Canvi de Govern a Kabul

Talibans el 2021: secretisme, fragmentació i difuses aliances amb el gihadisme

Dos mul·làs i un líder acusat de terrorisme es troben al capdavant del moviment insurgent a l’Afganistan

Talibans el 2021: secretisme, fragmentació i difuses aliances amb el gihadisme

AFP

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Corresponsal per a l'antiga URSS

Ubicada/t a Moscou

ver +

Talibà 2.0 versus talibà 1.0. Vint-i-cinc anys més tard, els denominats estudiants de l’Alcorà –talibà procedeix de la paraula en àrab clàssic talib, que en castellà significa estudiant– tornen a fer-se amb el control de l’Afganistan, un paupèrrim estat d’Àsia Central que té una història plena de guerres i una muntanyosa i hostil geografia que ha impedit el control als seus ocupants, ja fos Alexandre el Gran, l’imperi persala Unió Soviètica o l’OTAN. Tot i que hagi transcorregut ja un quart de segle, aquest moviment rigorista islàmic manté molts dels atributs d’abans: secretisme, fragmentació, aversió a esbombar públicament els debats interns i difuses aliances amb el moviment gihadista mundial. Això sí, la innocència i candidesa que van mostrar en alguns moments en què es van mantenir en el poder durant els anys 90 sembla que l’han deixat enrere definitivament.

El seu màxim dirigent és el mul·là Hibatullah Akhundzada, d’uns 60 anys, que va assumir el lideratge el 2016, després de la mort del mul·là Akhtar Mansur en un atac amb un dron nord-americà. No li agrada prodigar-se públicament, igual que el llegendari mul·là Omar, mort el 2013, del qual amb prou feines hi ha fotografies. Akhundzada mai ha aparegut a la televisió i hi ha poques fotografies seves, segons constata Carter Malkasian, exconseller de l’Estat Major dels EUA, en declaracions al diari The Indian Express. Presideix el denominat Rabhari Shura, el consell consultiu talibà, i exerceix sobretot de dirigent espiritual del moviment mitjançant l’aprovació de conservadoresfàtues, edictes amb força legal emesos per un líder religiós.

Comandant militar

Notícies relacionades

El màxim comandant militar dels talibans és el jove Mohamed Yakub, d’uns 30 anys, fill del mul·là Omar, circumstància que li confereix un plus de legitimitat. Segons sosté Antonio Giustozzi, expert del Reial Institut de Serveis Units a Londres, forma part, junt amb el mul·là Abdul Baradar, cap de l’equip negociador a Doha, de l’ala moderada defensora d’una solució pactada amb el Govern avalat pels EUA. Segons Radio Free Europe, gràcies a Yakub, la insurgència talibana ha complert la seva paraula de no atacar les tropes nord-americanes durant la seva retirada.

Les connexions amb grups terroristes internacionals es mantenen, malgrat que el pacte de retirada de les forces dels EUA entre els talibans i l’expresident Donald Trump estipula explícitament que el país no es tornarà a convertir en un santuari del terrorisme internacional. Sirajuddin Haqqani, fill de Jaluddin Haqqani, aliat del Govern talibà als 90 i pròxim a Ussama bin Laden, és el líder de la denominada xarxa Haqqani, un grup transfronterer amb base al Pakistan responsable dels atemptats més importants contra el Govern afganès i contra tropes de la coalició, incloent-hi atacs suïcida. L’organització està considerada com un grup terrorista pel Govern nord-americà i els seus líders es troben en situació de recerca i captura.