, Zabihullah Mujahid en una roda de premsa.

Per tant, si es compleixen les seves declaracions, la interpretació de la llei islàmica aquesta vegada serà més moderada que durant el seu govern de fa dues dècades. No obstant, tot podria formar part d’una operació propagandística per guanyar-se el reconeixement internacional, ja que les Nacions Unides estan vigilant que compleixin els drets fonamentals i també hi ha una pressió global.